Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 1624
Passejant per l'alzinar fantàstic de Planícia


 
Diumenge 9 de març un  nombrós grup de caminaires de Capdepera i Son Servera vam sortir  ben prest cap a Esporles (concretament al pàrquing de Sa Granja) amb l’intenció de pujar al cim de la Mola de Planícia. Aquesta ruta l’havíem feta fa uns anys, les Cranques Reumàtiques, i la crònica de l’itinerari és ben vàlida  amb unes lleugeres diferències a l’inici de la baixada del cim.



La partida va ser a l’hora habitual d’hivern (a les 8) en autobús. El trajecte fins a Esporles és lllarg, així que fins gairebé les 10 no iniciàrem la marxa, tot cercant el punt que es Camí d’Es Correu (que uneix Esporles i Banyalbufar)  travessa la carretera.

 
Ja en el camí , en un inici suaument ascendent, la llarga filera d’excursionistes (eren més de 40) iniciàrem la primera part de l’excursió. Cal dir que aquest camí es troba en molt bon estat, ben senyalitzat i s’han fet ( i pensam que encara se fan) obres de manteniment de parets, marjades i del propi camí. Travessarem una barrera nova que dona accés al bosc d’alzines i començàrem a seguir les indicacions  tretes del llibre de Lluís Valcaneres, posant especial esment en el moment d’agafar una desviació que ens havia de dur al Pas de Sa Granja.. Després d’una sèrie de dubtes, trobàvem que la desviació tardava molt i decidírem aturar a berenar, tanmateix després de mitja hora de caminar alguns trobaven que era hora de menjar alguna cosa, mentre comprovàvem si el tirany que havíem d’agafar es trobava més endavant com així va resultar.


 
De tornada al grup i  berenats reiniciàrem el camí i seguírem  en sentit ascendent. Després d’uns revolts i quan el camí començà a tenir un sentit descendent trobàrem uns caramulls de pedres (fites molt grosses) i unes marques vermelles molt antigues. El sender sembla que torna enrere fins arribar a una paret (que no hem de travessar) que agafàrem cap a la dreta i...a pujar s’ha dit! Des d’aquí férem una llarga pujada amb més o manco pendent per un meravellós bosc d’alzines. El sender és evident, de tant en tant trobàrem fites i marques vermelles.

 



Pujant, pujant, arribàrem al Pas de Sa Granja, on travessàrem una paret i començàrem a intuir vistes. Això és un dir ja que a estones feia boira i la visibilitat era poca.

 
Poc després arribàrem al pla des Bous on trobàrem una sitja i una caseta amb teulada i férem una petita aturada per agrupar-nos i seguir per un  tram una mica menys  inclinat. Aquest bocí ens permeté algunes vistes intermitents a Esporles i el Pla.


 
L’ascens encara ens durà una estona i després de travessar una paret seca i d’accedir a un comellar en pocs minuts arribàrem al cim. Tot aquest tram esta fitat.Eren les 13 hores, encara una mica prest per dinar. Just quedàrem per a fer una fotografia de grup, ja que feia fred i boira, i veure aparèixer i desaparèixer el Galatzó.




 
Sense perdre temps iniciàrem la baixada per allà on havíem pujat per desviar-nos prest cap Els Aljupets, dos grans aljubs ben conservats on ens aturàrem a dinar. Eren les 14 hores, bona hora per dinar i un lloc ideal.  S’ha de dir que ja iniciàrem una baixada que ens duraria fins Banyalbufar, tot temps sota el bosc d’alzines.


 

El lloc del dinar estava ben a redossa i feia bon estar. No faltà el compartir postres, cafè, herbes...Com algú comentà un menú molt complet!

La baixada des d’aquí és a estones prou pronunciada però agradable. Al llarg del camí trobàrem una bona quantitat de sitges, casetes, aljubs, forns de calç...símptoma d’una utilització del bosc molt intensa.

 

L’anterior vegada que vam fer la ruta acabàrem de bell nou  a Esporles (circular) ja que anàvem amb cotxes particulars, aquesta vegada decidírem acabar a Banyalbufar. Així que seguírem baixant fins arribar a un portell que marca el final del bosc. 

 
 

A partir d’aquí el camí es fa més ample i pla. Arribàrem a una cruïlla i giràrem cap a la dreta ( cap  l’esquerra se va a les cases de Planícia) en direcció a les cases de s’Alboçar.  

 
 

Des d’allà no hi ha pèrdua. En poc temps arribàrem al camí d'Es Correu (eren les 16 hores) que marcava 45 minuts fins a Banyalbufar. Tot d’una el camí es troba asfaltat, just abans  d’arribar a les primeres cases. Passàrem per la Font de la Vila i un gran safareig . Just ara que són gairebé al final el sol fa acte de presència i millora la visibilitat...En fi al manco gaudírem de la costa i les vistes del poble des de dalt, amb les marjades i safareigs característics.

 
Mitja hora abans de  l’hora prevista eren a la plaça de l’Ajuntament de Banyalbufar fent un cafè i esperant l’autobús (16,30 hores). Mentre esperàvem arribà un grup de manacorins, entre els que s’hi trobava un gabellí, que venien d’Esporles.

  

La tornada, còmodament en l’autobús, ens permeté a alguns fer una becadeta.

Una agradable jornada de muntanya que transcorre per un dels boscos d’alzines més impressionants de Mallorca.

  

 

La pròxima excursió serà dia 6 d’abril a la serra d’Alfàbia.