Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 2696
Una travessa sublim!



El diumenge 2 de març, aprofitant un dia ben assolellat, l’amic Joan Palerm i jo decidírem fer una excursió que feia temps ens rodava pel cap i, sense saber molt bé per què, sempre ens quedava pendent.

 
Així, després de veure’ns  a Artà i fer un cafetet, sortírem cap al Port de Pollença, concretament a l’aparcament que hi ha a l’inici del camí de la possessió de Bóquer. Aparcat el cotxe i refetes les motxilles, iniciàrem la marxa.

 

Cap dels dos l’havíem fet aquesta ruta i l'itinerari que duíem no coincidia amb la nostra idea (era la d'Emilio Alonso, que té un magnífic blog amb moltíssimes descripcions d’excursions per Mallorca), ja que la ruta proposada surt de la cala de Sant Vicenç i acaba a Cala Bóquer,  i  nosaltres la volíem fer circular. Així que, tira tira, partírem en direcció a cala Bóquer i poc abans d’arribar a la zona de les agulles  enfilàrem cap a la paret de la serra que teníem al davant, per uns conreus i un bosc de pins. Pujàrem en direcció  nord-oest,  tot cercant la carena que puja des de la cala Sant Vicenç cap a la talaia Vella. A mig camí ens semblà veure indicis de camí  (unes pedres arrenglerades) i les seguírem aprofitant que es trbaven en la direcció que havíem pres. De fet, anàvem fora de camí, pujant pel rocam, per un pendent feixuc i aspre. Guanyàrem alçada ràpidament i, a mig camí, trobàrem l’entrada d’una cova (llàstima de no dur un llum apropiat..., semblava interessant!) i hi guaitàrem un poc.

 

Poc abans d’arribar a la carena trobàrem les primeres fites, espaiades i de caire orientatiu (ja he comentat que no hi havia camí ni res semblant).  Ja en sentit clarament ascendent, les vistes del Port, de Pollença, la serra de Cornavaques, Ternelles i part de la Serra de Tramuntana començaven a ser molt bones. La claror i nitidesa de l’atmosfera ens regalà unes panoràmiques espectaculars durant tota l’excursió.

En trobar unes parets de pedra , sembla que es tracta de restes pretalaiòtiques, ens aturarem a fer un mos, descansar i beure aigua.

 

A partir d’aquí vam seguir les fites indicatives, que ja eren més  nombroses. A dalt del coster, a un petita coma, apareix la serra del Cavall Bernat, el nostre objectiu, emmarcada  per la vessant nord de la península de Formentor. 



Iniciàrem la baixada, deixant a la dreta el cim de la talaia Vella i iniciant la travessia de la carena de la serra des Cavall Bernat.

 
A partir d’aquí, vorejant la carena, tot  és pujar els diversos cims i baixar als colls que la formen...  El primer resultà senzill  i després pujàrem a una de les puntes més altes d’aquesta serra, emprant peus i mans i, com diu en Joan, amb “seny de bístia vella”, ja que el terreny és ben delicat.

 

Una vegada haguérem baixat d’aquest cim, seguit les fites i sense perdre alçada,  cercàrem un dels punts emblemàtics  de la ruta: el Forat Gran. Mentre  el trobàvem,  fèrem cim secundaris i aprofitàrem per gaudir del paisatge, tant en direcció sud-est (cala Bòquer i Formentor) com nord-oest (Serra de Tramuntana).

  

Després d’un pas delicat  (no gaire difícil però en què cal aferrar-se a la roca) arribàrem al Forant Gran. Ens férem les fotos de rigor i aprofitàrem per fer una breu aturada.

 

Després del Forat iniciàrem el tram més vertical i espectacular de la ruta, que inclou una baixada pel vessant nord-est, per un penya-segat que imposa (afortunadament,  és més espectacular que difícil) i arribàrem a un ample coll des del qual enfilàrem la pujada al Cavall Bernat.

 

Aqeusta pujada és prou incòmoda i  vertical, amb un pas que obliga a tornar a usar les mans per a progressar. Difícil, difícil, no ho és,  però cal anar amb compte. A dalt del cim del Cavall Bernat (amb la seva peculiar forma) les vistes són precioses, úniques  diríem.



Aprofitàrem l’aturada  (i el bon temps) per veure què feiem. De fet, molta gent baixa des d’aquest punt cap al camí de Cala Bóquer. Nosaltres decidírem seguir un poc més i fer altres cims secundaris abans d’arribar al  Morro de Bóquer. Això sí, ens aturàrem a dinar plàcidament, aprofitant el magnífic dia de què gaudíem: sol i una brisa suau de Tramuntana. No ens imaginam aquesta ruta amb pluja i vent... Quin suplici!

 
Després de fer els darrers cims secundaris decidírem baixar a l’alçada de Cala Bóquer. La baixada la férem a ull, camp a través, entre el rocam, cercant l’itinerari que ens semblava més lògic. Al final giràrem cap a la dreta(mirant a la vall), baixant en diagonal. Un bon tram espès i desagradable entre pedres, roques i càrritx. A la fi enfilàrem el camí de Bóquer. En trepitjar el camí ens semblà una autopista.

Pel camí trobàrem molta gent que passejava (de fet, és un itinerari curt i bonic per fer en família, amb infants, fàcil i sense pèrdua) i a bon ritme tornàrem a les cases i, en pocs minuts, al cotxe.



Una cerveseta fresca a una terrassa del Port de Pollença va ser una digna recompensa i un bon final per a una magnífica jornada de muntanya. I de repicó, en passar per Alcúdia poguérem gaudir de la seva rua. 


El romaní de la serra del Cavall Bernat té un peculiar color blau molt intens. Dia 2 de març, estava ben florit