Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 3656

Entrevista amb Rafael Fernández,
batle de Capdepera








"Els comptes són deficitaris, la liquidació de 2010 puja a devers 900.000 euros negatius, d’un global d’uns 13 milions d’euros, aproximadament."











Iniciàrem la nova temporada 2011-2012 de El cafè dels dissabtes amb una entrevista gairebé obligada. Es tracta de la conversa amb el batle de Capdepera. Si començàvem el descans estival del  programa amb una entrevista a qui aleshores ostentava la batlia, Joan Ferrer, en tornar ens trobàrem amb el canvi produït al capdavant de l’Ajuntament, de tots conegut i, fidels a la tradició, volguérem parlar amb el nou primer mandatari, Rafael Fernéndez. I això és el que, resumidament, va donar de si la conversa davant dels micròfons de Capdepera Ràdio.

- Primer de tot, enhorabona. Perquè t’hem de donar-te l’enhorabona, no...? Canvien molt les coses, en passar de ser regidor a batle?
- En principi hi ha aquest increment de responsabilitat, al final de tot la responsabilitat és del batle, però en el meu cas no he trobat molta diferència. Com que he  fet la tasca de coordinador del govern municipal, aquests darrers quatre anys, no he trobar gaire diferència.

- Tampoc has trobat res nou, per l’Ajuntament?
- No, després de mes  i mig, no s’han produït massa canvis, però hagués estat bo no arribar a aquest impasse de mes i mig, i després tornar a començar. De fet, des que vàrem tenir clar el tema de la moció de censura, donàrem ordres als futurs regidors de l’equip de govern que es posassin en contacte amb les seves àrees per no tenir un altre punt mort per activar l’Ajuntament. Els regidors s’han posat les piles bastant aviat. En aquest aspecte, estic molt content amb ells.

- A més, hi havia l’estiu pel mig...
- Sí, nosaltres inclús havíem valorat passar l’estiu i al setembre començar. Ja se sap que a l’estiu l’administració s’alenteix. Però varem decidir agafar el bou per les banyes i dia primer, després de la moció, érem a l’Ajuntament.




- En el govern, hi ha pocs regidors que repeteixen, tot l’equip és nou.
- Així és, repetim únicament en Sebastià i jo, la resta de l’equip s’estrena a l’Ajuntament. Però ja he comentat que amb la preparació prèvia, el contacte  amb els tècnics i la informació que en Sebastià i jo hem pogut aportar, més o manco hem començat preparats. És el que vaig dir: hi ha una continuïtat, no de programes, sinó de les tasques iniciades la legislatura passada. Potser va faltar un programa amb unes directius clares, però els quatre anys anteriors  entre plans E i les inversions que s’havien de fer teníem uns terminis molt estrictes i vàrem haver d’anar a de pressa, ja que havíem d’acabar les obres. Va resultar que alguns regidor varen d’haver d’ultrapassar els seves àrees, i potser això no se va entendre; de fet, l’oposició va fer un poc de befa, però era necessari per treure els projectes endavant.

- Fa uns dies, la premsa ens va regirar amb la noticia que no s´havien presentat els comptes del 2010 i que Madrid tallaria les seves aportacions.
- Nosaltres arribàrem dia primer d’agost i els comptes no s’havien aprovat. S’havien fet, però per una cosa o l’altra no s’havien aprovat. Restaven pendents d’aprovar per junta de govern. Els comptes són deficitaris, la liquidació puja a devers 900.000 euros negatius, d’un global d’uns 13 milions d’euros, aproximadament. Ja se sabia d’aquest dèficit i es podia reduir a 750  i cobrir-lo amb una pòlissa de crèdit. Aquest dèficit ha d’anar als pressuposts del 2011 per tal de cobrir-lo, per tant se sap com s’ha de fer. El cas és que tot això va per via digital i hi va haver un problema informàtic, de signatures digitals, que es va resoldre a principis d’agost. El que passa és que, igual que altres pobles, el sistema informàtic retornava la documentació. Quan sortí la noticia als diaris , nosaltres ja era la tercera vegada que l’enviàvem, i encara hi ha hagut una quarta vegada. Al final, l’interventor ho va fer de forma manual i ara està enviar i tot està correcte.

- I els pressuposts?
- Primer, abans de setembre, s’han d’aprovar els pressuposts del 2011 i està previst que a l’octubre-novembre s’aprovin els del 2012, perquè s’han de fer tots els tràmits i volem que dia 1 de gener siguin efectius. Seran un pressuposts restrictius.

- Les arques municipals com estan, en aquests moments?
- Les arques municipals estan com poden estar les d’altres pobles, no és que estiguin eixutes però estan en cures preventives. S’han d’aprovar un pressuposts del 2012 austers. Cal tenir present que el 2011 hem treballat amb els pressuposts del 2010 prorrogats, la qual cosa ja suposa una retallada important. El 2012 cal tenir en compte que se començaran a tornar els préstecs que hem demanat, com per exemple el de la piscina.

- Els aspectes que queden pendents de la passada legislatura, com ara la piscina, com estan?
- La piscina s’obrirà, i a més no ens queda altre remei que fer-ho mitjançant explotació directa. Ara ens falta una certificació, que es troba en marxa, s’han de solucionar unes deficiències molt petites. El regidor d’Esports, en Fernando Martínez, hi esta al damunt i jo diria que està a punt de tancar d’una vegada el tema de la piscina. Es fa per explotació directa perquè els assessors jurídics ho aconsellen en tant no és resolgui el contenciós administratiu amb els Nadal. Així feim feina en dues línees: l’explotació pública i la concessió administrativa. Quan és resolgui l’expedient, duri el que duri, obrirem la piscina un parell d’hores el dematí i quatre o cinc el capvespre. A la fi.



- Podríem seguir parlant dels altres, diguem-ne, “marrons” de la passada legislatura, com per exemple el tancament de l’abocador de Son Terrassa...
- En principi hi ha problemes d’execució de l’obra que es va fer, no de gestió. Va arribar un informe de la Conselleria de Medi Ambient que deia que hi havia una sèrie d’errades. Aquest informe és discutible, de fet tenim una hora concertada per anar a xerrar d’aquest tema. El fet és que hi ha divergències entre el projecte, els plànols del projecte, la memòria del projecte i l’execució final de l’obra. No hagués passat res si les pluges no haguessin arrossegat la terra, especialment a la cara nord, on es fa més evident aquest arrossegament de terra. Dia 15 tenim una reunió amb les parts implicades i dia 16 una altra amb la directora general per aconseguir el certificat de clausura de l’abocador. D’altres qüestions: recordau que deien que hi havia enderrocs...? Idò el SEPRONA ha arxivat la causa ja que corresponen a abocaments fets els darrers anys de vida de l’abocador i són distints tipus d’enderrocs. En definitiva, s’ha d’arribar a un acord entre les parts per veure quina actuació s’ha de fer, si aquesta passa per posar una reixa per retenir la terra o posar vegetació... S’ha de fer. Estam parlant que l’abocador ha costat  un milió set-cents mil euros dels fons FEDER i si no presentam el certificat de clausura abans de final d’any tindrem un problema. Cal dir que el regidor de Medi Ambient ha fet molta feina durant aquest mes i mig amb la qüestió  de l’abocador.

- Un altre tema, o problema, és la qüestió dels imposts o taxes que s’han de tornar...
- Nosaltres, el PSOE, vàrem fer un comunicat sobre el que diu la sentència. Hem mirat de fer un recurs de cassació,  no voldria equivocar-me de nom,  en tant que es reconeix que el 90% de les taxes estan ben fonamentades. però l’acte jurídic complet s’anul•la pel que fa referència a la del tot inclòs, que no està reglamentada. Aquesta acta va entrar pel juny i no va arribar a qui havia d’arribar, ni al batle, ni a intervenció, ni al jurista... S’haurà de tornar la diferència del que es va cobrar i que pot pujar a uns dos-cents mil euros, les instàncies s’aniran resolent així com arribin. Us puc dir que les primeres que han arribat són les dels hotelers. Vull aclarir que la sentència només afecta a les taxes d’aquest any en concret, les dels altres anys són correctes.

- Continuïtat de govern...
- Bé, les circumstàncies no són les mateixes de la legislatura anterior. Evidentment, no hi haurà plans Zapatero i no s’esperen plans Rajoy, si hi ha canvi de govern, perquè el govern de Madrid està com està, el Govern Balear està com està i el Consell està com està. Seran quatre anys de poc moviment, de moltes petites coses que es puguin fer amb poc pressupost i mirant molt prim. Sincerament, crec que les inversions seran zero. Parlant d’inversions pendents, hi ha el camp de futbol 7, ara bé, ningú sap on és la partida, el Govern no es pronuncia sobre si es tracta d’una partida finalista o si hem d’avançar els doblers. Està clar que nosaltres no avançarem un euro. Pensau que el Consell diu que té dificultats per pagar les subvencions del 2009, així no hi haurà cap ajuntament que avanci les inversions per cobrar d’aquí a tres o quatre anys, i més amb els dèficits que arrosseguen els ajuntaments. Almanco Capdepera, amb l’endeutament que té, no s’arriscarà a estar pendent d’una subvenció que tardarà uns anys i mentrestant pagar els interessos i minvar la liquiditat. Això són faves comptades.

- Així que només queda intentar mantenir els actuals serveis...
- Així serà, això al cap i a la fi és el que vol el poble, manteniment, la neteja, que els carrers estiguin endreçats, que hi hagi un poc d’ordre..., i que es pugui viure correctament a un poble.



- Hem rebut queixes del transport públic, de la connectivitat amb Son Servera, de les aturades... I aprofitam per treure el tema del tren.
- En el 2007, quan nosaltres ens vàrem presentar per primera vegada, posàrem, il•lusos, com a estrella de  mobilitat l’autobús interurbà. La il•lusió i el desig eren clars, de fet ens vàrem posar tot d’una a moure el tema, aprofitant el consens de tots els partits. En Mates, abans de partir, però, va renovar la concessió a AUMASA i aquesta empresa té clar que té la concessió de transport públic de totes les carreteres i ens digué que no hi hauria cap problema amb el nou servei si trobàvem rutes que no passasin per les “seves” carreteres. Evidentment, no en trobarem cap, zero. Amb Son Servera es parlà de la possibilitat de crear una línia que unís tots els pobles del Llevant, no amb moltes freqüències però sí unes de mínimes. Sembla increïble que pobles distants 10 o  12 quilòmetres no estiguin comunicats directament. En aquest punt, el projecte del tren de Llevant solucionava el problema. Parlant del tre, és clar que la decisió d’aturar les obres a qui més afecta és als pobles que tenen les obres, però tornam al mateix: el gran perdedor, el gran oblidat del tren serà Capdepera (i Cala Rajada). Tornarem a escoltar allò “que després de Capdepera hi  ha Menorca”. En temes de mobilitat, que avui dia són tan importants, tornam a ser oblidats.

- Així, del tren ens n’hem d’oblidar?
- Jo crec que no. Ara se pot dir, tres dies després de la trobada dels batles a Son Servera, reivindicant la continuació de les obres del tren... N’hi va haver una a Capdepera dels batles i portaveus socialistes amb en Xisco Antich, Carles Manera i tècnics d’Hisienda. Els vàrem cridar per parlar de la situació de les obres i del conveni i, en definitiva, la qüestió és ben senzilla. Es va signar un conveni a Madrid i per problemes de liquiditat del govern s’ha hagut d’allargar els terminis. Si tu vas a Madrid, com ha anat el senyor Bauzà, amb un pla de sanejament que fa referència al deute intern de la pròpia comunitat, i no exigeixes a la ministra Salgado que et pagui el que et deu del conveni, és a dir els diners que ha d’invertir Madrid aquí, m’imagín  que la ministra devia fer mamballetes.
Els darrers quatre anys, la nostra relació amb Consell i Govern (malgrat ser de mateix color) no  ha estat fàcil, nosaltres hem d’exigir per al nostre poble. Per a mi, un gran fracàs ha estat Can Creu, que s’havia de comprar per 650 mil euros, i després de moltes negociacions i gestions, i malgrat la bona voluntat per part del Govern, ha estat impossible. I ens hem hagut de barallar i som del mateix partit. I Xisco Antich havia de reivindicar a la ministra Salgado que complís amb el conveni. Aquí s’ha prioritzat tirar endavant el pla de sanejament a fer complir el conveni que duia doblers de Madrid a Mallorca.

- El cas  és que no us heu reunit amb el conseller i es parla de la venda de les unitats de tren-tram...
- És cert. En aquesta setmana mirarem de tenir una reunió o al manco posar una data per a aquesta reunió.  Nosaltres, Capdepera, som una mica els convidats. Tinc noticies que els batles de Son Servera i Artà han demanat per  parlar amb el president i per ara no han tingut resposta, en canvi el gerent dels Serveis Ferroviaris sí que s’ha reunit amb els portaveus del PP dels pobles, cosa que no acab d’entendre. Així i tot, des de Capdepera intentarem coordinar una reunió amb el Consolat de Mar.



- Ens queda el tema de Cala Agulla. Diuen que no s’ha posat arena, que s’ha posat és picadís, que el color desdiu molt...
- Jo no sóc especialista i puc xerrar pel que em diuen els tècnics. Està clar que aquest color groc de picadís canta molt, però per l’experiència que tenim de la Comissió de Medi Ambient, és la versió  del segle XXI d’en Torquemada, amb això vull dir que és impecable. Si la Comissió Balear de MA ha donat el vist i plau a aquesta arena, és la mateixa arena. Que es va extreure no sé quants d’anys fa (diuen que era de La Pineda), no ho sé. Diuen que el color és a causa dels anys que ha estat acaramullada sense protecció, i els tècnics comenten que una vegada estesa, pel temps, quan li peguin la pluja i el sol, canviarà el color. És arena fòssil. Pensau que la Comissió Balear de MA va venir quan es va localitzar aquesta acumulació i va prendre mostres i va determinar que s’havia de porgar. Dia 5 començà aquesta operació i quan l’arena estava al pàrquing de l’Agulla la Comissió tornà a venir i se’n dugué una altra mostra. Cada dia que ha durat l’execució, ha vingut un tècnic a les 8 del dematí, no dic el cap de servei, però sí que s’ha controlat el procés.

- Aquest projecte l’ha pagat la Conselleria de Turisme, el començà Joana Barceló i en Carlos Delgado ha seguit amb el mateix esforç, tot s’ha de dir. El president de l’Associació Hotelera demana la regeneració total...
- I jo també, que la deman.

- De la mateixa forma?
- No, això és un pla parcial. Els  dos mil metres cúbics no són una xifra casual, ni es tracta que només hi ha doblers per aquesta quantitat, sinó que només s’ha trobat aquesta quantitat d’arena amb aquestes característiques. Hi ha altres dipòsits, crec que a un poble del centre de l’illa, però la Comissió  ha dit que no es pot usar a Cala Agulla. Hi ha un compromís verbal que a Cala Agulla s’ha de fer un projecte de generació integral i d’estabilització de l’arena de Cala Agulla. També hi ha el tema de Banyalbufar, que compta amb el vist i plau dels tècnics i el posicionament contrari dels partits polítics, manifestat en el Parlament. Tampoc s’ha de perdre de vista la pregunta d’Esquerra Republicana en el Parlament de Madrid, que va derivar en una comissió parlamentaria sobre Cala Agulla i va concloure amb la petició a totes les administracions que tenen competència que arribin a un acord per extreure arena de la badia de Cala Agulla, projecte que s’havia d’iniciar el 2012 i que hauria d’estar llest per a executar a finals del mateix any. Ara tenim prevista la presència de Joan Mesquida, secretari d’estat de Turisme per parlar d’inversions i li parlarem de Cala Agulla.

- Aprofitam que tenim el batle i ens pot aclarir  algunes coses. Per exemple, el tema de les barques que ancoren a les praderes de posidònia, a s’Agulló per exemple. Tenen permís?
- En principi, sí. Si no en tenguessin, l’autoritat no els ho permetria.

- Una altra qüestió, més de fons: Quina platja volem? Quina utilitat li volem donar a la platja?
- Tots els que vivim directament o indirectament de Cala Agulla hem d’arribar a un acord. Aquesta platja és un bé que hem rebut com “herència” i la nostra obligació es cuidar-la. Tampoc les necessitats que es tenien de les platges en el segle XIX o a principis del XX, no són les mateixes d’ara. Hi ha unes ordenances i amb elles s’han d’evitar certes conductes. Hem començat a controlar  aquestes conductes des del dia 15 d’agost, però, ja ho vaig dir, això  és una actuació molt tímida comparada amb la que s’ha de fer a l’any vinent.

- Hem vist que la Mostra de la Llampuga continuarà i amb un programa molt semblant al de l’any passat.
- El programa és clavat al d’anys passats, però el que s’ha organitzat amb la Confraria de Pescadors és un model de com s’ha d’actuar aquests propers quatre anys. És a dir, fer un acte per al poble i per a la gent de fora poble, que es pugui mantenir per ell mateix, que no vagi lligat a les subvencions. És una aposta molt forta i vull dir que els pescadors estan fent una gran esforç i la regidora de Festes, Carme Corraliza s’hi està posant, perquè cal reduir la despesa (que no els actes) gairebé a la meitat i  finançat per entitats locals. És el camí.

- Vol afegir alguna cosa?
- No, sols donar les gràcies i recordar que el batle està al servei de tothom, i de vosaltres també. Quan vulgueu que vingui al Cafè dels Dissabtes només ho heu de dir.

Aquest és el resum de gairebé una hora de xerrada distesa, repassant un bon grapat de temes d’actualitat, que Rafel Fernández ens comentà, sense guió previ,  en la tertúlia El Café dels Dissabtes de dia 17 desetembre de 2011.

Moltes gràcies, senyor batle!