Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1508

El pla de recollida de residus aposta també per la recollida selectiva a Cala Rajada

Image

Aquesta és la conversa que l’equip de “El cafè dels dissabtes” (Capdepera Ràdio) vàrem mantenir el passat 15 de setembre amb MARIA ORTS, regidora de Medi Ambient i Joventut de l’Ajuntament de Capdepera. Una entrevista amb una gran conversadora, amb qui parlàrem de gairebé tots els aspectes del seu departament.

- Distints membres de l’equip de govern heu insistit que no teníeu programes estrella i que la vostra màxima preocupació era el dia a dia, però de sobte el batle anuncia que heu de fer un ajuntament nou... Què passa? De sobte heu trobat doblers? Es tracta, potser, de despistar el ciutadà?

- Ara miraré d’explicar-ho. Està clar que l’equip de govern aposta per una política del dia a dia, més propera, que doni solucions als problemes reals dels ciutadans. La gent que véngui a l’Ajuntament ha de trobar respostes. Però a banda d’aquesta política, prioritària, l’equip de govern el que està fent és passejar-se per totes les conselleries del Govern i mirar d’on es poden treure doblers. Dia a dia, sí, però també fer front a la manca d’infraestructures que patim. Precisament en una d’aquestes visites, concretament a la d’Obres Públiques i Habitatge, on anàrem a parlar de vivendes de protecció oficial, aprofitàrem per plantejar la necessitat de fer un nou edifici de l’Ajuntament. El director general d’Arquitectura ens va fer saber que, si ho demanàvem, ells s’encarregarien de redactar el projecte d’un nou ajuntament. Si ja d’entrada aconseguim això de franc, és una bona primera passa, perquè un projecte d’aquestes característiques val molts de doblers. L’edifici actual, tothom ho sap, és incòmode, per als qui hi treballen i per a tos els ciutadans que hi ha d’anar a fer gestions; és un edifici vell, mal distribuït, amb unes condicions precàries. No podem oblidar que aquest edifici és una peça clau per al bon funcionament de la vida del poble. Si se’ns redacta el projecte, creim que estam en condicions de fer front a la seva construcció, mitjançant un préstec en condicions favorables. I no sols aquest edifici, sinó altres infraestructures també necessàries. Estic pensant, per exemple en el segellament definitiu de l’antic abocador de fems i la instal•lació d’una planta d’energia fotovoltaica o en la sala multiusos de Cala Rajada..., entre d’altres. No puc oblidar que haurem de fer front al vell problema de les noves línies d’alta tensió de Gesa.

- Com el teniu, aquest assumpte?

- El Jutjat ens va obligar a donar llicència a Gesa perquè pogués plantar línies aèries. Amb aquesta llicència pensàvem que al dia següent ja es podrien començar les obres, i que en devuit mesos podríem tenir soluconat el problema de manca de potència. Però no ha estat així. Gesa no ha començat cap procés d’expropiació, que duraria deu mesos més. És a dir, que en el millor dels casos ens n’aniríem a vint-i-vuit mesos, per a una solució aèria i l’impacte ambiental que comporta. L’execució mitjançant soterrament suposaria també devuit mesos, però posar-la en marxa seria més ràpid. Qui ho hauria d’executar seria l’empresa pública que va crear l’Ajuntament, i ara el que estam mirant és d’abaratir costos, perquè el projecte estava molt inflat. Crec que amb dos milions d’euros ens en podríem sortir, i si no volem que consti com endeutament, s’hauria de repercutir en els rebuts, però això suposaria una tarifa mínima i només per a comptadors de més de 12.000 km. A l’any podria suposar cinc o sis euros. Hem tengut una reunió amb Gesa, en presència de l’interventor, del secretari i de l’arquitecte municipals. En principi, els doblers del sobrecost del soterrament, nosaltres l’havíem de lliurar a Gesa, però tant el secretari com l’interventor ens digueren que així no es complia la llei de contractació, de cap de les maneres. De manera que a Gesa li hem plantejat que qui executarà l’obra civil, i la pagarà, serà el mateix Ajuntament.

- Mentrestant, Gesa pot negar el subministrament elèctric a nous contractants...


- Jo creia, com molta gent, que Gesa estava obligada a donar llum, sense excusa. Ara he descobert, i això m’ho va dir el director general d’Indústria, del Govern, que fa sis anys es va decretar una moratòria energètica a Capdepera, fins que no se solucioni l’arribada de més corrent. Hem topat amb una empresa molt poderosa, però que a més té la legislació a favor. Ara bé, nosaltres estam treballant perquè en el setembre de 2008, és a dir, d’aquí a un any, es comencin a posar els primers comptadors nous. Pensau que l’Ajuntament també n’és directament afectat: piscina municipal, vivendes oficials... A vegades m’admira que el poble n’ s’hagi rebotat i hagi sortit al carrer a protestat.

- Però si es posen comptadors d’obra, vol dir que hi ha potència prou. Aleshores, no sembla molt lògic que una vegada acabada l’obra no es puguin instal·lar els comptadors definitius.

- Instal·lar comptadors definitius vol dir que Gesa assumeix la responsabilitat del subministrament i unes obligacions davant el client. I això és el que no vol fer, ja que si un moment donat no ofereix tota l’energia contractada ha de fer front a danys i perjudicis.

- I mentrestant...

- I mentrestant, m’estic demanant per què no puc aconseguir fer una planta d’energia solar. Estam parlant d’una inversió de poc més de dos milions d’euros, dels quals la meitat serien de fons europeus. Aleshores, a les distintes conselleries que s’hi podrien implicar, només els deman al voltant d’un milió d’euros. Podríem assolir els 2’5 megavats de potència.

- Suposam que ets conscient de la quantitat de porqueria que hi ha pel nostre municipi, per boscos, platges, camins, carreteres, solars...

- Hem de netejar més... però també hem d’embrutar menys. Les jornades de neteja que organitzam des de l’Ajuntament volen servir per llevar brutor, clar, però sobretot per a conscienciar de la necessitat de no embrutar.

- Tu, Maria, també ets regidora de Joventut. Quins plans tens, en aquesta àrea del teu departament?

- Jo, abans que res, he de demanar disculpes a la gent jove, perquè en aquests primers mesos de gestió és d’allò que m’he ocupat menys. M’he dedicat, primordialment a mirar d’aclarir embulls i de cercar solucions a problemes immediats. De tota manera, aquesta propera setmana tenim una reunió del Consell Municipal de Joventut. D’altra banda, hem remès un escrit a la conselleria, en què hem exposat les nostres necessitats i hem fet algunes peticions importants. M’agradaria canviar la ubicació del Centre Jove, perquè pens que no està en un lloc adient i que el jovent no s’hi sent còmode. Una altra cosa que vull fer és adquirir un equip de gravació, perquè els grups musicals puguin fer les seves maquetes a Capdepera. Tot passa, però, pel contacte directe amb els joves. No oblidem que, a més que fa poc que en tenc la resposabilitat, també els joves han tengut poc temps, entre comissions de festes, i festes, i feina, perquè a veure’ns. I jo no vull fer res important sense comptar amb la seva opinió.

- Parlant d’un altre assumpte, com veus el tema de la Reserva Marina, des de l’Ajuntament?

- Ah, fabulós!

- Heu sentit parlar fins i tot de la seva ampliació a tot el canal de Menorca?

- Europa ha donat un termini als estats membres per a protegir de la pesca un percentatge –crec que és el 10%– del seu entorn marí. S’està estudiant tot el litoral espanyol per veure quines zones serien susceptibles de protecció, i una de les quals se n’ha parlat és, efectivament, el canal de Menorca. Aquesta ampliació, que ara només és una idea i que afectaria concretament als pescadors professionals, acabaria d’eliminar el sentiment, equivocat, que la reserva actual només perjudica els pescadors esportius.

- En tot cas, aquest sentiment sembla més aviat atiat de forma interessada, tot i saber que l’actual reserva no beneficia especialment el sector pesquer professional.

- Clar, clar... Als professionals se’ls ha reduït moltíssim la seva activitat. Davant el fet que els altres sectors afectats han organitzat trobades per a manifestar la seva oposició a la Reserva, nosaltres hem parlat amb Madrid perquè s’organitzin reunions amb cadascun d’aquests sectors, a fi d’aclarir dubtes i d’aturar d’una vegada per totes les informacions esbiaixades. Per exemple, el fondeig fora de les zones de posidònia ja s’ha dit que es permetrà. Aleshores, això s’ha de saber, s’ha de convocar la comissió de seguiment i s’ha de contemplar en la normativa. L’únic que el Ministeri no pot permetre dins una reserva, amb molt bon criteri, és la pesca submarina, i així és a totes les reserves.

- A la web “Cap Vermell”, l’enquesta de setembre, precisament sobre la Reserva, revela que l’opció més votada és que s’haurien d’unificar els dos espais: el de la Conselleria i el del Ministeri, amb una única regulació.

- Sí, clar, però jo no estic segura que ara mateix la Conselleria d’Agricultura i Pesca estigui en disposició d’aturar la pesca submarina dins el seu espai exclusiu. Clar que seria bo que, en un futur immediat, la Reserva s’unificàs. La primera passa és que, a partir d’ara, les dues administracions donaran tota la informació i faran la vigilància de manera conjunta.

- Tornem a la brutor. Punts verds, punts negres...

- Tenim un problema, la zona de litoral que no està ficada dins cap contracte: sender de les Atzavares, el passeig marítim, per exemple, a la part del litoral que no és pròpiament passeig, s’ha de fer la neteja contractant-la cada vegada, o recorrent a voluntaris. Aquestes zones s’haurien de netejar una vegada cada setmana, com a mínim, i són més de mil euros cada vegada. També tenim problemes amb les platges petites, ja que segons les concessions d’explotació de platges, els concessionaris també estan obligats a netejar aquelles platges on no hi ha explotació. D’altra banda, estic fent feina en un nou sistema la recollida de residus.

- Hi ha punts verds que, com dèiem, són punt negres. Es fan nets, i a la setmana següent ja tornen estar de qualsevol manera. No miram molt prim.


- És així, per desgràcia, fins al punt que ens estam plantejant posar càmeres de vigilància en algunes zones.

- I després tenim aquesta gent que duu mobles i electrodomèstics i tot tipus de deixalles, a tirar pel bosc, a vegades a llocs gairebé inaccessibles. Amb les facilitats que hi ha avui per desfer-se correctament d’aquestes noses. Potser falta informació.

- No és excusa. De fet, ja hem començat a obrir expedients sancionadors. No sempre és fàcil saber qui n’és el responsable, però d’altres vegades sí que ho arribam a saber. I en aquests casos, és molt trist, però l’única manera que la gent entén que no pot actuar així, és posant sancions. També estic revisant els plecs de condicions de neteja, perquè, d’acord amb el pressupost de què disposi, hem de mirar de millorar-lo, però l’actual plec és nou, només té dos anys. M’agradaria establir un retén de 24 hores, perquè la gent pogués telefonar en qualsevol moment i denunciar qualsevol problema relacionat amb la neteja. També volem posar papereres selectives, començant per les platges.

- Aparentment, el servei de recollida selectiva de Capdepera és un èxit, però en podem fer una valoració? Es pot quantificar? Ens ha suposat un estalvi? És aplicable a Cala Rajada, aquest sistema?

- A Capdepera, el sistema funciona bé. Sabem que, per desgràcia, un sistema com aquest sol funcionar molt bé al principi i després sol decaure, com si la gent es relaxàs. Les incidències del porta a porta han pujat, i també hi ha un nombre de cases que mai treuen els residus i fan servir les àrees d’aportació de fora del poble. Es fa necessària una campanya de recordatori, que podríem aprofitar –i gràcies per la idea–, per donar a conèixer els resultats que hem obtingut. Estalvi? Han baixat les despeses per incineració, però, i això ja se sap, la recollida selectiva és més cara que mitjançant contenidors. El sistema ens obligarà a una revisió de la taxa. Cala Rajada? El pla de recollida de residus aposta també per la recollida selectiva. Des del punt de vista turístic, Cala Rajada és la primera imatge del nostre municipi, i això fa que hàgim d’apostar per la qualitat, és a dir, per la recollida selectiva porta a porta, amb un bon sistema.