Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 2643

Image

 

L’IES Capdepera és el centre educatiu de referència del nostre municipi. Amb 10 anys d’història, ja, i havent assolit la totalitat del cicle de Secundària, constitueix l’autèntic motor de formació de la societat del nostre terme municipal, només superat per la Universitat. Són 450 alumnes que cada dia entren i surten d’un centre on es pretén que les generacions que en passen assoleixin no sols un grau de formació acadèmica més alt cada vegada, sinó també la condició de ciutadans lliures.


D’aquestes i altres qüestions parlàrem amb MARIA ANTÒNIA SANCHO, la directora de l’IES Capdepera, en el programa “El cafè dels dissabtes”, de Capdepera Ràdio. I aquí us n’oferim la transcripció.

- Com vius la responsabilitat de dirigir l’Institut?

- Supòs que com tot director d’un centre d’aquestes característiques, amb la condició que jo visc aquí i tenc els al•lots sempre davant.

- Sembla que fa dos dies, però l’Institut ja fa...

- Hem de començar, aquest mes de setembre, l’onzè curs. Sí, passa aviat el temps.

- I mentrestant l’Institut ha anat canviant.

- Sí, molt. S’han aconseguit moltes coses i moltes més que esperam aconseguir. Encara que no fos per res més, l’Institut de Capdepera és distint en el nombre d’alumnes. Hem crescut molt.

- I també ha canviat per altres coses...

- La societat ha canviat, els pares han canviat, el perfil de la gent, dels que van i vénen... Crec que a un extrem hi ha molts d’egoismes, gent que pensa poc en el grup. A l’altre extrem hi tenim un grup de pares extraordinàriament col•laboradors. Sí, hi ha els dos extrems.

- D’això se’n ressent, el centre?

- És important que anem tots junts, el cos docent i els pares dels alumnes. Si ens donam l’esquena no farem res. En teoria, els pares d’ara tenen una major formació, ja saben què significa estudiar, i en canvi sembla que molts ho donen tot per fet. Crec que s’estan perdent els hàbits de feina i d’estudi. Als 16 anys és fàcil trobar una feina i, per tant, molts renuncien a continuar estudiant, temptats pel guany immediat.

Image

- Què més ha canviat, a l’Institut?

- Crec que una de les grans fites que hem aconseguit és poder impartir el dos anys de Batxillerat i completar el cicle de l’ensenyament secundari sense haver d’anar a un altre centre.  Això ens va costar molt, aconseguir-ho.

- Quan parlaves de l’actitud d’alguns pares, no serà que s’han instal·lat en la comoditat, en disposar, com a associació, d’un remanent econòmic important?

- L’AMPA sap que el remanent econòmic de què disposa és per als al•lots, i els doblers es van gastant en recursos educatius.

- I el dia a dia, com funciona?

- Vos puc dir que aquest curs passat s’han gastat més de 18.000 euros només en petites reparacions; una aixeta, les làmines d’una finestra, un pany, una bombeta... No oblidem que aquestes despeses se sostreuen del pressupost del centre i, per tant, d’altres inversions.

- Què passa? És que els al·lots fan molt de desdeny?

- El centre compta amb 450 alumnes, i les coses s’espenyen per l’ús. No, no sempre respon a malifetes, ni prop fer-s’hi.

- Tal i com està ara, l’edifici és suficient? Hi ballau amples?

- Tenim una ràtio de 25 alumnes per aula, que és acceptable. Però necessitam més aules per a Batxillerat. De fet, hi ha un projecte d’ampliació, que jo he vist a Palma. Es tractaria de fer un edifici nou, annex a l’actual, que es construiria a la zona Nord del solar.

- I això, quan serà?

- A Capdepera, les prioritats de la Conselleria eren, en primer lloc s’Auba, després s’Alzinar, i finalment nosaltres. Hem hagut d’esperar. Ja dic, era una qüestió de prioritats. No sé quan es començaran, les obres. Les excavacions s’haurien de fer a l’estiu, perquè són incompatibles amb el normal funcionament del centre. La resta de l’obra sí que es podria dur a terme durant el curs escolar.

- S’està aconseguint la necessària estabilitat del professorat?

- No, el professorat encara no és estable. Fa falta gent que vulgui venir a fer feina a Capdepera. És una qüestió de distància. Som 61 professors. Molts s’acullen a la comissió de serveis per no haver de venir, i aquesta és una situació que sempre hauria de ser excepcional i concedir-se només en casos de necessitat real, perquè si no es creen molts de problemes al centre. Afortunadament, a poc a poc, es van incorporant professors joves que són d’aquesta zona.

- I dius que és només una qüestió de situació geogràfica?

- Anar i venir cada dia de Palma és molt dur. Això provoca cansament, baixes laborals... Tot i que la carretera ha millorat molt, per a un mallorquí, Palma i Capdepera estan a l’altre cap de món l’una de l’altra. I nosaltres no ens podem permetre un horari aleatori. A les 8 del matí tothom ha de ser en el seu lloc de feina.

- Què significa, per al poble, tenir un Institut?

- Mirau, pel cens de població, a nosaltres ens correspon un institut de secundària. I jo estic molt orgullosa que els al·lots puguin accedir a l’ensenyament superior sense haver hagut de passar per cap altre centre. Però no és una qüestió estrictament acadèmica. La implicació de l’Institut amb el poble segur que dóna beneficis socials. Per exemple, que s’hagi pogut muntar una espectacle com “Hoy no me puedo levantar” és altament positiu per als al·lots i per a tots nosaltres. Hi ha alumnes que cada any participen en la mostra de teatre infantil i juvenil. També hauríem de crear una setmana cultural, en la qual, de fet, estam fent feina.

- Amb tot, podrem començar a parlar de fruits reals de l’Institut quan els primers alumnes d’aquest centre es llicenciïn a la Universitat.

- Només fa dues promocions que els alumnes acaben aquí el Batxillerat, per tant estam parlant de gent que com a molt està en el segon curs de carrera. Els fruits hauran acabat de madurar un poc més endavant.

- Però no tots poden acabar el Batxiller. N’hi ha que no poden seguir el ritme.

- El cicle formatiu de comerç, que teníem, no resulta atractiu. Esperam que l’any que ve se’ns concedesqui el d’hoteleria, que aquí té unes grans perspectives. Ara feim cursos de cuina, amb Antoni Navarro de professor, i de manteniment d’edificis. Volem fer bar i restaurant. Els professors els paga l’Ajuntament, i els resultats són molt bons. Comptam amb l’ajuda de l’Associació Hotelera. El camp de la formació professional s’ha de potenciar molt més, perquè no tothom farà una carrera.

Image

- I les qüestions d’ordre i disciplina, funcionen?

- Crec que sí. Fa dos anys que comptam amb un policia per a nosaltres, que controla entrades i sortides, trànsit, etc., i ens va molt bé. D’altra banda, tenim tot el suport dels serveis socials i dels educadors de carrer de l’Ajuntament. No ens podem queixar.

- Quì hi surt guanyant: l’Ajuntament de tenir un regidor de Cultura que és professor de l’Institut, o l’Institut de tenir un professor que és regidor ce Cultura?

- Crec que hi guanyen les dues institucions. Crec que això és bo.

- Teniu la pàgina web morta...

- Sí, però esperam que a partir de setembre estarà operativa una altra vegada.