Amb motiu del 90è aniversari de La Palma, s’ha organitzat el primer concurs de llata, del qual ja hem informat. Aprofitant l’avinentesa parlem amb en David de l’obra de pauma, de la Palma i de la primera edició del 1r Concurs de Llata "La Palma" , una iniciativa destinada a fomentar i posar en valor la llata com a ofici artesanal. El concurs pretén reconèixer l’esforç de les persones que s’inicien en aquesta pràctica, així com incentivar-ne la continuïtat i difusió.
L'any passat va ser un dels tres establiments comercials de Capdepera que formen part de la xarxa d' "Emblemàtics Balears" , de la que formen part les botigues de més tradició dels municipis. Parlem amb en David Flaquer.

- Explica'ns com va sorgir l’idea d’aquest concurs de llata?

- En principi enguany commemorem el 90 aniversari de La Palma i vam començar a pensar què podíem dur a terme per celebrar-lo i sorgí l’idea del concurs, com una manera de promoure aquesta il·lusió que hi ha ara amb sa llata, no només a Capdepera. Hi molts de cursos i molta gent que aprèn. Nosaltres ho vivim perquè venem molta pauma, molta gent no va a arrabassar paumes, ni les ensofra... i nosaltres donem aquest servei i venem aquest producte. Hi ha una moguda molta guapa, amb multitud de cursos i tallers. A partir d’aquí vam pensar que seria una bona cosa que des de Capdepera, el poble de sa llata, muntar aquest concurs.

- Has comentat que hi ha un increment de la demanda de pauma, però per elaborar, per trenar. Això també val pels productes elaborats? Se venen més o no?

- Hi ha un interès pel que és la artesania en general. Hi ha més producció d’artesania ben feta i en general se ven més. A Capdepera, l’interès per la llata sempre ha existit, cada vegada comencem a apreciar més l’artesania, i també aquesta artesania nostra. I en el turista també se comença a apreciar aquest interès.

- El preu també deu jugar un paper important si vols comprar una senalla, no és el mateix una d’artesana de llata o altra d’exportació...

- Aquí hi ha un tema a tenir present. Molta gent se pensa que el que s’importa el fa una màquina, al Magreb també se fa pauma i ho fan de forma artesanal, com ho hem fet aquí tota la vida. De fet nosaltres la feim perquè la van dur ells fa segles. Allà també la saben fer ben feta. És cert que molta de la que arriba és feina feta aviat, i no de massa qualitat, però també saben fer les peces ben elaborades i de vegades costa diferenciar el que es fa allà i el que se fa aquí. Com tota artesania, la llata necessita una certa habilitat motriu. Tu i jo la farem i no ens sortirà igual, un pot ser molt bo a l’hora de cosir i a l’altre trenant li va millor.

- També s’ha millorat molt en el tema del disseny.

- Per això en el concurs hem diferenciat el que són peces tradicionals i per altra banda hi ha una convocatòria per peces no tradicionals. Que pot ser una pantalla d’una làmpara o una capçalera d’un llit. No xerram només de complements, també s’inclou la decoració de la llar. Avui se fa tot, inclús combinat amb altres teixits.

- Ara se pot parlar d’una certa efervencència pel que fa a la pauma,  a Ses madones de sa llata s’han afegit altres grups, els tallers,  els cursos, l’associació “Art de la pauma”...

- Donat el canvi de model econòmic que va haver a Illes Balears amb l’entrada de l’hostaleria, tota la gent que s’hi dedicava ho va deixar perquè guanyaven molt més als hotels que fent llata. Gràcies al grup de dones que van seguir fent, primer Ses dones de sa llata, després Ses Maries i gent més jove que s’ha posat a fer feina, aquesta artesania s’ha mantingut. S’ha feta molta divulgació.

Però el model ha canviat totalment. La nostra intenció és que a nivell industrial se pogués tornar a fer alguna cosa. Ara és cert que hi ha artesans que es poden donar d’alta d’autònoms i intentar dedicar-se a això, com ara una al·lota que ha obert una botiga a Artà o na Yoli a Cala Rajada, també hi ha altres iniciatives com la de Costitx de n’Araceli, que intenten mantenir una web ... però no és fàcil.

Nosaltres, La Palma, l’avantatge que tenim és que disposem de botigues pròpies (Capdepera, Artà i Llucmajor)  i ens agradaria poder a aconseguir un model que funcionàs donant feina a més gent. I posar la llata en valor com un article de qualitat, que la gent sigui conscient del que està comprant i que el que paga és el valor que té. També Hi ha feina a fer d’educació del client i de divulgació. El que és bo d’aquesta efervescència és que tothom coneix qualcú que en fa.

Aprofitant aquesta reviscolada i amb el concurs, voldrien conèixer la gent que en fa i intentar produir com abans per poder vendre un poc més, a gran escala.

Botiga de Son Poca Palla d'Artà


Botiga de Son Poca Palla d'e Llucmajor


Botiga de Son Poca Palla a Capdepera


- A una conferència sobre la llata, van escoltar que un dels elements importants, per “professionalitzar” aquesta feina és el tema de la comercialització.  Se fa tot el que se pot per potenciar la nostra artesania o se pot fer més?

- Ara amb les xarxes socials el mercat és mundial i amb la logística actual pots enviar a qualsevol lloc del món, relativament aviat i relativament econòmic, qualsevol producte. Per aquest aspecte hem millorat. A jo, personalment no me preocupa la comercialització, ja que si estàs disposat a pagar pots fer arribar el que vulguis a qui vulguis. Hi han unes eines digitals espectaculars, si tu defineixes bé el teu mercat, qualsevol persona pot arribar a adonar-se que tens allò per a ell.

És cert que les entitats públiques s’han d’implicar, sobretot a nivell econòmic perquè són projectes que jo pens que s’han de projectar una mica “ a lo gran”. Has de pagar uns bons sous, coherents amb la feina que se fa, després s’ha d’invertir en promoció, i també en la logística. Per arrancar, per ventura, sí se necessita una empenta perquè s’està promocionant una cosa que és molt nostra i  que és important conservar. I si se pogués potenciar a nivell industrial ja seria espectacular.

- La llata també té altres valors, a part de l’estrictament econòmic.

- El tema de la llata també té molt a veure amb el medi ambient. Relacionat amb la llata se poden fer les graneres de tota la vida, i s’empren canyes que són als torrents. El garballó està en perill, en el moment que s’arrabassen les paumes se pot controlar si estan afectats. Com és una feina manual, mecànica se poden integrar persones amb discapacitats... Pot ser un projecte que tingui molts d’elements a tenir en compte.

- Tot el procés del trenat de paumes o palmes està molt estès arreu del món. Pensem a Mar de Barbarans (tarragona) on hi ha un museu, el sud de Portugal, Marroc, Canàries....

- L’altre dia veia un reportatge del Sahara i les beasses dels camell semblaven fetes de llata. No només s’empra el garballó, a altres indrets s’empren fulles d’altres palmeres, però la tècnica és la mateixa.

Jo fa molt de temps que penso amb això, de fet quan me vaig ficar a La Palma tothom me qüestionava on me ficava, em deien  que tot això anava a menys  i jo em deia que era rendible. Després te topes amb la realitat i veus que realment és molt complicat. Al final inevitablement acabes comparant el que feim aquí amb el que duim del Marroc. Nosaltres duim peces d’allà i veiem els preus que tenen... de fet a Marroc comença a passar el mateix que va passar aquí, és a dir la gent jove abandona el camp i se’n va a les ciutats, perquè al final volen viure el model occidental i la producció se’n ressent con va passar aquí als anys 60. Així i tot la meva il·lusió és que això funcioni.


La botiga de Son Poca Palla ha rebut el distintiu «Emblemàtics Balears» / Octubre 2024


- David tu quan vas començar a fer feina a La Palma? Com s’ha mantingut aquesta empresa tant de temps?

- Hi vaig començar al 20i5, dia 1 d’abril del 2015, ja farà deu anys! La Palma s’ha mantingut perquè ha hagut interès de seguir, ben és cert que va haver un moment que la cosa anava a menys. Un moment donat La Palma tenia representants a tota Espanya, nosaltres enviàvem obra per tot inclús a Canàries, se produïa molt (Només a Artà hi havia 300 cases que treballaven per nosaltres i després hi havia els traginers d’Artà) i a Capdepera un altre tant. Després el model va canviar i van haver d’importar, i importar ho pot fer tothom (a Alacant també se van posar) i hi havia molta competència i el negoci va afluixar. Però sempre va haver la intenció de mantenir els llocs de feina. Nosaltres quan vam entrar van introduir el comerç minorista, les botigues, que ens funcionen bé. És cert que han hagut complicacions però ens hem mantingut.

Aquest negoci el va començar el nostre repadrí i després també està la família Aso, que ja fa la segona generació que hi és, i li tenim una estima que ens ajudat a continuar amb l’activitat.

La artesania no es perdrà, el problema és el nivell industrial. Ara per ara, se viu un bon moment, amb gent il·lusionada en aprendre, a fer un objecte i compartir una estona amb altra gent, com es feia a les vetleries.

- I el futur com ho veus?

-  Aprofitaré per a fer una petita reivindicació. Ara per obtenir la Carta d’Artesà o Mestre Artesà t’has de fer autònom. No pot ser ni una persona que no estigui donada d'alta a la seguritat social, ni un assalariat. Nosaltres com a empresa, no el podem contractar per a que faci feina exclusivamente per a nosaltres. Ni tampoc ho pot demanar ningú que la vulgui tenir sense dedicar-s'hi. Crec que no hauria de ser així.

-Com teniu el concurs, s’han apuntat moltes propostes?

- No, encara no. Quan s’apuntin ja han de presentar l’obra, a més de dos vídeos. Un en el que expliquin la seva experiència amb la llata i un altre com fan la peça, amb les distintes parts i tècniques que empren en la peça presentada. Sabem que hi ha interès. Nosaltres ho hem acotat a participants que no tinguin la Carta Artesana o que no s’hi dediqui professionalment.  Pot ser que per la propera edició ampliarem les opcions, amb un premi especials o un reconeixement de mèrits.

Enguany serà la primera edició i anirà evolucionant, escoltarem les opinions de la gent que se presenti. Volem que tingui continuïtat. De moment feim gestions per integrar-lo en les festes de Sant Bartomeu  i sembla que si, que  anirà endavant però no tenim dates. L’Ajuntament hi col·labora, volem que s’impliqui en l’organització i la difusió, al cap i a la fi un dels objectius del concurs és promocionar a Capdepera i l’obra de pauma que se fa en el nostre municipi.

Moltes gràcies David, enhorabona pels 90 anys de La Palma i esperem que el concurs sigui tot un èxit!