Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 503

“...a Capdepera he de dir una cosa: m’han tractat molt bé des del primer moment que vaig arribar”
"...la figura del Jutge de Pau està a punt de desaparèixer i suposo que es convertiran amb oficines col·laboradores dels Jutjats de Primera Instància"


Miquel Àngel Puigserver. Manacorí. Es jubila després de 30 anys de ser el Secretari del Jutjat de Pau i Registre Civil de Capdepera. Ens reunim amb ell a la seva oficina, al 1r pis de l'edifici Cap Vermell de Cala Rajada, a uns dies de jubilar-se. Un espai que fins ara ha compartit amb la seva companya d'Auxili Judicial, Marta Aspachs i amb l'actual jutge de Pau, Ana María Muñoz. Una entretinguda conversa amb un homu que les ha vistes de tots colors.

- Miquel Àngel, quin dia et jubiles?
- Em jubil dia 27 de març, realment la jubilació és a efectes 1 d’abril, però al esser festiu, el meu darrer dia és el 27.

- Quin temps fa que ets al Jutjat de Pau de Capdepera?
- Ara aquest any farà 30 anys que hi som. Vaig venir aquí en el desembre de 1994, no me’n record massa bé del dia. Hi havia de batle, en Toni Muntaner i de tinent de batle en Fernando Peñalver.

 

- I com va esser que vengueres a ocupar aquest lloc de feina, a Capdepera?
- Vaig venir a parar aquí perque va esser una plaça que es va crear el temps que jo era al Jutjat de Manacor. Era una plaça suculenta en el sentit de sortir del bullici tan gros que és Manacor. En aquell temps els meus companys de Manacor ja havien fugit cap als jutjats pau com el de Felanitx, el de Sant Llorenç... Els més veterans teníem l’oportunitat de poder anar en els jutjats pau.

 

- Ens podries explicar un poc què és un Jutjat de Pau i les feines que s’hi fan?
- Això ara està a punt de canviar deixarem de dir-mos Jutjat de Pau i pel que sembla la figura de Jutge de Pau desapareixerà... i ens passarem a dir «oficina col·laboradora...» o cosa així... però ara per ara a un Jutjat de Pau hi ha la part pròpiament de «Jutjat» i després la part de Registre Civil. La part de jutjat el que rebem són actes de conciliació i qualque judici verbal però sobretot exhorts. Això són cartes que rebem dels altres jutjats, de tota Espanya, fins i tot comissions rogatòries que es reben de l’estranger, en les que se’ns demana que notifiquem, emplacem, requerim, citem... a qualque persona o empresa, i els hi tornem aquesta carta cumplimentada.

Després hi ha tot el tema del Registre Civil que amb el temps s’ha anat complicant i ampliant. El més senzill són el tema de les inscripcions de naixements, de matrimonis i de defuncions però el Registre Civil... Jo duc trenta anys i encara no ho he après tot, és molt extens. Hi ha mil coses... a més és una cosa que és personal, de la gent i que vol que li arreglis el que sigui el més prest millor. Tot d’una ja és diferent que un tema de jutjat. Aquí tens el client davant i li has de resoldre la «papeleta» que et demana. Darrerament tenim moltes noces. L’any passat en vàrem fer 76, que ja n’hi ha... i mil temes relatius a la persona.

- Dues persones són suficients per fer tota aquesta feinada?
- Dues persones són suficients però s’ha de fer feina. En el principi eren suficients però avui en dia per exemple dues persones sense experiència no treuen el Jutjat endavant degut a sobretot a la gran quantitat d’inmigració que hi ha, que du molta... molta feina.

- És a dir que ha crescut el volum de feina des del principi a ara?
- Exacte. Sense anar més enfora tant el volum d’exhorts civils com penals si miram les estadístisques veurem que actualment duem uns mil exhorts per any quant en un principi, els anys del 1994 al 1999 o 2000, entre uns i altres en duiem 500. Avui en dia s’ha duplicat. Segons si hi ha menys o més crisis també canvia un poc. I el tema del Registre Civil ha augmentat moltíssim. Abans feiem potser 20 noces anuals, actualment en feim 70 i pico, i en el pas que anam això augmentarà.

 

- El Jutjat de Pau de Capdepera té alguna característica que el faci diferent a d’altres jutjats?
- En el nostre Jutjat hi ha més feina que els jutjats dels voltants sobretot perquè tenim costa. Tenim Canyamel, Cala Ratjada, Cala Mesquida, sa Font de sa Cala... tot això a part del nucli propi de Capdepera. Això significa que ve molta gent de temporada a fer feina i això és principalment el que ens diferencia d’altres jutjats amb menys nuclis turístics. A més tenim més població que tots aquests altres municipis. Sant Llorenç per exemple només té Sa Coma, un bocí petit de Cala Millor i un altre de S’Illot. Son Servera té un poc més de feina i Artà en té bastant menys.

 

- Quin cas o feina recordes com la més complicada que has fet?
- En tema de Registre Civil totes són complicades, sobretot en el principi quan era molt complicat d'entendre el tema de les nacionalitats de paquistanís amb la qüestió dels llinatges. No podia entendre de cap manera com els pares del sol·licitant de la nacionalitat tenien llinatges totalment diferents en els del fill. Fins que vàrem arribar a averiguar que el pare tria el nom i els llinatges que a ell li agraden, sense que tenguin cap relació amb els propis. Què passava? que quan es nacionalitzaven tenien problemes amb la Policia Nacional. A Espanya els llinatges del nin han de concordar amb els dels pares. Llavors s’havien de tornar a fer diligències, fer inscripcions marginals perquè el llinatge del pare concordàs amb el del fill... De passada els llinatges del propi pare també va amb llinatges que no són seus, que les ha triat també el padrí així com ha volgut. Crec que a Capdepera hem vist més casos raros que no a Manacor.

 

- Al llarg d’aquests trenta anys ha augmentat tot pel tema de la immigració, dels matrimonis... però per altra banda s’han deixat de fer judicis de faltes...
-Sí, vaig estar content de deixar-ne de fer perque anam a veure: és un tema violent. Estem a un poble on tot ens coneixem i haver de fer un judici de faltes amb dues persones del poble... I eren judicis on s’havien insultat o amenaçat... temes senzills a més no poder. Si es componien ells davant el jutge, arribaven a un enteniment llavors se lis dictava una sentència absolutòria però si un dels dos continuava «erre que erre» amb la seva postura... era una altra cosa. I els judicis de faltes sempre acaben d’aquesta manera: havies de demanar en el que havia posat la denúncia si sol·licitava la condemna del denunciat i si et deia que sí... i si la jutge trobava que se l’havia de condemnar, el condemnava i ja teníem armat un bon bullit. A més fer judicis de faltes era un desgavell perquè no hi havia manera de fer entendre a la gent que primer xerrava un i després xerrava l’altre i s’havia acabat. Si hi havia testimonis, després xerraven ells... però en general aquest ordre no s’entenia. Xerraven tots en el mateix temps i els que ja havien intervingut ho volien tornar a fer... Es convertia en un guirigall de mil dimonis. Jo quan ens els varen llevar vaig di- oh al·leluia, quina alegria!

 

- El tema de les conciliacions ha continuat?
- Sí, han continuat, ja no en segons quin tipus de conciliació. La majoria són reclamacions de quantitat que es fan per poder arribar a un acord. Ara darrerament s’ha de practicar un acte de conciliació en els desnonaments, per si se pugui tractar de persones vulnerables... Abans les conciliacions que hi havia eren perque un havia obert o llaurat un camí o havia tancat el camí amb una barrera... eren més temes rurals que el que hi ha avui en dia.

 

- el govern de Rajoy volgué privatitzar algunes funcions del Jutjat com donar competències als notaris i haver de pagar per aquestes feines? Què en penses d’això?
- Aquest tema no ha estat exactament privatitzar. Això és va fer per intentar llevar feina... No vol dir que els notaris no hagin estat ben contents amb aquesta nova tasca perque han guanyat els seus dobberets... Crec que més que per afavorir en els notaris -no necessiten més feines, perque en tenen molta i no és de nacionalitats, es va fer per millorar el Registre Civil, que sobretot estava molt saturat precisament per aquest tema. Una nacionalitat és bona de fer una vegada la saps fer... però has de fer una inscripció principal, després una de marginal... És laboriós. Es volia amb això descongestionar el Registre Civil, sobretot els municipals -Manacor, Palma i Inca-.

El resultat d’aquesta mesura, però, ha estat nefast. Realment sí que ha llevat feina al principi però al final la inscripció, tanmateix, la de fer el Registre Civil. La única cosa que han fet els notaris amb aquest tema d’aquesta privatització que m’has demanat, és fer l’acta de jurament on juren la nacionalitat espanyola però en el final el notari ha d’enviar l’escriptura i enviar-la a Manacor o Palma, Inca, o a qualsevol banda d’Espanya on tengui la residència la persona que s’ha nacionalitzat. Això ha estat com un coll d’embut. De tot d’una hi ha la boca ampla però tanmateix s’estreny en el final perque els registres civils no ho podem asumir, perque no posen més personal... Què ha passat? Doncs que tenen caramulls d’escriptures per fer les nacionalitats.

 

- I el mateix pel que fa en els matrimonis?
-I el mateix... però la veritat és que de matrimonis en fan pocs els notaris. En general, la gent prefereix anar al Registre Civil, que no li costa res que anar en el notari que no en fugiran de 500 euros. I les nacionalitats és diferent... sí que els interessa. La gent va en el notari perque es pensen que així faran més avia i no tenir la molèstia de demanar cita a Manacor... però en el final tanmateix has d’esperar que Manacor et faci la inscripció. Has pagat 250 euros per fer un jurament i llavors aquest tema queda encallat a Manacor, perque no pot donar sortida a tantes escriptures. A més a més de les jures que fa el propi Registre ha de donar sortida a les jures que li envien els notaris.

 

- Com creus que seran els Jutjats de Pau en un futur o com haurien d’esser?
- Estic content perquè no el coneixeré en aquest canvi però diuen que la figura del Jutge de Pau està a punt de desaparèixer i suposo que es convertiran amb oficines col·laboradores dels Jutjats de Primera Instància i d’Instrucció de Manacor. Ara també entrarà en marxa un altre programa informàtic de Registre Civil, que ja funciona a Palma... i aquí a Capdepera està a punt d’arribar, que canviarà un poc el sistema. Com serà? No ho sé, pels pocs dies que em queden...ja no m’arribarà.

 

- El Jutge de Pau actualment quin percentatge d’assumptes resol?
- Anam a veure... el Jutge de Pau actualment sí que pot arreglar assumptes però pel que hem vist fins ara aquí, «a les bones» se’n resolen pocs. Vaig llegir una entrevista al jutge de Pau de Sóller, i pel que sembla n’arreglava moltíssims. Aquí potser és que són més dolents que a Sóller... pel que vaig veure al diari. A Capdepera són mals d’arreglar, tothom «erre que erre». Normalment acaben per posar un plet o arriben a un acte de conciliació que han d’interposar formalment davant del mateix Jutjat però no un acord amistós del jutge al reunir-los... Poquets se n’arreglen d’aquesta manera.

 

- Quants de Jutges de Pau has pogut conèixer al llarg d'aquests anys?
- Doncs... Margalida Salamanca, Joana Llull, Margalida Santandreu, Andreu Nadal, Suso Reixach i Ani Muñoz. No recordo a tots els jutges substituts però els que més vaig tractar va ser en Jaume Blanes i en Xisco Vives. Cada un d'ells tenia la seva personalitat, però tampoc mai vaig tenir cap problema. Em vaig entendre molt bé amb tots ells.


- Us considerau part de l’administració local, en aquest cas de l’Ajuntament de Capdepera, on estau ubicats, o sou «uns bitxos raros»?
- El Jutjat de Pau de Capdepera no pertany a l’Ajuntament. Nosaltres som funcionaris de l’administració de Justícia i tampoc les Balears no tenen les competències transferides de Justícia. Llavors nosaltres estem afiliats, per dir-ho d’alguna manera, al Govern Central.

Uns «bitxos raros»... sí perque molta gent es pensa que som de l’Ajuntament... i nosaltres  lis contestam que l’Ajuntament ens deixa aquest local perque hi facem feina i ens subministren el material d’oficina, mobiliari, ordinadors, llum... Estem dins dependències de l’Ajuntament però al mateix temps defora.

 

- Sempre has volgut estar a Capdepera? No has tengut temptació d’acostar-te a Manacor?
- La temptació hi ha estat però jo a Capdepera he de dir una cosa: m’han tractat molt bé des del primer moment que vaig arribar, que hi havia en Toni Muntaner. I com tots els altres batles que hi hagut...: Joan Pascual, Joan Ferrer, Pep Gallego, Tolo Alzina, Rafel Fernández, Mireia Ferrer... mai no he tengut cap problema amb ells ni ells amb jo. Puc dir que he estat encantat aquí a l’Ajuntament de Capdepera.

I sí, m’hagués pogut acostar a Son Servera o a Sant Llorenç... però com que també hi havia companys que hi estaven interessats... tampoc no els volia trepitjar la plaça... I després una altra cosa, com que a banda d’esser manacorí conec ara ja més gent aquí que no a Manacor no tenia cap ganes de canviar a un altre jutjat.

 

- Coneixes bé la societat gabellina, tothom a passat per les «teves mans» un moment o un altre, com diries que és la gent d’aquí, els gabellins?
- Amb els gabellins jo no he tengut cap problema mai. Si fos ara, pels gabellins, jo no me jubilaria perque la veritat és que m’han donat molt poca feina. Molt pocs problemes i estic encantat amb ells. M’han tractat beníssim. M’he considerat com un altre gabellí encara que sigui manacorí.

 

- Quina empremta t’agradaria deixar del teu pas per aquí?
- El que deixo són molts de llibres signats per jo, moltes inscripcions de naixements, matrimonis, defuncions... El que vengui després sap que de trenta anys cap avui a trenta anys enrere em veuran en els llibres.

Crec que sempre he intentat a ajudar a tothom. No crec que hi hagi ningú que pugui dir de jo: ah! m’ha fet una pifia... o m’ha volgut arreglar això i no ha anat... He intentat resoldre el que he pogut a tothom més bé o més malament. Qualque problemet he tingut perque sempre surt qualque cosa, qualcú que s’enfada o això. En general no crec que hagi ofès a ningú o algú que pugui xerrar malament de jo o que li hagi fet qualque trastada. De tot el que m’han demanat he intentat que s’anassin el més contents possible i arreglar les coses el més aviat possible.

 

- Ja tens substitut o na Marta agafarà els regnes?
- Na Marta és d’auxili i ara ha de venir un gestor a ocupar la meva plaça. Que na Marta haurà d’agafar “el mando”, algo haurà d’agafar perque aquesta persona que ha de venir, és normal, d’entrada no sabrà res perquè si no vaig equivocat l'han avisada del Soib, ve de la Península i per entendre tot el que és un Registre Civil, que haurà de tramitar ella perque na Marta continuarà amb els exhorts, que he dit anteriorment que és el tema dels jutjats. Aquesta persona haurà d’agafar el Registre Civil. Jo hi duc trenta anys i encara em sorprenc amb assumptes raros... Voler que una persona que arriba tengui l’experiència d’una persona que du trenta anys és difícil. Suposo que amb tres, quatre, cinc mesos ja hi haurà un rodatge més o manco fluït però d’entrada crec que hi haurà més de dues estirades.

 

- Enyoraràs la feina?
- Sí. Tothom em dóna l’enhorabona per la meva jubilació i estic content però no és que faci cap festa per jubilar-me... Jo he passat molt de gust de fer feina i sí em jubilo perquè ja tenc 63 anys i trobo que ja és ben hora ... perque a dia 1 d’abril de 2024 duré 41 anys, 6 mesos i 20 dies dins l’administració de justícia i trobo que ja n’hi ha prou. Em podria jubilar per la forçosa en els 65 però no hi guanyo res. Em dedicaré més a fora vila, que ho tenc molt abandonat, poder anar a pescar... que són els meus hobbies.

 

- Ens vendràs a veure?
- Sí, sí... Deixo molts d’amics aquí. Ens veiem per prendre cafè, per dinar, a pescar... Em sap greu anar-me’n per aquest tema però continuaré venint... En el Jutjat faré una passadeta ràpida, sense passar el portal ha, ha, ha... però sí que tornaré per veure els amics i companys.


Moltes gràcies,... ia gaudeix...i ves alerta!...ja saps als jubilats els hi plouen les feines per tots els costats.