Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 872
Una vegada acabat el curtmetratge "Un invierno en Cala Agulla" i abans de l'estrena oficial al Teatre de Capdepera

(fotos: imatges de la pel·ícula)  "...ha estat el millor curtmetratge de la nostra classe al festival ''Inexperto'' que organitza la universitat per votació".

Tenguérem un llarga conversa el mes de juny, durant el rodatge (Entrevista a Marine Auclair i Toni Melis Fajardo amb motiu del rodatge del curt "Un invierno en Cala Agulla"), ara a punt d'estrenar la pel·lícula tornam a parlar amb ells per saber les darreres impressions del procés de muntatge i de la presentació com a treball de curs. 


- Contau-nos, què ha canviat del mes de juny ençà?

- Sobretot, ha canviat l'episodi del procés de manera dràstica. Fins ara, tot consistia a preparar-nos pel gran dia, és a dir, el rodatge; durant mesos tot anava molt focalitzat en què tot surtis perfecte, ja que ens ho jugàvem tot en cinc dies de rodatge. En canvi, una vegada realitzat, el ''xip'' es va convertir a centrar-se en l'estructura del resultat final; revisionar tot el material rodat, trobar el muntatge final, compondre i gravar la banda sonora, tota la promoció i producció de les projeccions i festivals...
En general, han canviat les ànsies, ja que sabíem que el rodatge havia donat bon fruit i ara només quedava jugar amb el que havíem aconseguit.



- Com ha anat la feina?
- Sempre ens agradaria tornar cap enrere i canviar petits detalls que ens haguessin ajudat a millorar el projecte (com en tot), però la veritat és que estam molt contents amb el resultat, sobretot pel gran aprenentatge que ha suposat. Ha estat una feina dura i estressant, però alhora el projecte més satisfactori i especial que hem fet mai.

- Vos ha qualificat com a treball de curs? Amb quina nota? Quines observacions vos han fet els professors?
- Així és, vam presentar-lo a la classe i va rebre moltes bones impressions. Els paisatges de Mallorca i el fil narratiu van funcionar molt bé, fins al punt que vam tenir l'oportunitat de projectar-lo al Cinesa Diagonal, ja que va sortir com a millor curtmetratge representatiu de la nostra classe al festival ''Inexperto'' que organitza la universitat per votació. Ha estat increïble poder rebre totes les opinions, tant les crítiques per tal de millorar, tal com tota la gent que ens va felicitar pel treball.



- Estau satisfets de la feina feta? Què és el que destacaríeu, el que vos ha quedat millor?
- Com assenyalava abans, tornaríem enrere per millorar mil coses, però a la vegada sentim que tots els processos han valgut moltíssim la pena. El que destacaríem és, sense dubte, haver pogut arribar a tot, ja que era una proposta molt arriscada endur-se'n a tot un equip tècnic des de Barcelona enmig d'una pandèmia, haver seguit tot el pla de rodatge com estava establert, i finalment aconseguir un resultat del qual hi estem molt satisfets.

- Canviaríeu alguna cosa si poguéssiu?
- Sempre hi ha alguna coseta per a canviar o millorar, però els deixaríem tal com es van fer, per l'aprenentatge que ens ha suposat enfrontar-nos als problemes; al final no deixem de ser estudiants d'uns 19/20 anys, i hi ha temes de producció i gestió administrativa que han estat complicats, però gràcies a això ja sabem com enfrontar-nos a aquestes rivalitats.
Per altra banda, el problema de la COVID-19 ens va afectar de manera òbvia, i això si que ens hagués agradat canviar-ho i poder gaudir de l'experiència al 100%, fora mascaretes ni PCRs.



- Quina lliçó a tenir en compte heu après per a la propera pel·lícula?
- El que més ens ha valgut la pena aprendre, és la importància del temps. Comptàvem amb un temps molt limitat des de que es va iniciar el projecte fins que es va realitzar, i en tot moment veiem com corria el cronòmetre. A més, al ser el primer projecte més seriós que fèiem, ens ha arribat tot de cop. El que és segur, és que és una feina en la qual, com més temps tens per cuidar cada detall, més gaudeixes.
Però estam satisfets i consideram que ho hem aconseguit!



- Què pot esperar de la pel·lícula el públic que vengui a veure-la dia 3 de setembre?
- És un curtmetratge d'uns 30 minuts sobre la nostra visió del patiment i somnis frustrats de la protagonista, una jove mare als anys 60. Però no tot és drama, també tracta de la superació, amor maternal i valentia que algunes dones aconseguien tenir.
I per acabar, veure a la pantalla gran una història feta per (i per a) gabellins. Per molt que aquest tipus d'història es repetesqui arreu del món hi hem volgut plasmar un toc personal gravant-ho al nostre poble en una de les seves platges més emblemàtiques.

Moltes gràcies i sort!