Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 557
Paula Rodríguez Romera
Escòcia (Gran Bretanya)










Paula Rodríguez Romera ens mostra una altra visió del CORONAVIRUS des de Escòcia, mesos després de l’esclat de la pandèmia.




 

 

Passats quasi tres mesos de l’esclat de la pandèmia del COVID-19 i també de les mesures sanitàries a tota Europa, avui reproduïm l'entrevista que férem a na Paula Rodríguez Romera. Nascuda a Capdepera, filla de n'Enrique i n' Isabel de l'antic forn de ca'n Àngel i ara de sa panificadora, en una entrevista enregistrada en vídeo (que també la podreu seguir íntegrament) ens conta com ho ha viscut des d’allà. Na Paula viu amb la seva parella a Edimburg des de 2012, on s'hi va desplaçar per estudiar en anglès Direcció Internacional de Màrqueting i Turisme, a la mateixa ciutat.


Ens conta que la Pandèmia de la COVID-19 va arribar a Escòcia més o menys al mateix temps que a tot Europa, i que l’estat d’alarma es decretà el 23 de març, llavors, va començà la quarantena a casa. Ella que fins al moment feia feina a un hotel, no va poder seguir treballant, perquè no era possible el teletreball, cosa diferent de la seva parella, que sí que es va poder adherir al teletreball des de casa. Aquesta situació laboral per a ella va ser un inconvenient, ja que els famosos ERTE que es decretaren només les podien cobrar els que estaven en nòmina fins al 28 de febrer, i ella (per un canvi de feina) havia començat el 7 de març i es trobava en la situació que no podia cobrar res. Les queixes per aquest fet per part de molta gent en la mateixa situació, feren canviar d’opinió al govern i la data va passar a ser fins al 23 de març (dia de l’inici de l’estat d’alarma a GB).

Les condicions del confinament foren molt semblant a les d’Espanya (sortir de manera excepcional i necessària) per anar a comprar, al metge, la farmàcia i el treball estrictament necessari, però amb l’excepció a diferència a aquí, que des del primer dia, es podia sortir a caminar (1 hora al dia, i no lluny del domicili). Resulta curiós que mentre les mesures de protecció dels locals s’extremen al màxim possible, els empleats no ho fan, duent les proteccions aconsellades, ni guants, ni mascaretes. A qualsevol supermercat l’organització de protecció està molt ben estructurada, plàstics /mampares de protecció entre caixers i clients, caixers de pagament automàtic, divisions entre productes, senyals a terra per mantenir les distancies.


Pel que fa al nostre confinament, intentam estructurar molt el dia i la setmana, per tal que sembli una rutina com si haguéssim de treballar, un pla diari ens ajuda a normalitzar la situació: aixecar-se prest, berenar, treball a casa, menjades,  esport a casa (a vegades amb Skype amb familiars i amics), passejades, sopar, dutxes, descans, i acabar el dia … i els dissabtes sortir del nostre entorn per fer les compres setmanals perquè hi ha menys gent als supermercats i també per passejar per llocs diferents del teu barri, com la resta de dies  (sempre atents a les distàncies per si t’atura la policia), d’aquesta manera sembla que fas un altre tipus d’activitat. La ciutat, que té molts de parcs i jardins, ens ajuda a desconnectar i fer coses diferents. S’ha anunciat que a partir de la setmana de 25 de maig el govern ja permetrà sortir sense restriccions d’horari, encara que no permetrà estades en llocs públics i parcs, però permetrà fer esport a l’aire lliure.

Quant a la feina,  es va recomanar fer teletreball si les condicions de les empreses i la feina ho permetien, així, hi ha qui pot teletreballar (com és el cas de la meva parella) i altres com jo, que no ho podem fer i no treballam (jo tenc la feina a un hotel i ara no està obert) i estic cobrant de l’ERTE.

A qui pot treballar en línia, generalment, se’ls proposen uns objectius diaris, que són els que marquen la productivitat del treballador, i algun dia a la setmana fan videoconferències pels dubtes i aclariments. 

Per altra banda l’activitat a les escoles és nul·la actualment, es tancaren al mateix dia de declarar l’estat d’alarma i de les hores ençà, sols s’han dut una activitat des de casa, en línia. De moment, hi ha un primer plantejament  de reobrir les escoles per a l’activitat presencial,  a principis de juny, sols per a primària, i no a secundària. Una polèmica decisió que ha creat una discussió entorn de com es podran mantenir les distàncies entre els infants, cosa que crea incertesa als pares i també als directors de les escoles, que no saben com establir les normes, per tant és una mesura que no es pot concretar  fins a arribar a la data prevista de reobertura. Com a mostra de la situació a l’educació, els mestres de primària, que preparen les classes o activitats a casa, i les fa online (paregut a Espanya, però explicant amb videoconferència). Per altra banda, a la guarderia, sols es comuniquen uns quants pics a la setmana per  videoconferència, per veurer-se, fer activitats junts (cançons, contes…) i tenir un mínim contacte.


Aquí al Regne Unit, els polítics també han estat criticats, com a altres països europeus, es comportaren de la mateixa manera, improvisant, esperant massa temps per a prendre mesures i declarar els estats d’alarma (ja hi havia un nombre considerable de casos positius) i tot per no perjudicar l’economia del país. Per altra banda, el contagi del seu president  (gravat per l’embaràs de la seva dona) va ser molt comentat al país, com per a no donar-li la importància que calia del primer moment (independentment de partits o ideologies), i per a molts fou d’admirar, el poc temps que va tardar a tornar a la feina, davant la pandèmia, el Brexit, i la família. També es pot destacar, el fet que s’han constatat casos de depressió, suïcidis  (gent que vivia tota sola i no ho va resistir), residències de vells (més de 8000 de moment), i drames personals, familiars i socials que cada dia sorgeixen. Davant tot això, no puc dic si està bé o malament o si ho han fet bé o malament, sols pens que aquesta situació ha estat nova per tots, pels polítics i per a la població en general i com no també pels experts, així que supòs que a cada casa hi ha un pensament diferent. Com és costum, les diferents nacionalitats del país (Gal·les, Escòcia, Irlanda), han polemitzat amb el president i no han estat d’acord en les seves decisions, mentrestant a Escòcia estan contents i recolzen a la presidenta, però sempre hi ha qui la critica i diu que s’amaga i utilitza la pandèmia per aconseguir la independència  (pensament individual que jo no el compartesc). 



Per a poder tornar a la normalitat o seguir una ruta de desconfinament, s’han anunciat 5 fases: 

Fase 0- Confinament complet, amb reducció de la mobilitat, i l’obertura de negocis.

Fase 1- Cap al 28 de maig, està previst sortir amb menys restriccions i poder veure a familiars  i amics a fora de casa, mantenint les distancies i les precaucions.  També s’obriran altres tipus de negocis o indústries (no sols de primera necessitat), i les escoles i guarderies (amb un seguit mesures sanitàries).

Fase 2- Deixaran sortir a la gent amb menys control, però seguint les restriccions de prevenció sanitària, com també ja es valorarà deixar fer reunions de més gent, que es podran veure a espais tancats. Es permetran reunions i noces que comporta l’assistència de més gent i/o convidats, els quals, es veuran limitats.
S’obriran les Universitats i els laboratoris i es permetrà el treball en les oficines (si no es pot des de casa), com a les fàbriques i magatzems. Es tornaran a fer Mercats a l’aire lliure, i s’obriran els parcs infantils. Quant a l’esport, es permetrà el tenis, el futbol. 

Fase 3- A partir dels resultats de les fases anteriors, es preveu disminuir les restriccions de mobilitat de les persones, permetent reunions de grups més grans, assistir a l’escola una part de la jornada (l’altra part  online) i reobrint el transport públic amb les places limitades.
Quant als locals, s’obriran botigues en general, museus, galeries, gimnàs, cinemes, biblioteques..., amb restriccions de capacitat, i de moviment.

Fase 4- Comença la normalitat, o es preveu poder iniciar un camí cap a la normalitat, sempre que el virus encara no pressuposi una amenaça per la població. El transport públic es preveu que pugui funcionar a ple rendiment, les empreses i comerços ampliaran el seu àmbit i la capacitat de treball, sempre seguint les mesures de seguretat. Botigues, bars,  restaurants podran obrir amb més normalitat. I a l’àmbit educatiu, les escoles estaran a l’empar de la situació, per valorar i determinar quan i com retornar.

Fase 5- Se suposa que es podrà entrar a la normalitat, sempre que el virus no s’hagi manifestat com una amenaça i s’hagin creat les pautes per viure amb el virus a l’esquena. 

Per acabar voldria fer una reflexió: Tots som nous amb aquest moment, i no trobam ni l’estratègia, ni la solució per sortir-ne fàcilment, hauríem de ser menys crítics, ser més agraïts i aprofitar la “mala situació per disfrutar de la família, de la gent que tens a prop”, i pensar en com podem millorar.

Ara ens tocarà viure diferent, mai tornarà a ser com abans, hem d’aprendre a viure un futur amb un canvi de mentalitat, començam una nova etapa en les nostres vides i també en la de tota la humanitat. Haurem de viure diferent fins que trobem una solució, una vacuna, i això ens durà a un canvi de mentalitat, i es constata que el ritme de vida que hem duit fins ara tenia data de caducitat, encara que mai pensàvem que seria d’avui per demà i tan traumàticament, i tal vegada ens servirà per reflexionar, i passar un període de canvi per redreçar el devenir mundial.