Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 822

Maria Antònia Melis Mayol.
Roma (Itàlia)




Sens dubte aquesta pandèmia ens ha duit moltes sorpreses, una malaltia inesperada, unes mesures desconegudes, un confinament estricte i necessari, situacions familiars complicades per la distància, com també una presa de decisions a correcuita, sense quasi bé temps de rumiar-ho. 

Aquest és el cas de na Maria Antonia, gabellina i resident a Roma amb la seva família (el seu home italià i les seves dues filles. Ella és prou coneguda, mestra del municipi i filla del nostre col·laborador Meyme. En el seu cas, al començament de la pandèmia, quan a Itàlia es parlava tant de la gravetat dels contagis al nord, i que ja es començava a restringir l’assistència a les escoles, va decidir venir a Capdepera (on encara ni hem parlàvem), cercant la tranquil·litat i a l’espera de tornar prest, havent passat el temporal. I el temporal no sols no va passar,  sinó que es va allargar, i la restricció de viatjar les va agafar per sorpresa sense poder retornar a Roma. Des de Capdepera ens conta l’experiència viscuda allà i la situació actual contada pel seu marit, que és a Roma.

 

- Maria Antònia, com ha afectat la pandèmia al teu país de residència?
- Visc a Roma des de fa 14 anys i com tots ja sabeu, Itàlia va ser el primer país europeu afectat per la pandèmia. Tot va començar al Nord i encara ara és on hi ha més afectats, malgrat hagin canviat les dades amb el temps. La resta d’ Itàlia, i en concret Roma, no ha estat tan perjudicada.
A Roma per una població de 3 milions de habitants, les xifres de contagis, en un principi, foren proporcionals a les de les Illes Balears amb un milió d’habitants.

- Com t’ha afectat a tu personalment?
- A Roma tancaren les escoles dia 5 de març, i com aquí, en principi només era provisional fins dia 15; tots pensaven que després d’aquest període es podria tornar a la normalitat, així que vaig decidir venir una setmana a Mallorca. Estant aquí, la situació s’anava complicant fins al punt de no poder tornar perquè havien tancant els aeroports.
Aquí estam bé, però les meves filles enyoren el seu pare, que va quedar a Roma, i no sabem quan el tornarem a veure.

Des de quan estan confinats a Roma? Com és el dia a dia del confinament al carrer, el dels nins, al treball, l’esport...
-  Al nord d’Itàlia va ser abans que qualsevol lloc, a Roma el confinament es va començar dia 12 de març, que també es tancaren els dos aeroports, i a mesura que la situació ho requeria es va anar tancar tot el país, dies diferents.
La situació al carrer és semblant a aquí, hi ha coes als supermercats, però essent una ciutat molt més gran, les coes són llarguíssimes. A les escoles, com a les d’aquí, és va començar a fer feina on line amb correus, plataformes... Al principi, només es tractava de feina per repassar, però després, quan es comprovà que anava per llarg, començaren a introduir continguts nous i a fer dues o tres hores de classes diàries amb videocridades a primària i a secundaria. A batxiller i universitat fan més hores de classes on line. És complicat per a tots, però després dels problemes inicials, ens començam a acostumar tots, mestres, pares i nins. Darrerament se deixa sortir als nins amb els pares, però com a màxim a 200 metres de casa.
Pel que fa a la feina, només estan oberts els llocs de treball necessaris i qui pot fa tele-treball i pel que fa a l’esport, en un principi es deixava fer esport o exercici a llocs oberts, com parcs o platges mantenint les distancies, però després d’una setmana ho tancaren tot.
Ara, amb la situació més favorable s’està mirant d’anar “obrint” el confinament, la resta de treballs, sortides, etc... semblant a aquí.

Quines són les restriccions més importants?
- Les restriccions han estat i son com a Espanya, no hi ha grans diferències, no sortir (no hi ha escola, ni botigues obertes, ni gent al carrer,..), sols estan oberts els treballs i les botigues indispensables i totalment necessaris. El més significatiu, és que ningú pot sortir al carrer sense motiu i sense l’ “autocertificazione”, un permís on declares on vius, on fas feina i sobre tot on vas i sobretot, ha de ser per motius justificats.
Al principi, cada vegada que sorties de ca teva havies d’imprimir aquest paper, la qual cosa va dur bastants de problemes, sobre tot a la gent que no tenia impressora. Ara el pots emplenar en el moment que la policia t’ho demana.

- Què és el més greu que ha passat al país o a la zona nostra?
- Crec que el més greu que ha passat, és que al principi de tot, a la zona de Lombardia, al nord, els va agafar per sorpresa o no li donaren la importància que tocava i era necessària, així que deixaren que s'escampàs. Faltaren equips de protecció individual i els hospitals no estaven preparats per acollir tanta gent i els ambulatoris hagueren de tancar perquè els metges no sabien com actuar davant s’allau de consultes.
Però curiosament, això no va passar a altres regions del Nord com a la regió del Veneto o al Lazio, on actualment, les xifres de contagis i mortalitat no se poden comparar, són molt diferents i menys alarmants.

- Què han fet els responsables polítics davant la pandèmia, hi ha hagut polèmiques o protestes en les seves decisions?
- El President del govern, en Giuseppe Conte, ho ha gestionat el millor que ha pogut, tenint en compte que va ser el primer país europeu en patir l‘atac de la COVID-19. L’oposició, al principi, va ésser bastant prudent amb les seves crítiques, però les coses comencen a canviar i aquestes setmanes passades es queixaven de no haver sabut fer-se valer a nivell europeu,  però, per altra banda, la presidenta de la comissió europea les va demanar perdó per haver-los deixats tot sols, inclús els més europeistes, han pensat que les han deixats abandonats.
Crec que les crítiques són bastant similars a les espanyoles: falta de equips de protecció individual i problemes a nivell social, si més no, la manera de viure i de ser italiana és molt semblant a la nostra. Però lluny d’això, la verdadera catàstrofe que ens arribarà, que serà a nivell econòmic, també serà similar.

-  Quines perspectives hi ha de tornar a la normalitat d’aquí endavant? Com creus que es farà el des confinament total, i com creus que s’hauria de fer?
- Tenen idees de com fer-ho, però no hi ha res en clar, cada dia es canvia d’opinió, supòs que segons l’esdevenir de tot, això també passa aquí. De moment, es pensa que a principi de maig ja es podrà sortir al carrer duent mascareta, la resta de condicions es faran públiques al seu moment, i el des confinament total és difícil de preveure, però el pla probable és que no sigui fins el 2021.
Jo pens que ha de ser molt lentament, sense arriscar, lo important és que durant molts de mesos no se pugui estar a llocs on hi ha molta gent i que les escoles no tornin a començar mínim fins al setembre.
Jo crec que és fa el millor que es pot o es sap fer, perquè no és una situació coneguda, i cadascú dins el seu redol hi ha de posar el seu granet d’arena. Pens que la gent i la forma de viure diferent canviaran, la part social és veurà molt afectada perquè qualsevol esdeveniment com anar a un restaurant, a comprar roba o un aniversari es veurà condicionat per la por a un possible contagi.

 - Si vols afegir qualsevol opinió o explicació que trobis pertinent, ara hi ets a temps....
- Personalment, crec i pens que per tot es va badar una mica, a Lombardia a Itàlia i a Madrid, a Espanya, no es prengueren el problema seriosament. Per exemple, la presidenta de la comunitat de Madrid sortia dient: “No vamos a cerrar Madrid”, es mateix dia que tota la regió del Lazio (Roma) estava tancada amb 40 contagiats i són uns sis milions de habitant i a Madrid aquell mateix dia ja tenien més de 1200 contagiats.
I això em va molestar, perquè no tancaren el transit de persones a altres llocs. Però ara ja no hi ha res a fer. Així que, les crítiques serveixen de ben poc i hem de intentar fer-ho lo millor possible, cadascú al seu redol, i així poder sortir-ne aviat.
Esper veure’ns prest passejant per devora la vorera de la mar.

Maria Antònia Melis Mayol

Moltes gràcies Maria Antònia per les teves aportacions i per les teves paraules. Ànim!