Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 929
Joan Vicens Sard
(Hong Kong, Xina)





"Hong Kong, per tant, demostra la importància d’aprendre del que està passant per tal de poder evitar problemes similars en el futur. Tot i que l’impacte sobre l’economia local serà enorme, el govern de Hong Kong és un govern relativament ric. A hores d’ara, ja s’han passat varis paquets de mesures econòmiques per amortir l’impacte del COVID-19 sobre l’economia. "










Joan Vicens Sard, un jove calarrajader de 36 anys, decidit, entusiasta, i podríem dir que amb marcat caràcter emprenedor. Ja de ben jove agafà la “motxilla” i començà un llarg camí fora del seu poble, de la seva illa i més tard del seu país, fins establir-se actualment a Hong Kong, allà enfora a la Xina, però havent passat primer per altres indrets del món. 

Com diu ell, “els estudis i la feina li han marcat el camí” des de el moment que va partir, primer cap a Barcelona per estudia ADE, i després continuar la seva formació amb un Màster en Relacions Internacionals a Sydney (Austràlia), entre el 2009 i 2010, experiència molt decisiva per la seva vida, coincidint amb l’anterior crisi econòmica. Després d’aquesta etapa, va recalar a Nürnberg (Núremberg- Alemanya) per a fer de professor a la seva universitat, i així una cosa va dur a l’altre, ja que decidí fer un segon Màster en Estudis Xinesos, per especialitzar-se en Àsia.

Aquest va ser el punt de partida al 2014 per anar fins a la Xina, primer a Hong Kong, després passar un any i mig al nord (2015-16), i retornar a Hong Kong, on resideix ara, primer fent feina a la Chinese University of Hong Kong, després d’editor a Hong Kong University Press i, des de fa un temps, treballant a ACCIÓ (alguna cosa així com “Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat de Catalunya"). Tot un bagatge que mostra a les clares la seva declaració d’intencions. 


Conversant amb ell sobre l’actual situació d’Alarma Sanitaria Mundial per la CORONAVIRUS-19 ens explica un grapat de coses sobre la situació al seu país.

 
Joan Vicens Sard, des de Hong Kong, Xina..

- En Joan viu al país on va començar tot això del CORONAVIRUS-19, això es nota encara que visquis enfora de Wuhan...

- L’impacte del COVID-19 a Hong Kong ha estat ple de peculiaritats. A hores d’ara, després d’un esforç enorme, sembla que el de Hong Kong és un cas d’èxit. Pareix que s’han aconseguit aturar tant la primera com la segona onades del virus.
La primera onada va coincidir amb la celebració de l’any nou lunar, que enguany va ser dia 24 de gener. Llavors, i en bona part gràcies al fet que la societat va impel·lir al govern local a prendre mesures més dràstiques del que sembla que pensava voler prendre, el número de contagis va anar creixent de manera molt moderada durant cosa d’un mes. A finals de febrer, si no recordo malament, hi havia al voltant de cent casos; quatre dels contagiats havien mort.
La població de Hong Kong és de set milions i mig d’habitants, similar a la de Catalunya, però en un espai molt més reduït. Així que aquelles xifres eren tranquil·litzadores. I això, paradoxalment, va ser un problema. Després d’una fase en la qual vàrem començar a anar a l’oficina de manera gradual, la falsa sensació de tranquil·litat va generar un efecte crida. Al veure que l’epidèmia semblava estar més controlada a Hong Kong que a altres regions d’Europa o els EEUU, molta gent - estudiants a l’estranger, familiars d’estrangers vivint a Hong Kong, etc. - varen decidir tornar. Llavors, el número de casos “importats” i un número relativament alt de contagis a les zones d’oci de la ciutat va fer que s’haguessin de prendre mesures una mica més estrictes. Vàrem haver de tornar a començar de zero.

En aquesta etapa més preocupant, es va passar dels cent contagis als mil. Durant aquest període els bars i restaurants estaven tancats i es varen prohibir els grups de més de quatre persones. Amb aquestes mesures i el tancament total de les fronteres, després de quatre o cinc setmanes, el número de contagis diaris va anar baixat, novament, fins als 4 o 5 diaris.

La millor notícia que Hong Kong pot enviar al món és que, si hi ha un número suficient de respiradors i els diagnòstics es fan a temps, el COVID-19 és una malaltia que es pot combatre. Tot i que 13 contagiats romanen en estat crític, de la segona onada de contagis – uns 900 en total – no ha mort ningú. També crec que és important destacar que hi ha hagut vàries particularitats que han tingut un efecte palpable en la gestió de la crisi: la relativa proximitat al focus original del contagi, el context social de Hong Kong – veníem de sis mesos de protestes al carrer – i l’experiència tant del govern com de la societat en epidèmies anteriors, han estat clau.
Al 2002–2003, la ciutat es va veure altament afectada pel SARS, una epidèmia que va deixar més de 700 morts i que va marcar un abans i un després. Hi ha molts protocols i pràctiques d’aquella crisi que s’han activat immediatament i que han servit de guia. Hi ha detalls amb els que he conviscut aquests anys que sempre m’havien cridat l’atenció i que tot just ara he entès de tot: els botons dels ascensors o els passamans de les escales mecàniques, per exemple, són desinfectats freqüentment i és molt habitual veure al·lots de camí a l’escola amb potets de desinfectant de mans penjats de les motxilles. Aquí, l’ús de mascaretes ha estat innegociable i ningú no entén perquè a altres bandes del món no s’ha recomanat aquestes pràctiques tan bàsiques i efectives.

Hong Kong, per tant, demostra la importància d’aprendre del que està passant per tal de poder evitar problemes similars en el futur. Tot i que l’impacte sobre l’economia local serà enorme, el govern de Hong Kong és un govern relativament ric. A hores d’ara, ja s’han passat varis paquets de mesures econòmiques per amortir l’impacte del COVID-19 sobre l’economia. A la resta de Xina, on l’epidèmia ha tengut un impacte molt més dur, tot i que la situació semblava finalment controlada, fa setmanes que hi ha una lluita frenètica per tal de poder minimitzar una segona onada de contagis. Aquesta epidèmia és un esdeveniment històric que té el potencial de canviar el teixit social, polític i econòmic de, com a mínim,  a la regió, el Govern ho sap i està disposat a fer el que sigui necessari - fins i tot amb mesures extremes – per a fer que tot torni a la normalitat el més aviat possible.

Per a fer-se una idea de l’impacte potencial, 247,000 empreses xineses han hagut de tancar, això que encara no ha acabat.

 

- I en el cas dels nins, les escoles, l'esport...ha quedat tot aturat?

- Hong Kong és famosa per tenir una densitat altíssima de població. Apartaments petits i lloguers molt elevats fan que l’espai sigui reduït, cosa que per a famílies nombroses amb nins, no està essent senzill.

A Hong Kong, els parcs públics, col·legis, universitats, etc..., fa mesos que estan tancats i no hi ha encara una data clara per a tornar a començar. Amics amb fills parlen d’una situació complicada. En quan al sistema escolar i universitari, Hong Kong és un referent internacional. Vàries de les universitats locals estan entre les millors del món i per a accedir-hi, hi ha un sistema que posa una excessiva pressió sobre els estudiants, que a la llarga crea moltes tensions familiars. Amb el confinament, imagino que hi deu haver bastants problemes. Aquests dies, els estudiants de secundària s’estan organitzant per demanar l’endarreriment d’exàmens d’accés a la universitat.

A més, pares que teletreballen han de compaginar les hores de feina amb l’agenda escolar a casa amb nins que viuen en espais molt reduïts, nins que no tenen accés a les vies d’escapament habituals, més enllà de videojocs o entreteniment en línia. Les universitats, que en gran mesura depenen dels ingressos que porten els estudiants internacionals, estan en una situació complicada i la transició a les classes online depèn tant dels professors, que han hagut de fer un esforç gairebé sobrehumà per a adaptar continguts i avaluacions, com de les circumstàncies concretes de cada institució.

També sembla que estan patint molt els clubs esportius o les escoles esportives. A banda de les competicions internacionals - a Hong Kong es segueixen molt d’aprop tant les lligues europees de futbol com l’NBA - la competició econòmicament més important a nivell local són les curses de cavalls, una herència colonial. Les apostes legals són un negoci que mou milions i que genera ingressos altíssims que el Hong Kong Jockey Club destina, en bona part, a projectes socials. Ara com ara, les curses continuen com sempre, dos cops per setmana, però sense espectadors.

L’economia va per sectors. Hong Kong és una de les ciutats amb més visitants del món, així que tant l’hoteleria com la restauració ho estan passant francament malament. Estan en perill uns cinc mil dels 15.000 bars i restaurants de la ciutat. Altres sectors no s’han vist afectats de manera tan negativa.


- Aquí el govern és molt criticat per les seves decisions, el vostres polítics també son criticats, hi ha protestes?

- A nivell local, la gran majoria de la societat no dona gens de crèdit a la gestió del govern. En general, els hongkonesos pensen que és la societat la que ha creat les condicions necessàries per a què el virus no s’escampàs. Els sis mesos de protestes de la segona meitat del 2019 varen magnificar una fractura entre la societat i el govern, que aquesta crisi no ha fet més que continuar. Encara que les protestes multitudinàries s'han aturat, la lluita a les xarxes continua i fa pensar que la crisi política no està, ni de molt, resolta.

A nivell estatal, després d’unes setmanes inicials en què el govern central va perdre el control de la situació, es varen prendre mesures altament intervencionistes. Moltes d’aquestes mesures han comptat amb la col·laboració d’instruments digitals, com l’ús d’apps per a controlar els moviments dels ciutadans. A Xina continental el silenciament i la posterior mort de Li Wenliang - el metge que va alertar del virus a Wuhan - varen generar moltes crítiques al govern.

Des de llavors ençà, campanyes de propaganda, sumades al fet que altres governs internacionals, en general, tampoc han estat capaços de gestionar la crisi eficientment, sembla que han minimitzat aquesta primera fase de d’insatisfacció social.



- Com veus el futur, quines perspectives hi ha de tornar a la normalitat d’aquí endavant

- L’economia xinesa fa setmanes que està tornant a la “normalitat”, fins i tot a Wuhan, l’epicentre de l’epidèmia. Ara bé, s’estan prenent moltíssimes precaucions. Per exemple, continua el tancament de fronteres a no nacionals, cosa que, evidentment, és una barrera insalvable, si l’objectiu és retornar allà on érem abans del COVID-19. A Hong Kong, preveig que aviat adoptarem un sistema de rotacions per anar incorporant-nos a la feina de manera escalonada. El que no em queda clar és quan serà possible, ni en quines condicions, es podran reprendre els desplaçaments internacionals.

Moltes gràcies Joan per mostrar-nos de primera mà com es viu la pandèmia del coronavirus des de Hong Kong.
Una abraçada des de Capdepera!