Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1332
"He de dir que nosaltres no ens considerem herois. Nosaltres venim a fer feina com cada dia: com ho fèiem abans, com ho feim ara i com ho farem demà."















Enmig del confinament de la població a causa de la pandèmia del coronavirus,  hi ha determinats col·lectius que tenen una tasca prou difícil aquests dies. Entre d'altres, conten la policia local i els cossos de seguretat. A Capdepera el control del compliment del Decret d’Alarma correspon a la policia local i a la Guàrdia Civil que, a més, ha d'atendre totes les urgències i serveis habituals que puguin sorgir.

Hem volgut parlar, dins aquesta sèrie de converses que hem anomenat “per mor de la COVID-19, amb un policia local de Capdepera perquè ens comenti com viu ell i els seus companys aquesta estranya situació.

En Samuel Del Rio, Samy, va venir a Capdepera l’any 2006 des de Palma, aquest va ser el seu primer destí, per tant fa 14 anys que fa feina al nostre municipi.

Així que hem parlat amb ell  per conèixer de primera mà com viuen aquests dies. Aquí teniu les respostes d'en Samy a les nostres preguntes .

 

- Quin tipus de serveis feis aquests dies? Us heu hagut de reorganitzar?
- És cert que els tipus de servei ha variat un poc, en aquests dies. Abans teníem moltes cridades a la centraleta, que ens passaven al cotxe patrulla, i anàvem responent per atendre requeriments de la població. Ara estam més per a fer un control exhaustiu, per mor del decret de confinament pel COVID-19. Per això ens hem hagut de reorganitzar: cada dia anem els mateixos companys per evitar rotacions entre nosaltres, se fan nets els cotxes amb líquid desinfectant, l’ús dels guants i la mascareta... tot el que pertocar fer ara per protegir-nos.
Ens hem hagut de reorganitzar la feina perquè han tret un decret en el que, òbviament, ens lleven demanar dies lliure, tenir vacances, hem d'estar 24 hores disponibles (ens poden cridar encara que tinguem dia lliure)... és clar que ens ha canviat un poc.

-  Us ha canviat molt la vostra feina pel COVID-19?
- Ara cada torn (mati, capvespre i  vespre) hem de fer dos, tres o, de vegades, fins a quatre controls. Són controls estàtics, anem canviant de lloc i comprovant si la mobilitat de tots els cotxes que passen esta autoritzada.



- Com compleix el nostre municipi les restriccions pel Coronavirus? Feim bonda?
- He de dir que un noranta per cent, per dir un percentatge, del municipi ho fa bé. Podríem dir que fa bonda. A l'altre deu per cent sempre trobes gent que, per diferents causes, volen sortir o volen fer més del que es pot fer. Entre aquests sempre hi ha un poc de tot.

- Sentiu el suport de la gent?
- Sí. Hem de dir que, a part del moment dels aplaudiment i sirenes a les vuit, la gent quan les atures als controls,  els demanen on van i et treuen els tiquets dels supermercats per justificar el desplaçament te diuen (de cada vegada més) gràcies, quan parteixen. Ens donen les gràcies per la nostra feina o  ens diuen “molts agraïts pel que estau fent!”. “Enhorabona”, “Continueu així” i altres coses semblants...  Això és una cosa que fa uns mesos no ens passava tant.



- La gent us entén quan li demaneu que ha de tornar a casa per incompliment del confinament?  Quines excuses vos posen?  
- Quan demanem a la gent que ha de tornar al confinament, generalment ho entenen. Aquest noranta per cent del que xerraven ho entenen.  Sempre hi ha un petit percentatge que no ho entén tan aviat, i s'ha de raonar un poc més amb ells.
D'excuses n'hem escoltades moltes. Com anar a comprar cinc vegades a un lloc, fer compres petites, passejar cans per allà on no se poden passejar... o escoltar “vaig a dona de menjar ala animals” i després hem comprovat que no té cap tros de fora-vila i ens treia una cartilla d'un ca que tenia a ca seva.

- Hi ha qualque perfil (gent gran, joves...) dels qui intenten botar-se el confinament?
- Excuses de molt de tipus i sense un perfil molt definit. N'hi ha un poc de tot, no podem dir que sigui gent més gran o més jove, ni homes o dones. Normalment la mitjana de denúncies que feim a cada control és de dos a cinc. Nosaltres aixequem actes per mor del Decret d'Alarma 463/2020 i són propostes de sanció, que van a la Delegació del Govern. Les quanties poden oscil·lar entre els  600 euros i els 30.000 euros, depenent de la gravetat de l'incompliment.



- Que els diries a la gent que intenta botar-se el confinament?
- A aquesta gent els diria que cap cervesa a una terrasseta, que cap passeig o sortida no autoritzada val més que una sola vida humana. No és cap exageració. La gent esta morint per mor d'aquest virus i a tots ens sobren els motius per quedar a ca nostra i fer el confinament. Si tots ho pensem, cadascú de nosaltres té el seu propi motiu per quedar-s'hi: la seva al·lota, els seus fills, la seva família, la seva feina, els padrins... la seva gent estimada. Per tornar a sortir, per tornar a passejar i tornar a veure el sol i poder relacionar-nos entre nosaltres (abraçar-nos, besar-nos...) ara hem de quedar a casa.
Insistesc: a tots, si cerquem, ens sobren motius per fer aquest confinament.
És veritat que evitar les aglomeracions és la millor forma que el vius aturi la seva expansió. Si ens quedem tots a casa aconseguim que el virus tingui manco oportunitats per estendre-se. Només hi ha una forma en què tot podem contribuir en la lluita contra aquesta pandèmia ( a part dels que  feim feina a fora, en el carrer, hospitals o  botigues). Us demano que només feu una cosa: "Queda't a ca teva".



- Teniu els elements de protecció suficients? Us sentiu segurs? Hi ha sensació de por al contagi?
- Hem de dir que a la policia local de Capdepera, des del primer dia, ens varen dotar de les mascaretes i gel per cada policia i una capsa de guants per dur al cotxe. Així sempre tenim guants disponibles. He comentat que sempre hem de desinfectar els cotxes en acabar el torn i que tenim aquestes “eines” des del primer dia.
Pel que fa a la seguretat, la veritat és que nosaltres mateixos no sabem si això és suficient, per mor de tant de contagis que hi ha, no coneixem massa el virus. Per això de sentir-nos segurs... diríem que parcialment.
Pel que fa a la sensació de por al contagi, i això ho hem comentat els companys, no és per nosaltres mateixos. Nosaltres quan sortim a fer feina cada dia, com sempre, no tenim por de si ens podem contagiar o no, realment passem pena quan tornem a ca nostra, amb els nostres familiars, la nostra dona i els nostres fills. Pensar que pots dur aquest virus de defora, de la teva feina, a ca teva i contagiar els teus, és el que més ens fa passar pena



-  Heu tingut qualque formació específica pel COVID-19?
- He de dir que no. La que tenim l'hem adquirit de veure la televisió,  d'escoltar la ràdio o de llegir els BOE que ens arriba al quarter i els decrets. No hem fet cap formació específica per la COVID-19.

- Quina sensació teniu al circular per carrer i camins buits?
- Ara tenim una sensació una mica estranya quan circulem pels carrers i camins buits. Pareix temporada baixa, ple hivern, altes hores del vespre quan no hi ha ningú... Se fa un poc estrany, no és la mateixa feina de sempre. Ara tenim les sortides amb el cotxe patrulla i ens dediquem més als controls de ciutadans pel carrer, si estan autoritzats  o no, els controls estàtics de circulació  o qualque cridada de veïns que ens informen. Hi ha cridades de gent que ens demana si pot  anar  o no a fer feina, també hi ha frecs entre parelles, gent que viu tota sola ( inclús ens han cridat de la península, per demanar si una persona que viu tota sola esta bé), o si algú li falta alguna cosa i no pot moure's,...



- Hem passat tres setmanes de confinament i se preveu que encara durarà més. Encara no sabem com serà el retorn a la normalitat de moviment (parlen de fer-ho progressivament). Com creus/preveus que reaccionarà la població si s'allarga el confinament?
- Si s'allarga el confinament... jo penso que la gent té la capacitat de fer coses increïbles. Si ja duim la temporada que duim, més d'un mes tancats, amb nins, en pisos petits ( no  tothom té cases grans enmig del camp, hi ha molta gent que viu a nuclis urbans i no tenen tant d’espai)...
El confinament és molt dur. Jo només tinc paraules d'agraïment per tota la gent del municipi que queda a casa, que entén la problemàtica del COVID-19,  que entén que estam davant un problema molt seriós... i queda a casa seva. Això és d'agrair, perquè no és fàcil. Pens que el ser humà està preparat per suportar coses molt dures i jo tinc confiança que si hem d'estar un poc més tancats dins ca nostra, és pel bé comú i crec que la gent ho entendrà.  Encara que no sigui fàcil, que es faci feixuc i que la gent hagi d'imaginar coses per passar a casa amb els nins... cal tenir un poc de capet i pensar que tot és pel bé comú i que és important fer-ho.
Sé que la gent ho farà. Si s'ha de fer, estic segur que ho farà.
Si hem de sortir, sortirem. I si hem de quedar, quedarem.



- Un missatge que vulguis dirigir al ciutadans de Capdepera?
- Primer manifestar el meu agraïment a tots els ciutadans, quan a les vuit (amb els aplaudiments) ens donen ànims i ens donen força, o quan els aturem a un control ens diuen simplement “Gràcies”. I també volia donar les gràcies als nins i nines. Ells ens fan arribar els seus dibuixos cada dia. Dibuixos que tenim penjats en el quarter i que, cada vegada que entram, ens recorden perquè estam allà i perquè venim a fer feina. És d'agrair que els més petits es recordin de nosaltres.
Hem llegit a qualque banda, i això també ho hem xerrat entre nosaltres, que som herois. He de dir que nosaltres no ens considerem herois. Nosaltres venim a fer feina com cada dia: com ho fèiem abans, com ho feim ara i com ho farem demà. Passi el que passi, nosaltres venim a fer feina com sempre. Simplement venim a complir amb la nostra obligació, és la feina que vàrem escollir i la duim a terme de molt bona gana, però això sí que ho de dir: cap de nosaltres ens considerem herois.



- Què penses que traurem, en positiu, d'aquesta situació?
- Esperem que això pugui servir per qualque cosa. Ens ha de fer veure què és allò veritablement important, que és allò realment important a la vida. Podem pensar que guanyar més doblers o ser més  famosos és els més important avui en dia. Però sembla mentida que hagin de passar coses com aquestes (la crisi del COVID-19)  perquè ens facin veure, i ens recordin, el que és veritablement important: aquestes petites coses, que ara no tenim i que trobem a faltar. De vegades no sabem l’important que poden ser, fins que un dia ens les lleven. Esper que per això, al manco, ens pugui servir.

- Res més a afegir?
- Dos missatges. Primer per la gent que ho fa bé, per la gran majoria de gent que queda a ca seva, donar-lis les gràcies. Gràcies de tot cor.  I segon, per aquest petit percentatge de gent que no queda a ca seva, dir-lis que encara ens queden dies de confinament per endavant... i per favor que s’ho pensin bé.  Que pensin en les seves famílies, en la seva gent i en els seus éssers estimats. Perquè si ell per sortir, quan no ho han de fer, agafen aquest virus i el duen a ca seva i contagien als seus.. si ho pensen bé segurament no sortiran. Pensar en les conseqüències els ajudarà a no sortir.



Samy, moltes gràcies per compartir amb els nostres lectors les teves vivències d’aquests dies, i dedicar-nos una mica del  teu temps. Esperem que tot això passi aviat  i tornem a certa normalitat, especialment pel que fa a la mobilitat de persones i les relacions personals. Mentre, cal fer bonda i seguir a casa. Com bé ens aconselles “cal tenir un poc de capet i pensar que tot és pel bé comú”.

Ens agradaria que facis arribar a tots els teus companys el nostre agraïment i consideració, per la professionalitat i bon quefer en aquesta situació  tan difícil i complexa. Els aplaudiments, que us ofereix la població cada dia a les 8, són ben merescuts.
Gràcies a tots.


 Clicau per veure vídeo 



En Samy ens ha remès els dibuixos que han rebut els nins i nines del municipi, i que tant els encoratgen en la seva feina: