Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 723
"És una cosa absolutament excepcional. No podeu deixar de perdre una riquesa com aquesta. Que la Unesco hagi fet Patrimoni de la Humanitat les falles del Pirineu és perquè és excepcional que un ritual tan antic es mantingui al llarg dels segles i s'hagi sabut conservar"

Xavier Pedrals Costa és el Director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà i un gran coneixedor de la Fia-Faia. Especialitzat en la recerca del patrimoni festiu, ha escrit diversos llibres sobre el tema. Des de la primera vegada que parlàrem mostrà un gran interès sobre l’Alei-alei gabellí i les semblances amb la seva festa. El visitàrem a Berga i certament confirmarem que és un pou de saviesa i que ho explica amb tanta passió que encomana l’entusiasme.


Quines semblances i diferències veus tu entre la Fia-faia i l’Alei-alei?
Abans de començar he de dir que l’Alei-alei sols l’he vist només per vídeo i en la pàgina web de Cap Vermell. En tot cas, la primera cosa que em va sorprendre és que li digueu faia, com nosaltres, que és una manera dialectal gavanesa i vostra de dir falla; que és la mateixa falla de tots els Pirineus. La falla és una torxa que es crema. I la segona gran coincidència és que es facin pel solstici d'hivern.

Això és el poc del que ens queda de creences molt antigues, molt anteriors al cristianisme, que els primers cristians van tenir l'habilitat de que ja no podien suprimir-les, les incorporaven.

Els mormons diuen que Jesús va néixer a l'abril. Altres investigadors diuen que va néixer el juliol. El que és segur és que no va néixer el dia 25 de desembre. Això està clar. El 25 de desembre és el dia que es commemora el naixement. Tampoc van morir exactament per Setmana Santa, també és una commemoració. Llavors es va fer néixer a Jesús el 25 de desembre per substituir tots els cultes antics que hi havien en aquest dia, perquè era el dia del solstici i amb això sí que hi creien tots els pobles que es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia, sobretot a l'agricultura.

I això és una cosa comuna a tota la conca mediterrània. Però les faies només les fèiem la gent de la nostra de la nostra mateixa cultura. Aquest tipus de falles, en el fons, era una pregària al sol perquè els dies no es fessin més petits. Llavors amb l'última llum del sol; i això encara es fa per falles a Sant Julià de Cerdanyola, quan el sol torna vermelles les muntanyes i és l'última llum que arriba, s'encén el foc amb aquella escalfor del sol per conservar la llum i es manté encesa fins l'alba del dia següent per comprovar que els dies ja s'estan allargant una miqueta.

Això, concretament era el solstici. Quan el papa Gregori va canviar el calendari del dia 24 que era el tradicional i va passar al dia 21, però la gent per inèrcia no podia canviar totes les festes i ho van deixar el 24.

Com a estudiós del tema, què en penses d’aquesta festa? En principi a Capdepera s’ha traslladat al darrer cap de setmana abans de Nadal, que coincideix amb el mercadet de Nadal del poble, cres que és correcte?

Tenim la sort de conservar un ritual que és mil·lenari que molt probablement és prehistòric que ve de cultes i de creences dels nostres avantpassats que es perden en la llunyania dels temps. És una cosa absolutament excepcional. No podeu deixar de perdre de cap manera una riquesa. Aviam, que la Unesco hagi fet Patrimoni de la humanitat les falles no és només perquè s'ha fet una bona memòria i una bona i un bon treball sinó perquè és excepcional que un ritual tan antic es mantingui al llarg dels segles i s'hagi sabut conservar.

Per ser fidel a la creença originària, penso que, si podeu, s'hauria de mantenir el dia 24. S'hauria d'encabir a dintre de Nadal. Ja sé que Nadal és molt atapeït de coses però nosaltres per exemple a Cerdanyola i a Gavà, la Fia-faia està acotada completament per fer ho entre ben dinat i que s'acabi com a màxim màxim a les vuit del vespre perquè la canalla se'n va anar a fer el tió i se'n va anar a fer l'àpat de Nadal i no trepitja res.

S'ha de combinar perquè sigui compatible.

Tenir l’’alei-alei és tenir una riquesa a casa que es mereix tot el respecte i es mereix que li doneu una nova vida.

Perquè una tradició és mantingui ha d'estar adequada al temps. Nosaltres, per exemple, abans es cridaven unes paraules, es deien les cançons:

Fia faia,
que nostro senyor ha nascut a la palla…i coses d'aquest tipus.

Però ara no es canta, els costa molt. Abans es cantava als dinars de família. Ara no es fa, perquè hi ha la música enllaunada i poses la ràdio, poses el CD o el que sigui. Llavors per exemple s'ha hagut d'incorporar la música intentant respectar els cants tradicionals que no hi desencaixin per fer una música tradicional que hi lligui. Sempre cada època deixa a les festes tradicionals una petjada. La petjada que s'hauria de deixar és mantenir la i adaptar la a la nostra època per garantir que es conservi. I una altra cosa, pel que jo he vist vosaltres ho feu amb la canalla, nosaltres també. En aquests últims anys només la canalla però històricament els grans també hi havien sigut. Hi ha d'haver una manera que la festa perquè sigui ben viscuda hi ha participat tothom i hi ha d'haver un espai per a nens un espai per a grans.

Jo no sé l'origen de com aquesta festa ha arribat a Capdepera. No sé si els pobladors originaris de Capdepera venien d'algun lloc on això s'ha fet. Sé que és una zona amb molta riquesa prehistòrica i aquest és un culte prehistòric, però m'agrada moltíssim que enllaci i que enllaci amb les mateixes paraules. Per a mi és com un misteri. Ja no sé no sé ben bé què significa alei. Jo penso creia que era només un crit com d'admiració, no sé exactament què significa.

Per Orpí, un capellà de Capdepera i gran intel·lectual diu que el més segur sia l’apòcope, la contracció de la paraula AL·LELUIA. També a les rondaies mallorquines surt aquesta expressió com a volguent dir aquest no hi toca….

El cas s'hauria de mirar perquè amb el pas del temps les festes van canviant de nom. La Patum de Berga abans era la Bulla del Santíssim Sagrament o sigui una qüestió religiosa hi havia un moment de distracció per a la gent que la bulla que és una paraula de la família de bullicia. Després se'n va dir el bullici del Santíssim Sagrament i avui dia es diu Patum però una cosa tan simple perquè el Tabal, que és un tambor molt, gran fa “patum” quan el toques i s'ha simplificat el nom. O sigui ha canviat. Que avui dia en diem Alei-alei és perquè és el nom que ens ha arribat. No vol dir que sigui el nom el nom originari.



Contau-nos, com heu recuperat la festa?

La festa a Bagà no s'ha deixat de fer mai. S'ha deixat de fer per la guerra civil en alguns pobles del Pirineu que sí que el van deixar de fer. Molts pobles d'Andorra la van deixar de fer i l'han recuperada recuperada ara, perquè encara està en la memòria de gent. I és ben lícit recuperar-la. Perquè amb la democràcia que tenim s'han alliberat moltes forces de l'ànima popular i les festes tradicionals agafen empenta a tot arreu. Si us hi fixeu, no només són aquestes festes de molta tradició, sinó que el tema de gegants, capgrossos tot el tema d'aquesta festa popular s'allibera i la festa és una necessitat de nosaltres mateixos perquè és la nostra identitat, són moltes coses que vénen de la identitat de cada poble els baganesos n'estan orgullosos, els cerdanyolencs n’estan orgullosos però si anau a Isil tota la vall, tots els petits poblets de la vall estan orgullosos. Hi participen i ajuden amb la baixada de les falles d'Isil. Per tant penso que no només ho heu de ressuscitar que ja ho heu fet sinó que ho heu de mantenir.

 

També succeeix que no hem trobat cap document que parli de l’Alei-alei, sols tenim els testimonis de la gent major de 70 anys que ho ha fet i creu que tota la vida s’ha fet. I, certament, quan parles amb ells, al esmentar aquesta festa se’ls aixampla el cor, sols recordar-la...quan el pare posava a assecar les faies damunt el forn,...

Bé quan vaig fer el primer llibre d'investigació de la Fia faia el 2007, La Fia-faia, ancestral, màgica, única; doncs què va passar, que vaig córrer als arxius com a historiador i arxiver, doncs vaig anar a diversos arxius, a l'arxiu eclesiàstic de Bagà. No hi ha rastre, i al final l'arxiver del bisbat de Solsona, que era un mossèn molt pràctic, em va dir: “Miri jove no cal que busqui cap document. La Fia-faia no generava cap despesa, no generava cap ingrés. Per tant no trobarà cap paper”. M'ho va dir així de clar. Jo tinc l'esperança que vosaltres podeu estar una mica més de sort, perquè aquí, l'arxiu es va cremar al segle XVIII. La questió és que els capellans, els mossens, quan fan la successió d’un mossèn a l'altra, tenien un llibre que es diu consueta on escrivien la tradició religiosa de cada poble perquè, quan vingui un mossèn nou, sàpiga que per Sant Antoni passa això, que tal dia es beneeixen els animals, que tal dia es beneeix el terme, que caldria pensar que hi ha a la patrona o sigui ja com un llibre d'instruccions de les tradicions d'aquell poble. Si esteu de sort és possible que la consueta vostra o d'Artà o el Bisbat trobeu la indicació de la vostra festa.

Nosaltres hem tingut la mala sort, com ja t’he dit, que el segle XVIII per un ritual que feien amb foc dintre de l'Església doncs se'ls va cremar i no tenim l'arxiu tan antic. Però a partir d'abril de 1906 els estudiosos, els etnòlegs ja van recollir la Festa de la Fia faia i ja està, quatre ratlles, però ja està recollida a la tradició als llibres dels especialistes però només de primers del segle XX això sí que ho podríeu trobar... l'Arxiduc Lluís Salvador que va córrer per Mallorca no sé si aquestes tradicions hi va tenir sensibilitat

 

També tenim en comú que som municipis de la periferia institucional tant política con religiosa…

Nosaltres ens hem conservat aquestes tradicions quan en molts llocs s'ha perdut, en part, perquè som a la perifèria del bisbat i perquè les ordres que ens van anar donant d'anar reduint aquest tipus de creences doncs, quan nosaltres érem del bisbat d'Urgell quedaven molt lluny de La Seu i per tant aquí no es complien gaire. Però quan van crear de nou el bisbat de Solsona també vam quedar última l'última vora. Llavors, som dels pocs pobles que ho han conservat. Què és el que passa amb el Pallars dintre del bisbat de La Seu, el Pallars és el que quedava més arraconat i per això hem conservat perquè a les ordres de no fer ho es perdien i perquè el dia de Nadal, avui dia una mica; però abans el dia de Nadal la gent no feia turisme, estava al poble on treballen els propis del poble i prou.




És clar! I, com gestionareu la qualificació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Nosaltres havíem entrat de carambola.

Ha, ha, ha…

Us explico, la gent del Pallars creuen que el Pirineu nostre és un Pirineu baix, és a dir, tothom es pensa que el Pirineu de debò és el seu el seu tros. A nosaltres no ens veien com a Pirineu i, a més, no ho sabien ni que existissim.

Per altra banda, Andorra, a part de la seva particularitat, tenen algunes pràctiques molt bones. Primera que és un estat independent i que tenen diners i ells ho tenien molt més bé que nosaltres però anar a Patrimoni de la Humanitat perquè Andorra no en tenia cap. I aquí n’hi havia diversos i a més prenien la iniciativa i tenien els diners suficients perquè aquest projecte pogués tirar endavant. Vaig assistir a una trobada cultural pirinenca quan Andorra va dir que feien això...

- Escolteu que nosaltres també cremem falles.
- Vosaltres, quan? No ens n'havíem assabentat!
- A l'hivern
...i ells havien fet la memòria per les falles del solstici d'estiu.
D'hivern no hi havien!
Estic contestíssim que que vosaltres també ho sigueu perquè sou els tercers de tot el Pirineu. Hi ha més de 60 pobles. I sou els tercers!

Bé també hi ha l’Aixama d’algun poble d’Alacant…

Sí, ho vaig saber l'any passat al Simposi dels Focs Festius a la Mediterrània...

...En tot cas, tornant al tema, vam demanar per incorporar-nos i no ens hi van volerr. Ens van dir que no. Però llavors vam anar a la Generalitat i vam demanar... Nosaltres teníem la festa coneguda com a Festa Tradicional d'Interès Nacional a Catalunya que és el màxim que podia fer la Generalitat. Ho havíem aconseguit l'any 2010. Això està passant el 2012...I a l’últim moment, gairebé amb calçador, com que això ho feia Andorra però hi participava l'estat espanyol perquè hi havia Catalunya i també hi havia algun poble d'Aragó, molt pocs, i hi havia França... i la Unesco li va agradar molt que vinguessin països diferents. Llavors ens hi vam colar i es va fer oficial com a les festes del solstici d'estiu. I a sota, en una ratlla molt petita que diu: Amb la particularitat baganense i cerdanyolenca de…. l'any que ve canviaran el nom. Estem en gestions perquè posin dels solsticis, tots dos: estiu i hivern. I ho vam aconseguir així.

En tot cas la UNESCO. Cada sis anys ho repassa o sigui quan et donen un títol així no val per sempre. Hi ha un període de temps. Normalment crec que són sis anys que es repassa si es manté autèntic si es fa la salvaguarda,... si s'incorpora algú. Vosaltres per demanar afegir-vos aquí és molt difícil perquè ho han fet com a festes dels Pirineus.


Moltíssimes gràcies, hem perdut la noció del temps escoltant-lo. Un vertader gaudi. Aquest és un primer tast. L’any que ve, el convidarem a venir a Capdepera. Seguirem en contacte per tal que ens assessori en l’agermanament d’aquesta festa que tenim en comú tan pocs pobles dels Països Catalans.




Resum de l'entrevista en tres minuts