Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 171
Un joc de contrasts a partir de la geometria més poètica



Què has volgut proposar amb aquesta exposició?

Un contrast entre modernitat i la història. La pedra d'aquesta torre te molta força i l'he posada en contrast amb l'alumini, un material modern. Visualitzant les linees geomètriques dels dos elements. També contrast per allò immòbil i les escultures suspeses a l'espai i que es moven amb el vent.


Però t'allunyes de les obres amb aquells grafits...

No, això mai. Fitxau-vos que tot és coherent. També aport a aquesta exposició peces més orgàniques també per constrast amb lo inorgànic de la torre. Pèro tot és un contnuum: els grafits, les formes geomètriques com a interacció amb l'espai per tal de construir poesia. 

El títol de l'exposició és POÉTICA DEL ESPACIO, què vols dir amb el títol?

Al fulletó de l'entrada ho explic una mica,...l'origen del pensament ocupa un lloc, un espai poètic d'allò més sublicm a la brevetat de l'aire, a l'aparició de les formes, amb les ombres, tot plegat crea un moment de bellesa que es perpetúa.




En que consisteix la teva investigació de l'espai?

En fer una trobada de formes, de vegades enganant l'ull en un trompe d'oeil, per tal que es sincronitzin en l'espai que habitaràn fins l'octubre. Vull que l'espectador obri la seva mirada a possibilitats infinites i desconegudes. I que aquesta trobada tengui quelcom de màgia, de poesia...


Què és allò que t'inspira, que et fa treballar?

No necessit res més que la pròpia experiència i la memòria. Tots els artistes portam el taller damunt.


Què te en comú la geometria i la poesia? 

Des que l'home es va deixar seduir per la línia idíl·lica de l'horitzó hi ha una atracció natural cap lo geomètric. Lo vertical convida al raonament i l'horitzontal a l'apassionament:  l'angle projecta l'infinit i el cercle o el quadrat ho recull. La geometria, juntament amb la llum, ordena l'espai que habitam i, per tant, el temps en què vivim. Existeix també, una poètica de l'espai que deriva i es concentra en la geometria i és in-dissociable al raonament estètic aplicat a la creació, on la bellesa es manifesta en presències múltiples, per tant, la seducció de la geometria és present en les nostres vides donant com a resultat un continu plaer visual.
És un constrast que m'agrada desenvolupar:  És la lluita eterna entre la puresa de les línees (la raó) i l'atzar descontrolat (les emocions).

 




Què ha suposat per a tu aquesta exposició?

L'exposició a la torre de Canyamel suposa un gran repte per a mi. Començar de zero per emplenar un espai medieval, que té segles d'història.


Tu vàres guanyar el Premi VILA DE CAPDEPERA, que va suposar per la teva carrera?

Vaig fer segon al certamen de 1987 i el vaig guanyar  el 1999. Era quan el premi de Capdepera gairebé anticipava el premi Ciutat de Palma, que el vaig guanyar el 2000. Foren molt importants en un moment que ja duia una trajectòria artística de pocs anys i me refermaren en que estava en la trajectòria correcta.

Alguna recomanació més? 

Si veure aquesta exposició tot sol, en silenci...i obrir l'esperit, cercar l'emoció.






Ñaco Fabré, va abandonar el paradís de Mallorca i ara resideix llargues temporades a París on diu sentir-se més valorat i des d'on continua cercant els equilibris i les belleses intgeriors i exteriors. Senser oblidar mai els seus orígens com a pintor de paisatges ni el dibuix.

Moltes gràcies.