Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1894

El millor que té Gustavo és que és molt creatiu i molt constant, com a artista i com a persona. És molt noble... Després de tans anys encara veig que sempre fa coses noves. Me deman, d'on treu tantes idees.


Sovint, quan vols saber coses d'algú, convé conèixer amb qui va. Amb qui conviu. I per saber coses de Gustavo ningú millor que Regine. Diu Pere Cortada, al catàleg del 80è aniversari de GUSTAVO: «Què seria Gustavo sense la seva musa? Sense el seu àngel protector, sense la seva divinitat inspiradora, sense la seva amiga-companya de l'ànima, sense Regine. La pau i la intensitat, l'assossec i la lluita, l'amor i la dissort, el riure i l'encant. Tot això i molt més és Regine. Una amant de la bellesa còsmica gustaviana que dissenya atmosferes. Constructora de sòls ferms i cels protectors per a compartir aventures d'alta volada. I a fe que ho ha aconseguit».

Regine Peñalver ens espera a ca seva, a Son Turó. Asseguda a la seva butaca, tapada amb una manta. No li robarem gaire temps. Li feim l’entrevista en castellà. Està delicada de salut però ens atén perfectament. És una gran amfitriona.

En rimer lloc, sabem que la teva salut és una mica feble. Com estàs?

Delicada. Em costa respirar i em cans molt. Però són 80 anys, no ee queix. Ningú a la meva família ha viscut tant. Jo he gaudit molt de la vida. He viatjat, m’ho he passat molt bé...

P: Ets de Berlín. Vas néixer el 1939 i vas tenir una infància entre ruïnes... Explica'ns com van ser la teva infància i joventut.
R: La meva infància va ser difícil perquè la guerra va ser horrible, i quan va acabar encara va ser pitjor. Amb quatre anys gairebé em vaig morir, la meva família em va salvar perquè vaig tenir de tot per menjar, però milers de nens van morir per falta de menjar. Només hi havia ruïnes. Vaig tenir molta sort amb els meus pares, perquè ells gairebé no menjaven per donar-nos-en 
a nosaltres.




P: Sabem que vas ser moltsd' anys hostessa de vol de la Pan America. Eren els temps en què les hostesses eren maques i tenien unes mesures corporals estàndard. Per què et vas fer hostessa i quants anys ho vas ser?
R: Primer vaig estar treballant d'assistent social, durant tres anys, sempre m'ha agradat estar amb gent, i un dia una amiga em va dir que treien places per a hostesses. Jo guanyava 200 marcs i ella 800, així que em vaig apuntar. Eren els anys 60. Vaig pensar de fer-ho sols un any i després tornar a la meva feina, perquè ser hostessa mai va ser la meva idea, m'agraden més els treballs d'intel·lecte, però després m'hi vaig acostumar i vaig estar-hi 25 anys. Els avions són una professió horrible. Em van preguntar si volia quedar-me a
Berlín o anar-me'n a Nova York i vaig decidir quedar-me a Berlín.

P: Què et va ensenyar la professió d'hostessa de vol?
R: Comprendre la gent. Va ser bo per a mi, la gent era molt agraïda amb les hostesses
de vol. Tinc bons records dels primers anys; els darrers van ser horribles, però el meu exmarit estudiava i jo guanyava els doblers i per això no podia deixar la feina.






P: Com vas conèixer en Gustavo i què et va enamorar d'ell?
R: Estàvem en un vol de Frankfurt a Berlín. Vaig estar en contacte amb Gustavo per les seves mans, perquè volia un suc de taronja i quan em va pagar, a
l retornar-li el canvi li van caure els doblers i em va fer molta pena. Llavors vam estar parlant en una barreja de francès i espanyol. Em va dir que estaria tres mesos a Berlín amb motiu d'una exposició. Jo mai li havia donat el meu telèfon a ningú, però com que ell volia convidar-me a l'exposició i només havia d'estar tres mesos li vaig donar. Va ser el destí, perquè Gustavo havia perdut el seu vol i a mi m'havien canviat els vols. El vaig convidar a ca meva a esmorzar i ell va estar jugant amb la meva filla, va ser molt amable i això em va agradar. La meva filla quan el va conèixer em va dir que em casàs amb ell, perquè era molt interessant, però al cap d'un temps em va dir que no, que era molt complicat, -diu rient-. Ara la meva filla és filla de Gustavo, porta el seu llinatge.

P: Gustavo va ser el teu primer contacte amb l'art?
R: No, quan estudiava
batxiller vaig triar Art a l'institut, perquè sempre m'ha agradat. Anava a veures totes les exposicions que hi havia a Berlín.

P: ¿Què destacaries de Gustavo com a persona i com a artista?
R: Jo vaig conèixer en Gustavo com a artista, però des del primer moment vam estar molt bé junts.
I ja fa 43 anys. El millor que té és que és molt creatiu i molt constant, com a artista i com a persona. És molt noble.






P: Conviure amb un artista no ha de ser fàcil, hi ha moments que toca la glòria i moments que sembla que no se’n sortirà... ¿Quins moments recordes de Gustavo en aquestes circumstàncies?
R: Conviure amb un artista no va ser fàcil al principi. A Berlín hi ha tants artistes! Però ell, amb la seva constància, va convèncer la gent i cada vegada va ser millor. Ha fet exposicions de molta repercussió. En una exposició, la gent es va tornar boja i va vendre gairebé tots els quadres. Per això vam poder comprar la casa a Mallorca. Ha tingut la sort que l'exposició la va fer en un lloc molt bo a Berlín. Record que una vegada va venir un galerista a casa i es va endur tots els quadres que Gustavo li va treure. Van ser moments de glòria. A Berlín, avui, tots coneixen en Gustavo, i aquí la gent,
de vegades, no el coneix.

P: Quina ha estat la teva aportació a l'obra de Gustavo?
R: Sempre vaig estar convençuda del seu art. Record el primer cop, a casa meva, esmorzant, ell pintava coses i m
e les explicava. Jo pensava que era un geni, que era especial. Jo de vegades també li dic alguna cosa perquè not quan els quadres són bons. En un bon matrimoni els dos s'ajuden mútuament. Nosaltres estem fets l'un per l'altre. A mi em fa cas perquè tinc un sentit per als seus quadres. D'on treu tantes idees? Sempre fa coses noves. Jo també faig d'intermediària amb els clients, perquè jo puc convèncer una mica la gent, i a mi m'agrada la gent.

P: Vas arribar a Mallorca l'any 85, i vos establíreu aquí, a Capdepera. Per què vareu decidir venir a viure aquí?
R: Mallorca és un lloc fantàstic, té de tot i des del primer moment em va agradar. I com que he vist tant, en la meva vida volant pertot, vaig veure que aquest era un lloc preciós i volia viure aquí. Gustavo volia quedar-se a Berlín. Així que vam estar entre aquí i Berlín. Vam venir a Capdepera perquè en Fernando, el germà de Gustavo, vivia aquí, i uns amics ens van dir que es venia una casa. Gustavo la va comprar sense veure-la, al carrer Fondo, però la casa era preciosa.







P: Qés allò que et va costar més per a adaptar-te a l’illa?
R: El procés d'adaptació a Capdepera va ser llarg perquè vam estar molt de temps vivint entre aquí i Berlín. Veníem de vacances i cada vegada l'estada aquí va ser més llarga.

P: Per què triomfa a Alemanya i li costa tant destacar a Mallorca?
R: No és fàcil per a ell veure que ha triomfat a Berlín però no a Mallorca. En el teu propi poble no tens tanta admiració.

P: A través de l'obra de Gustavo has conegut molts polítics, artistes, marxants... Com definiries el món de l'art?
R: Amb Gustavo he conegut gent i una visió de l'art. L'art és una cosa molt important perquè la vida seria avorrida sense
l’Art.

P: T'agraden les obres que Gustavo ha donat a Capdepera?
R: L'aportació de Gustavo a Capdepera m'agrada molt perquè
Capdepera és un poble molt hermòs i aquestes obres li confereixen una cosa especial que no te cap altre poble. Aquest poble pot ser un poble d'art, i en part, gràcies a Gustavo.

P: Com t'agradaria que us recordassin d'aquí a 50 anys?
R: Com a bones persones.





P: A l'exposició hi ha una part molt personal que es diu Els Gustavos de Regine.
R: Abans volava i quan arribava a casa Gustavo m'havia pintat un dibuix i això em donava una alegria. Ara ja no em pinta dibuixos perquè sempre sóc aquí, diu rient.






P: Alguna cosa més a afegir?
R: Gustavo és l'home de la meva vida i hem tingut un matrimoni feliç. Est
am fets per estar junts.

 

 

Moltes gràcies, Regine. Ara, en visitar l'exposició, tothom podrà comprovar la teva intervenció en les obres de Gustavo.