Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1227
Mira que hem tingut temps...! A Cap Vermell apurem el darrer moment per fer-li una entrevista a en Tolo Cuní, i volem publicar-la tot just abans de la presentació del seu llibre!


L’entrevista es d’aquelles amb poques preguntes i gairebé només explicacions.

Cap Vermell: Com va començar tot? (La pregunta no va orientada a saber l’origen de l’Univers, sinó a conèixer els orígens d’en Tolo quant al tema que toca en el llibre)

Tolo Alzina: Jo vaig iniciar amistat amb Pere-Jordi Munar l’any 2014. Vàrem fer un taller d’intel·ligència emocional a Barcelona i ens vèiem un cop al mes. Treballàvem l’aspecte emocional a partir de la grafologia, era com en una reeducació del subconscient utilitzant la grafologia. Tots dos cercàvem camins interiors i vàrem coincidir. Treballàvem l’autoestima, la paciència, la perseverança, l’autogestió emocional, la pro-activitat, l’empatia... I el darrer mes treballàvem la gratitud.

Ell té ascendència mallorquina, el seu pare és de Costitx. El 2016, després de 25 anys, va venir Pollença i, també a ca nostra. Jo no és que tingui gaires coses però llibres, n’hi ha a voler. Li vaig dir que havia estat llegint el llibre Un mundo sin quejas, de Will Bowen, que proposa plantejar-se estar un mateix 21 dies sense queixar-se, ni criticar, ni jutjar. Ho vàrem provar i no vàrem ser capaços d’estar ni quatre dies. Fer-ho és rostit.

Això ens va dur a fer un canvi de xip, i vàrem pensar en la gratitud: si agraïm, no ens queixarem. I ens plantejàrem fer cada dia algun agraïment. De fet, ell havia començat a fer-ho un mes enrere amb una companya seva, però que va acabar despenjant-se i jo m’hi vaig incorporar. Així vàrem estar des de maig de 2016 fins novembre de 2017.

I conversant amb en Miquel Recreo i amb altra gent va sortir la idea de recollir aquesta informació en un llibre. Volíem fer la presentació per abril de 2018, per Sant Jordi, però no tenim experiència i, al final, en fer la tria dels agraïments, hem vist que dona per fer més d’un llibre. Amb una mitjana de dues o tres gratituds cada dia durant divuit mesos, es fa molta informació.

En Pere-Jordi té un llenguatge més culte i unes reflexions més profundes, i les meves són més simples. Al cap i a la fi vàrem veure que hi ha dos estils diferents i vàrem pensar en dividir-ho en capítols, aprofitant la manera com titula els seus llibres en Quim Valls, economista creador del màster de desenvolupament directiu, intel·ligència emocional i coaching: Meravellosa ment, Emocional ment, Genial ment... els nostres capítols són bàsicament, naturalment, emocionalment, etc. Vàrem contactar amb en Quim Valls, li vam mostrar el llibre i va estar encantat a fer-ne el pròleg. També vam contactar amb na Sílvia Gélices, que també és amiga d’en Quim Valls. Ella i la seva parella, en Xavier Caparrós, psicoterapeutes i divulgadors de temes de consciència i creixement personal, també han apadrinat el llibre amb un pròleg.

Vàrem veure que ens quedava material per a un segon llibre, de manera que vàrem començar amb aquest amb reflexions senzilles, tot i que algunes són més profundes, deixant altres per a un segon.

Per què vàrem arribar a això? Perquè te n’adones que la vida no és un xec en blanc. El 2016, amb la mort d’en Manolo Muntaner, i amb la d’en Miquel, el fill d’en Toni Coix, amb qui érem quintos, veus que has de canviar d’actituds, valorar la gent quan la tens a la vora. Són ensenyaments que la vida no t’ha donat però que, més tard o més prest, t’arriben. I moltes vegades, l’ego, l’orgull, el ressentiment i mil històries que ens posem dins del cap ens liquiden les relacions. Hi deu haver alguna cosa que no aprenem. I hem d’aprendre que el canvi ets tu mateix, que als altres no els canviaràs, per molt que t’hi capfiquis. I que has d’intentar millorar com a persona i d’estar més present.

Teníem poc temps per fer l’entrevista per causes diverses, i d’aquí va derivar a conversa tocant altres temes mentre recollíem.

Idò... sí, algun representant de Cap Vermell serà present a la presentació del llibre, dissabte.