Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1313

SUSO-BARONA, BARONA-SUSO, dos músics de la generació dels 90, de trajectòries divergents però amb convergències importants. Presenten disc abans de final d’any. Biel Barona, com a cantant de TOTS AQUESTS DOIS i Suso Rexach com a cantautor d’OLORANT LA MÀGIA.

 

Una entrevista d’un a l’altre, en un cara a cara excepcional, que va esdevenir en moments en un fantàstic tête-à-tête, en altres un remember when deliciós. Hora i mitja que haurem de fraccionar per a major gaudi. En qualque moment, com a moderadors intentàrem intervenir perquè es convertia en pseudo-monòlegs. Ells, contestaren que «llavors feis un «compongo» i ho arreglau»..i continuaren com si res. En un clima totalment distès, de confiança. Massa i tot!...però els artistes són així...i els hi permetem aquestes i altres llicències. S’hi tiraren més d’hora i mitja que vos ho lliurarem per entregues. Som-hi!

 

Primer Lliurament:

En Biel du les preguntes preparades, és més, afirma, que possiblement serà la millor entrevista que li hagin fet a Suso. Els hi agradaria que es publicàs entre el 6-7 de desembre aniversari d’ambdòs fills, ara fa dos anys. Cap problema.

Biel Barona (BB) Perquè t’has decidit ara a publicar dos discs? És un final o un principi?...

Suso Rexach (SR) En qualque moment havia de sortir. Per A-Cubar-se està enregistrat l’any 2003 a Cienfuegos (Cuba) i ha sortit ara quan n’hi ha hagut un altre. De fet aquest disc ja s’havia presentat. Al teatre, en un gran concert, per cert.

 

BB- És a dir, que presentares el disc sense disc? Ha, ha, ha,...

SR – Bé, a dir ver, ja havia publicat alguns temes al disc-DVD Això no és un Capdepera blues (2013), les cançons d’Olorant la màgia ja fa temps que estan fetes...

 

BB- Per tant en 15 anys has fet dos discs que no has publicat...

SR- I dos que han sortit... Per A-Cubar-se si no ha sortit no és perquè jo no volgués que sortís, hi va haver problemes d’estudi, i part es va tenir que tornar a enregistrar...

 

BB- I és el final o al principi?

SR- No, és el passat. Un abans i un després. Olorant la màgia és diferent. Sempre es diu, però és cert....és totalment elèctric. No hi trobareu cap guitarra acústica o espanyola. Totes són cançons meves però fetes amb altres possibilitats. La part instrumentat respecta molt les melodies...I, sí, vas evolucionant. Tot i que no n’ets conscient fins que has fet la cançó...

SR- Quants discs has publicat? Explica'ns la teva trajectòria

BB- Quatre. També comptaré les maquetes.

La primera fou la de 40 putes. Quan anàrem al Pop Rock de Palma i en muntarem una de grossa. Érem joves, teníem 18-20 anys.

La segona va ser una que férem entre diversos músics de la fornada dels 90, destinada a tocar a festes i al Rock-Xop. Algunes Cançons eren meves, d’altres den Pep (Nicolau), assajàvem dos o tres dies abans. Però en una ocasió, veient la possibilitat que fos la darrera actuació anàrem a l’estudi den MAXE, i allà mateix i d’una tirada enregistràrem la maqueta sencera. I allà mateix, es dissolgué el grup. No ens vàrem barallar, senzillament allà va acabar tot. Hi participaren grans músics, va quedar prou bé i encara sona molt fresc.

Llavors jo me'n vaig anar a estudiar a Cadis i ja no es va publicar...

El tercer disc és el treball de musica poemes de Miquel Llull «Recreo». Poemes del 70-80. Un treball totalment oposat al segon. Totalment electrònic, fet amb sintetitzadors, samplers,....

I el quart, aquest darrer, amb TOTS AQUESTS DOIS, a partir d’estandarts de jazz i cançons de Guillem d’Efak, ens plantejàrem...i si les tocam d’una altra manera? En català. Ho provàrem, va encaixar i endavant! Parlàrem amb els del Cap Vermell per tancar-ho en un disc. Va ser molt ràpid. Hi havia els arranjaments fets i molt bons músics.

 

SR. Perquè els projectes són tan diferents?

BB- M’avorreix molt fer sempre el mateix, jo no encaix en una formació estable durant molt de temps.

SR- Amb tanta promoció que feis, es de suposar que continuareu, una vegada llançat el disc, aprofitant l’embranzida...

BB- No, ara farem la promoció que faci falta, vendre el disc, deixar constància, si surt qualque bolo, el farem, però aquí acabam. Farem micropresentacions a llocs inversemblants. En format reduït i acústic, per mostrar el projecte.

 

SR- I després què?

BB- Ja tinc cosetes mig embastades, però no de manera immediata. Jo tinc això, en acabar un projecte me desvincul de la música dos o tres anys i després me torn a enganxar. Soc totalment intermitent. Mira, el que he fet són curolles diferents i diferents maneres de canalitzar energies. No me vull professionalitzar. Està molt bé poder-ho enregistrar i deixar constància per després escoltar-ho anys després.

 

BB- I tu, com has pensat donar a conèixer el disc, com faràs la promoció?

SR- Presentaré el disc dia 23 i de moment res més. Hi ha molta gent que espera aquestes cançons i jo content de que vegin la llum. Si hi ha qualque actuació la faré, però no la cercaré. Continuaré fent petites col·laboracions en actes solidaris, l’Esperança,... per gaudir del directe, però la meva vida, ara mateix, va per altres indrets.