Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 956

"Tinc la necessitat de pintar"













Gabellí, té 52 anys i viu devora el teatre. Ha pintat tota la vida. De fet als 24 anys ja va guanyar el premi local del concurs de pintura Vila de Capdepera. Per a ell és una necessitat tenir un pinzell en les seves mans, tot i que problemes de salut li han dificultat la continuïtat creativa. 
 

- Llorenç, com comences a pintar?
- Això ja me ve de petit. Recordo que quan tenia devers 9  anys pujàvem al castell amb l’escola i ens deien “pintau el que volgueu”, jo vaig anar a l’església i vaig pintar un quadre que hi havia allà i vaig guanyar. Però vaig estar un llarg temps que no vaig pintar, perquè estava malalt, però ja recuperat he tornat a tenir la necessitat de pintar...

 

- Qui te va ajudar a començar una altra vegada?
- Jo mateix. Vaig començar i vaig veure que m’anava bé i m’agradava, me trobava bé.

- Tu creus que pots viure de la pintura?
- Home hauria de trobar algú  que me digués “pinta i jo et vendré els quadres”, però, no sé, per ara no ho crec.

- D’on te surt aquesta necessitat  per pintar?
- Pintat, però pintar! Ja sigui dilluns , dimarts, diumenge...  fins a tard! Per jo és com una medicació, ho necessit. Si no pinto avui no passa res, però si no pinto un altre ja tinc la necessitat, he de pintar.

- El tema teu gira al voltant fantasies d’animals...
- Si, m’agrada pintar diferents parts, ara un cap, una cara, els ulls diferents... jugar amb les formes.

- Quin és el pintor que més t’ha influenciat? O què més t’agrada?
- En Picasso.



- I el color també és característic dels teus quadres...
-  Els trec fent feina, ja de petit m’anava molt bé treure colors. Vaig estar un mesos a l’església e Capdepera pintant  i vaig aprendre molt amb els colors. M'encarregaren fer els estucs que simulen el marbre de els columnes.

- Ara on fas feina?
- No faig feina, som pensionista.

- Bé però pintes...
- De brotxa gorda no. Pinto quadres, m’hi dedico a pintar.

 

Moltes gràcies, Llorenç 

Quedau tots convidats a veure la feina que presenta en Llorenç al Centre Cap Vermell