Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1164
La realitat en blanc i negre



En Joan Forteza és un fotògraf manacorí que aquests dies exposa al Centre Melis Cursach. A Cap Vermell digital ja hem comentat  la seva proposta al voltant de l’edifici d’ES Sindicat de Felanitx. Ens hem apropat “Sa Cotxeria” per parlar amb ell de la seva obra.

 

Des de quan et dediques a la fotografia?

Va ser a partir dels 19 o 20 anys quan vaig començar a tenir interès per la fotografia, influenciat pel meu germà major, que era fotògraf. Me va posar fàcil el poder revelar i  vaig començar a tenir interès perla fotografia. Tot d’una no m’interessava tant la part comercial com l’experimentació artística.

A l’any 1989 vaig muntar un estudi fotogràfic. Volia dedicar-me a fer retrats en blanc i negre. Era una idea utòpica ja que a Mallorca no s’hi podia viure de la fotografia dedicant-se a un tema específic. Vaig acabar fent una mica de tot, com tots els fotògrafs de l’època: reportatges de noces, publicitat, encàrrecs comercials... Curiosament ara, de retrats en blanc i negre faig molts ( i també en color) però encara faig molta publicitat.

A Mallorca els fotògrafs hem de ser un tot terreny, no ens podem dedicar a una temàtica concreta, no és lucratiu...has de saber fer un poc de tot. A la península (a les grans ciutats) hi ha fotògrafs amb especialitats temàtiques molt concretes i tenen una clientela gran que els permet fer una mica el que volen.

L’obra que exposes  al Centre Melis Cursach és en blanc i negre... Per què blanc i negre ?

Realment no ho sé, senzillament m’agrada. El color el trob més superficial, cansa més...  és una percepció personal.

La fotografia en color s’ha de saber treballar molt per què resulti. Té unes claus que cal conèixer sinó et pots dur sorpreses desfavorables, simplement per fer una mala gestió dels colors. La fotografia  color i el blanc i negre són dos sistemes diferents, a més una cosa és fer fotos en color i altra fer fotos de color.  Com ja he dit no sempre te surt, pots tenir una temàtica interessant i el color no t’ho treu, per una consideració estètica.

El blanc i negre el trobo més profund, més seriós...  El cert és que me trobo més còmode treballant en blanc i negre i pas més gust

La temàtica que presentes a Capdepera un edifici singular, a altres treballs has retratat les torres d’enfilació.... T’agrada fotografiar l’arquitectura?

Si m’agrada el tema de l’arquitectura, però carismàtica. M’interessa  com evoluciona un edifici amb l’abandó, la degradació, la decadència i la solera que agafa aquesta arquitectura amb el pas del temps.

Treballo amb edificis vells (la arquitectura nova la trobo molt freda) que agafen certa personalitat amb el pas del temps. Un objecte es pot envellir amb un producte , però no hi ha productes que ho provoquin en un edifici, només ho pot fer el temps. M’agrada veure com la natura envaeix els edificis , com es formen els descloscats.

Hi ha un element reivindicatiu en el teva obra?

Si hi ha cert factor reivindicatiu, denúncia l’abandonament. Edificis  que abans tenien  un és i ara se deixen a l’abandó i la degradació, perquè ja no en tenen. Són edificis que formen part del paisatge i de la nostra vida. Pens que no els hem de deixar perdre’s. Se dona la paradoxa que s’han fet normes per protegir aquests edificis antics que formen part del nostre patrimoni, però a la vegada no se fa res i se deixen caure.

“Es Sindicat” de Felanitx pot ser un exemple?

Podria ser però resulta que l’Ajuntament de Felanitx i Miquel Barceló hi  volen fer un centre cultural, que acolliria artistes emergents, de caire experimental, per aprendre  i fer exposicions. Seria un  centre cultural amb vida.

Pot semblar una coincidència que es parli de la rehabilitació d’ “Es Sindicat” i la meva proposta. Pel 94 ja vaig fer les primeres fotografies d’aquest edifici. “Es Sindicat” ja m’interessava, però quedà, com molts d’altres projectes, una mica aturat. Fa un temps me vaig decidir  a fer un reportatge complet...no sé per ventura inconscientment vaig esperar a que estigués més deteriorat. Malgrat sigui un motiu interessant per jo, no el trobava urgent, pensava “ja ho faré”, fins que un dia vaig dir “ara és l’hora” i ho he fet. Aquí teniu el resultat.

 

Qualque projecte en marxa?

Si, descansar (rialles).  Un fotògraf sempre té la càmera a punt. Un dia fas moltes fotografies i no  t’acaben de convèncer cap. Un altres fas només una i l’encertes. És imprevisible. Hi ha factors a tenir en compte com el llum o l’estat d’ànim que no pot controlar

Aquesta exposició que ara he preparat (i inaugurat) a Capdepera, anirà a Madrid pel mes de novembre i estic pendent de confirmar i concretar les dates per que s’exposi a Falanitx.

D’altra banda vull comentar que impartiré un curs de Fotografia a l’Escola d’Adults de Capdepera. L’horari serà de 16 a 18 hores els dimarts i dijous.