Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 3150

Image

El passat dia 16, poques hores després que fos nomenat batle de Capdepera, els membres de l’equip del programa “El cafès dels dissabtes”, de Capdepera Ràdio, tenguérem l’honor de poder parlar amb Barftomeu Alzina, en la primera entrevista que concedia a un mitjà de comunicació des del nou càrrec.

 

Ara oferim aquella entrevista a tots els lectors de “Cap Vermell”, perquè, sense presses, es puguin apropar a la figura del nou batle. Va ser, i és, una entrevista distesa, tranquil·la, sense cap altra pretensió que recollir unes primeres impressions, en calent, de la persona que s’ha posat al capdavant del govern del poble per als propers dos anys.

 

 

He arribat un poc tard, a fer el cafè –ens va dir, d’entrada–. Disculpau. Estic molt content de ser aquí.

 

I ara, què? Et podrem continuar dient Tolo?  

 

Sí, continuaré sent en Tolo, igualment, només que a partir d’ara també hauré de dur el sambenet de batle.  

 

El nou càrrec és compatible amb “Els que ningú vol”?  

 

Perfectament. Quan vaig començar aquesta cursa política, ja hi va haver gent que m’ho va plantejar. No, no hi ha d’haver cap problema. 

Ara mateix no ens podem permetre el luxe de perdre un gran clarinetista. 

Hi estic d’acord. 

Ja has començat a assumir la nova situació? Com et trobes, anímicament? 

Ara mateix estic bé, però és possible que aquesta nit, o demà, en estar una mica més tranquil, em surti tot. I, segurament, dilluns, en entrar en contacte amb la realitat del càrrec, acabaré de prendre consciència de la nova situació. El secretari ja m’ha demanat: “ens veurem, dilluns?”, i jo li he contestat: “supòs que sí”. Tenc molt clar que la responsabilitat és molt gran. El càrrec de batle vol dir que ets la primera autoritat del poble, i jo vull ser conseqüent amb aquest fet. Al meu voltant hi ha un equip de feina molt bo i pens que tot pot sortir bé. El més important és que les coses vagin bé per a Capdepera. 

A la presa de possessió ja has insistit en aquest argument: acceptar els reptes i fer-los front. 

Sí, sí..., a la vida, les persones ens anam trobant amb dificultats, la vida no és un camí de roses, ara bé, mirar-se-les coses des d’un caire o des d’un altre fa que la percepció canviï. Jo m’hi enfront amb una actitud positiva, que és la que compartim amb la gent que em fa costat. D’altra banda, la il·lusió que es respira en el poble també ens ajudarà a agafar empenta per tal de fer tot quant puguem i un poc  més. 

No et fa una mica de por, precisament, la possibilitat de defraudar aquesta il·lusió que ara es viu? 

Ja ho he dit abans. Si t’ho planteges d’aquesta manera, tot et pot fer por. Ara, si tu creus en allò que fas i confies que te’n pots sortir, i treballes per aconseguir-ho, sempre tendràs la tranquil·litat que has fet tot quant has pogut. A més, sempre tendràs gent al teu costat, que et recolzarà i que t’ajudarà a fer camí i a mirar cap endavant. 

Heu tengut el poble en suspens fins al darrer moment. 

Ahir ho comentava a Francina Armengol, quan em demanava com anaven les coses. Li vaig dir que pel que fa a Capdepera s’hauria d’acostumar a guions de pel·lícula de Hitchkoc. A dins l’assemblea del partit ja vàrem tenir una situació semblant. Finalment, però, tot ha sortit bé. 

I ara, què queda? Repartir les àrees de feina entre tots els components de l’equip de govern 

Efectivament. L’acord d’aquest matí preveu una batlia compartida pel nostre partit i UCAP, dos anys cadascun, mentre que les àrees de gestió seran elegides per aquest ordre: primer PSIB-PSOE, després Esquerra Unida, després PSM, i finalment UCAP. Aquesta distribució s’ha de fer en menys d’una setmana, perquè no s’hi val badar. 

Quan UCAP accedesqui a la batlia, també es canviaran les regidories? 

No. Per al correcte funcionament de l’Ajuntament, les àrees s’han de mantenir al llarg de tota la legislatura. 

Amb ton pare presidint l’associació de la gent gran, “Ca Nostra”, i ara tu l’Ajuntament, anau camí de fer-vos-ho tot vostre... 

(Rialles) L’altre dia ja hi va haver qui em va comentar que mon pare havia arribat abans que jo. Jo estic molt content per mon pare. Avui ha estat molt emotiu per a tots dos. Jo, quan nomenaren mon pare, no era per aquí, i li vaig telefonar per demanar-li: “ets el president de ca nostra?” (més rialles) 

Tot i les bones intencions que se vos suposen, deveu saber que haureu d’assumir moltes coses que la inèrcia de la maquinària municipal vos imposarà. 

Efectivament. Es tracta, en principi, de veure com està tot i de fer-se càrrec de la situació. No és igual veure les coses de defora que quan t’hi trobes immers. A mesura que passi el temps, anirem implantant la nostra manera de fer feina i posant en marxa els nostres propis projectes. 

A partir d’experiències que no sempre han sortit tan bé com s’esperava, la complexitat d’un pacte d’aquesta naturalesa implica grans dosis de seny i prudència... 

És així. Però l’heterogeneïtat de les idees també enriqueix. Crec que tots els qui formam el nou equip de govern compartim un mateix objectiu, i aquest és treballar pel nostre poble. Sobretot, treballar el dia a dia, a peu de carrer. Més que atendre grans projectes, és important que la gent pugui percebre que estam oberts als seus problemes quotidians. 

Si et deixassin decidir el primer projecte que t’agradaria escometre, quin seria? 

Un dels que em semblen fonamentals, és el del tancament del centre de Capdepera al trànsit de vehicles. Aprofitant el Castell i el casc antic, crec que significaria un canvi  molt important per al poble. 

També Cala Rajada necessita mà de metge... 

Cala Rajada, per al municipi, és la joia de la corona i, efectivament, necessita actuacions urgents. He contestat en referència al casc urbà de Capdepera perquè se m’ha preguntat per un projecte, ara bé, una cosa no exclou l’altra i, de fet, tenim pensades actuacions específiques per a cadascun dels nuclis urbans del municipi. 

L’experiència de la recollida selectiva de fems, de Capdepera, s’estendrà també a Cala Rajada i a la resta de nuclis? 

Si parlam de recollida de residus, he de dir que tenc deformació professional. En aquesta qüestió, els límits te’ls poses tu mateix. Igual que s’ha fet a Capdepera, es pot fer a Cala Rajada, i evidentment a Canyamel i a sa Font de sa Cala. A Cala Rajada, hauríem de començar posant fil a l’agulla dels grans productors de residus, com hotels i restaurants, fent-los veure que la recollida selectiva no és un gest gratuït, sinó que els pot reportar beneficis immediats. 

Com veus la possibilitat que un pacte de centreesquerra, amb els mateixos partits que heu signat l’acord de Capdepera, sigui el que acabi governant el Consell i el Govern. 

És una oportunitat única. Sempre ens queixam que quan aquí governen uns, allà ho fan uns altres, i també m’estic referint a Madrid. Si es confirma el canvi en el Govern, haurem d’aprofitar la bona sintonia que, de fet, es produirà. Aquí, ara mateix, tots els signants som conscients que hem fet un acte de generositat, per sobre de lògiques diferències, i això ens ha de permetre endegar totes les actuacions necessàries per a millorar el poble. 

La premsa ja ha dit que el possible pacte de centreesquerra en el Govern, es planteja dur el tren fins a Artà. A veure si la “bona sintonia” el fa arribar fins a Cala Rajada. 

Nosaltres ho duim en el programa i, per tant, exigirem l’arribada del tren a Cala Rajada. Serem molt pesats, a l’hora de demanar coses. Estam enmig no per figurar, sinó perquè volem canviar la dinàmica que ens ha duit a donar la imatge de poble endarrerit en molts d’aspectes.

 

  Image