Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1476
 En Mito "Coix" va ser president de l'Escolar entre 1975 i 1977








 

 

En Jaume, de 75 anys, és l'expresident més antic dels que queden de l'Escolar. Començam amb ell perquè ens expliqui les vivències que va tenir en l'únic club de futbol que tenim al municipi. Continuarem per ordre d'antiguitat, no d'edat, amb els altres expresidents que encara viuen, ja que, per llei natural, molts ja ens han deixat.

 

L'etapa més important de la presidència d'en Jaume Massanet va ser quan es va aconseguir la compra dels terrenys entre Capdepera i Cala Rajada on actualment es troba la zona esportiva i i de l'Institut.

Jugador

Jaume ens va comentar la seva estada al club, que va produir en diverses etapes. La primera, la més antiga, entre 1954 a 1961, quan a can March pagaven el futbol, a l'equip hi havia, entre d'altres els jugadors, Sebastià Garau "Vadó", Biel Gamundi "Bunyoler", Tomeu Fuster "Eulària", Pep Platel, Jaimito Coix, etc. Entrenava l'Escolar en Manuel Matas, que era de Palma i hi vivia. Els jugadors anaven a Ciutat a entrenar amb taxi. Quan a can March deixaren de pagar, es va acabar aquesta etapa.

Delegat, entrenador, etc.

- Després, amb en Sebastià Pascual de president, a l'any 1966 vaig començar la meva segona etapa al club. Es va començar jugant a s'Alzinar de Capdepera. Hi havia, entre d'altres, els jugadors gabellins Jaume Fuster, Pere Morey, Sebastià Garau "Cruia", Pere Alzina "Blai", etc. Volíem que fos un equip del poble. Van completar la plantilla alguns garrutxers que treballaven de pescadors i l'Escolar va partir així. En Sebastià sabia el que volia i una persona que li va ajudar molt va ser en Pedro Massanet “de na Velleta". Crec que el poble i l'Escolar tenen un deute amb aquest senyor; va ser el negociador amb l'ajuntament, per part del Club, per a la compra dels solars on estan ubicats els terrenys esportius. En aquesta segona època, vaig ajudar el club com a delegat, directiu, entrenador, i en tot el que podia, perquè la idea que fos un equip del poble fructificàs, i entre tots ho vam aconseguir.


Drets, d'esquerra a dreta: Juanito Martínez, Pedro Alzina "Blai", Jaume Garau "Papalló", Joan Terrassa "Ruiz", Sebastià Garau  "Cruia", Mito "Coix" (entrenador). 
Acotats, d'esquerra a dreta: Pep Gallego, Joan Sancho "Caracu", Pedro Llabata, Agustín Muñoz, Miquel Ferrer "Carter". 

 

President

- La meva tercera etapa va ser la de president, en els anys 1975-76-77. En aquest període, tothom jugava per afició, sense haver de pagar els jugadors. En la meva etapa de president va coincidir que jo també era regidor de l'Ajuntament, amb la idea inicial d'en Sebastià Pascual, que era la d'obtenir uns terrenys perquè es fes un camp com mana la llei i estigués entre Capdepera i Cala Rajada.

Del que estic més satisfet és que els terrenys on avui estan instal·lats el Poliesportiu, la piscina, l'Institut, el camp de futbol, etc., que eren d'uns sis propietaris, finalment fossin adquirits per l'Ajuntament. Ho vam aconseguir, al costat dels regidors que més interès van posar perquè aquests terrenys fossin del poble: Antoni Bauzà "Barber” i Joan Serra (que també va ser batle), juntament amb la directiva de l'Escolar, que entre d'altres estava formada per jo mateix, Jaimito “Coix” (president), Jaume Sancho "Niu", Pep Gallego, Miquel Cassellas "Forner", Miquel Garau "Bessó", Pedro Massanet "de na Velleta", Pep Serra, Vicenç Nadal (secretari), Mateu Garau (tresorer), etc.


Abans de començar la temporada s'elaboraven els pressupostos, amb totes les despeses que teníem. Al final de temporada, els diners sobrants se'ls repartien els jugadors de la primera plantilla. Algun jugador comentà que havia guanyat més diners amb el Escolar que treballant tot l'any. Eren altres temps, el camp s'omplia els diumenges que es jugava a casa. En aquestes temporades que vaig ser president, gairebé arribàvem als mil socis.

Després de la meva etapa de president, va agafar el timó del club en Pep Gallego, que era vicepresident a el meva directiva.


Ara estic vivint la meva quarta etapa, veient jugar al meu nét Bartomeu i orgullós de veure com juga a unes instal·lacions que eren un somni que semblava irrealitzable.


En Jaume, en la seva quarta etapa, nota a faltar el tan enyorat i reclamat local social, especialment quan, al costat de l'equip on juga el seu nét, recorre els terrenys de joc dels pobles de l'illa i en la majoria veu que en les seves instal·lacions no hi manquen ni el bar ni el local social.

BEST