Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 1332
Estada a Mallorca i, sobretot, a Capdepera



per MIQUEL GELABERT



 
ARTURO SAN AGUSTIN  escriptor i periodista, ès l’autor del llibre que narra el seu sojorn a l’illa.

”¿En qué momento se había jodido el Perú?”, es demanava Mario Vargas Llosa a la seva obra Conversación en la Catedral”. I aquest mateix dubte, reconvertit en interrogant sobre la relació entre Catalunya  i Espanya és el que es  planteja  en el llibre: “Cuando se jodió lo nuestro: Cataluña-España: crónica de un portazo”, del qual és autor Arturo San Agustín. I ho planteja als polítics, sociòlegs, notaris, empresaris, expresidents de la Generalitat, experts en rumorologia, abats i periodistes, entre d’altres, que es mouen en les seves respostes, segons els casos, entre la inquietud, el voluntarisme, l’expectativa, la confusió i l’esperança.


Arturo San Agustín entrevistat per Miquel Gelabert (Foto Llucia del Campo)

En el transcurs del darrer Mercat Medieval de Capdepera, vaig tenir el plaer de trobar-me amb  Francesc Galmés i Dìaz-Plaja, “gabellí-català”, excap de protocol de la Generalitat de Catalunya, a més d’altres organismes amb seu a la Ciutat Comtal, al llarg de la seva dilatada vida professional. Ja ens havíem conegut l’estiu passat quan, en companyia de l’escriptor  i periodista de “La Vanguardia” Arturo San Agustin, havíem recorregut mitja Mallorca i parlat amb un nombrós i variat repertori de persones i personatges illencs. El propòsit i finalitat era el de col·laborar en la plasmació de les diferents manifestacions a les entrevistes que portaven al llibre definitiu com a meta, el qual si encara no ha vist la llum ha estat a causa de la intensa activitat de l’autor i, així mateix, d’alguns problemes amb l’editorial que l’ha d’imprimir.


Darrer llibre d'Arturo San Agustin

“Estada a Mallorca i, sobretot, a Capdepera”  tracta, entre d’altres temes, de l’artesania d’aquest poble del Llevant mallorquí, la història, els paisatges, les platges i la seva gent, que conformen uns del eixos de l’argument  d’aquesta obra del prestigiós escriptor, publicista i columnista, amb centenars de documents per a la televisió, a més de repetides edicions en distints idiomes, dels 16 llibres que porta a les seves espatlles.

Arturo ha aterrat uns dies a Mallorca i ens ha portat el llibre Cuando se jodió lo nuestro , una crònica que  reuneix les entrevistes mantingudes amb Lluis Foix, Miquel Iceta, Jordi Pujol, Lorenzo Bernaldo de Quirós, Enric Juliana, José Manuel Lara, Josep Manuel Tresserras, Josep Maria Soler, Rafel Nadal o Josep Cuní. Tots ells s’enfronten amb coratge a les qüestions formulades a ploma lliure, amb un caràcter atrevit i mirada  escèptica – es a dir, periodística – la qual  traça un retrat satíric, però no per això menys cert, de la realitat política catalana i també espanyola. Una crònica valenta, plural i amena que conta en veu alta allò de què alguns únicament  parlen en to baix.

Una sobrassada clàssica, del tipus “rissada”, excel·lent, elaborada a “Sa Teulera” de Manacor, amb  vi negre i un cafè amb llet, com el que utilitzaven els padrins quan encara nosaltres estàvem amb el Cola Cao i que ells encalentien i untaven en un bon pa – com a una mena de cerimònia del foc – centra la conversa entre ambdós.


Coberta de la segona edició del seu llibre " De Benedicto a Francisco"

– La vertadera sobrassada mallorquina – comenta Arturo – quasi ha estat a punt de desaparèixer, per aquestes lleis arbitràries que ens imposen des de certs despatxos europeus, ocupats per grans ganduls, però molt ben pagats, i que obligaven als pagesos de Mallorca a utilitzar aquests productes estranys, rars, que complicaven la fabricació casolana d’aquest menjar de prínceps. Els pagessos no acceptaren aquestes imposicions i continuaren amb les seves formes d’elaboració absolutament artesanes. Llavors, l’ensaïmada, tan ben feta per Miquel Pujol, conegut per Miquel d’es Forn,recentment desaparegut, un home savi. Com saborosa fou la que vaig testar a Cala Rajada, a la casa de Paco Galmés, pels amics, i de la seva esposa Margo Ferrer, a Cala Agulla, on es menja bé i es conversa millor – afegeix el nostre entrevistat.

Ara restam a l’espera del  llibre “mallorquí” de San Agustín, desprès de l’èxit que a l’Institut  Cervantes de Roma tingué la presentació del seu llibre anterior, titul.lat  “De Benedicto a Francisco: una crónica vaticana”.  Arturo ens conta que allí, a la Ciutat Eterna, i a l’acte esmentat, estava convidat  el  Consejero de Cultura de l’Embaxiada d’Espanya a Roma, Joan Maria Alzina de Aguilar, d’arrels gabellines, i entre d’altres mallorquins també Maria Antònia Melis i el seu marit, filla i gendre, respectivament, de l’amic  Tomeu Melis “Meyme”, el quals resideixen a la capital italiana.

– A aquella terra d’Itàlia sembla que quan un observa l’horitzó, especialment a la part de Liguria, la fina retxa  es troba molt més alta que la mar mateixa. Aquesta fou la impressió  que vaig tenir mirant cap a Menorca, just devora el far de Cap de Pera, al qual Joan Manuel Serrat va convertir en cançó. Un bonic  indret  on un aspira l’aire i els aromes que des d’allí es desprenen –  conclou, no  exempt  d’ una  certa melangia,  Arturo  San Agustín.


8 de juny de 2014
Miquel Gelabert