Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 2656
Entrevista a Joan Cabalgante, poeta




Amb motiu de la publicació del seu llibre de poesia “Lírica de contraban”, de la mà de l’Associació Cap Vermell i Edicions Documenta Balear, parlam amb en Joan Cabalgante al Cafè dels Dissabtes. Parlam de poesia, de la seva poesia i del seu llibre.










Joan Cabalgante Guasp, nascut a Palma (1976), és llicenciat en Filologia Hispànica per la UIB i actualment fa feina a l’ensenyament.


- Bon dia Joan. I bon any. L'has començat bé?

Joan: I tant, ha estat un començament d’any molt literari. I més tenint present els temps que corren , temps d’aram. Hauria de ser al revés però és una sort poder escriure.

- D’on surt el nom del teu llibre, “Lírica de contraban” ?

- En relació amb el títol he de dir que “lírica” ve a cobrir  la part diguem-ne més culta de la poesia. I fa referència a una part del poemari, en concret a la part tercera, que vol ser un homenatge a la lírica “cancioneril” , la lírica dels trobadors, del Dante..., aquell “dolce stil nuovo” que es desenvolupà en el segle XV per poetes ja renaixentistes. "De contraban", perquè darrerament ens estan relegant a ésser escriptors de “contraban” i a escriure des de la trinxera, per dir-ho de qualque forma. D’aquí se en va sortir el nom.

 

- Escriure encara no és il·legal ?

- No, encara no, tot i que  un escriu qualsevol cosa i sembla que fa un acte quasi il·legal, però no és així. El fet d’escriure poesia dóna peu a expressar idees, opinions i sentiments que, per altra banda, les imposicions socials et reprimeixen o t’obliguen a callar-los. De qualque manera han de sortir per alguna banda.


- Avui, escriure i publicar un llibre, i més de poesia, és complicat... Com han nascut, els poemes d'aquest recull?

- Es tracta d’un recull fet al llarg d’un estiu, l’estiu passat. Toca diferents temes com ara poesia de viatges, poesia amorosa, un poc poesia de misteri, de la relació amb els amics i també parla de generacions perdudes. Volia ser una manera d’accedir al coneixement, però encara no he arribat a aquest punt.


- Joan, on són les poetes d’ara?

- Deien, no  fa tant, que poetes n'hi havia per davall les pedres. En podies trobar arreu. Ara, per ventura, per exigència de - no vull dir la paraula - la crisi, n'hi ha menys. En el sentit que fins que no tens cobertes les necessitats bàsiques  no et pots dedicar a la literatura. Jo crec que els poetes hi són. Ara me'n vénen al cap alguns que han derivat cap a la música com en Serrat o en Sabina mateix. Ells són poetes però tenen altra forma de manifestar-se.

- No s’entén música sense poesia o viceversa...

- La música és essencial per a entendre la poesia. La musicalitat, el ritme. En aquest poemari que present, “Lírica de contraban”, hi ha un poema que es titula "Carnaval" i du una cita de Jaume Llaneres Mas, de s’Argument de Sant Antoni de 1983, que diu “jo faig moltes mamballetes / quan passen es disfressats, / però vos heu oblidat / de fer sortir ses trompetes. / Són festes de ximbombetes, / de ferraguins i xorracs”. Hi ha la música com a tema i com a recurs formal, des dels mateixos recursos literaris o els jocs fonètics... De fet, hi ha molts d’autors que estan experimentant ara amb aquest nous sons. Ja des del simbolisme francès, se’l considera una aspecte estètic i dels sentits.

-Aquelles generacions de poetes com les del 98 o del 27, ja no tornaran sorgir?

- Sí, sí que poden. Hi ha una sèrie de requisits que s’han de donar perquè es pugui parlar d’una generació. Un d’ells és un fet històric que marqui, com ara la guerra de Filipines per la del 98, o la guerra civil per la del 27. Actualment tenim el neoliberalisme que ha fet que un grup de poetes s'ajunti. També hi ha altres referents culturals: hi ha un grup de poetes que han coincidit a la Universitat. Aquí també hi ha coincidències. Jo, per exemple, he coincidit amb  grups musicals com Antònia Font. Parlam de poetes que beuen de la literatura universal i dels poetes americans, cosa que abans no es duia.

 

- Parlant de generacions, el rap el consideres poesia?

- El rap du aquella reivindicació  que hi havia en la poesia social, com el mateix Goytisolo. Però el rap ha passat per uns filtres culturals que li fan perdre el rigor formal que hauria de tenir per a ser poesia. Però l’essència hi és. Els pot faltar la cultura llibresca, més aviat beuen de qualque lema.

- Joan, sempre s’ha dit que la poesia és una cosa molt intima. De fet, algunes persones no gosen publicar les seva obra. També vosaltres, els poetes amb cert nivell, no perdeu una mica de la vostra intimitat quan publicau els vostres sentiments?

- Un poc d'això hi ha. Es perd un poc la vergonya, per dir-ho així. També hi ha recursos com ara l’ambigüitat. No sempre acabes dient tot allò que realment és. Ja ho deia Pessoa: “el poeta és un fingidor”. N'hi ha que fan un autèntic exercici per a sincerar-se per mitjà de la paraula. De fet, he conegut poetes que tenen por a publicar i mostren els poemes d’amagat, i eren bons poemes. Cal dir que la poesia també canvia el punt de vista i el sentiment del moment, de fet un pot creure que escriu una cosa que és la millor del món i fas aigua. Així mateix, és cert que pateixes, però si l’agombolament cultural i l’entorn funcionen, és una garantia perquè no t’estampis. Hi havia una teoria de TS Eliott que deia que la poesia era una combinació d’emoció i sentiment amb experiència. L’equiparava a una equació del líquid del platí. Si tens diòxid de platí  i n’extreus el platí, s’obté sulfur de platí. Aquesta equiparació la feia per donar entendre el procés de creació poètica, és a dir, hi  ha una transformació  on l’objectiu - i a mi no m’agrada veure-ho d'aquesta manera, però és  així -, és l’aniquilació de la personalitat del poeta. Un poema on hi ha trets de la personalitat del poeta no arriba a ser un bon poema. El poema ha de passar per un filtre que difumini aquesta personalitat del poeta i no quedi res d’ell.

- Tu has presentat les teves obres a distints premis de poesia... En aquest llibre, les reculls?

- Els poemes d’aquest llibre no s’han presentat a cap premi, per  a mi publicar-lo és un repte i una experiència nova, que el fa important.


- Amb quines influències et sent més identificat?

- Molta música. De poesia en català reconec influències d’Andreu Vidal, dels clàssics (Ausiàs March, Carles Riba, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Bartomeu Fiol) i també m’influeix la narrativa com la de Sebastià Alzamora. En castellà, certs autors com Javier Cánaves o Goytisolo. Autors que t’arriben d’una banda i de l’altra, no tinc una preferència. A Machado també l’he seguit... I poetes moderns com Roger Wolf o el realisme brut de Bukowsky o de Miquel Àngel Mas. Bevent un poc de tot i cobrint les necessitats que em demanava el procés receptiu.


Una de les aficions d'en Joan, l'excursionisme


- Es pot llegir poesia per Internet?

- Sí, evidentment. Es pot llegir poesia des d’un contestador automàtic fins a la tassa del bany. Hi ha autors com en Bezares que s’hi dedica molt, a fer poesia per Internet. És una forma de democratitzar-la i fer que arribi a més gent.

-Ets un gran lector?

- Sí, m’agrada molt. De fet, envii una abraçada als companys del club de lectura de la Biblioteca de Capdepera. Com la poesia, sí que sé una cosa certa: no sé fins quan la podré mantenir. Ara tinc el referent dels premis, dels concursos, però no sé si demà m’aturaré d’escriure. Això és una cosa que et causa un cert neguit, però llegir, sé que seguiré i seguiré, és el gust més delitós...

- Preparat per a la presentació de "Lírica de contraban" ...

- Sí, tot és a punt. Només vull convidara tothom, el divendres 18 de gener, a la sala polivalent del Teatre. Recordau que és a les 19 hores , no a les 20 hores com s'havia anunciat.

- Nosaltres hi serem.