Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 2493
Daniel Bosch, mestre per vocació i escriptor per afició


Daniel Bosch, mestre de s'Auba, presentarà el seu llibre, "Glaç i altres històries", el proper divendres 23 en el Centre Cap Vermell


Cap Vermell ha publicat el vuitè llibre de la nova etapa com a revista digital, escrit per Daniel Bosch i Badenes.  El llibre de 175 pàgines recull una novel·la curta, "Glaç", i set històries més en format de narració curta, guanyadores de l'accèssit local del Ploma de Ferro i de "Suera Alta".

En Daniel Bosch és mestre de s'Auba (abans va exercir alguns cursos a s'Alzinar) i resideix a Capdepera des de 1982, on va arribar procedent de Castelló, la seva terra natal.  Amb motiu de la publicació d'aquest recull d'obres, i pels 30 anys de docència al nostre municipi, parlam amb ell.

- Quan vares arribar a Capdepera?
-  L’any 1982 vaig aprovar les oposicions a Castelló i a un grup de mestres ens demanaren si podíem venir a Mallorca durant un curs escolar i  em vaig decidir a venir. És així com vaig aterrar a aquesta illa. Ens oferiren unes quantes places vacants i un altre mestre i jo optàrem per una plaça a Formentera. L’atzar, mai més ben dit, una moneda a l’aire, va fer que ell anàs allà i jo a Cala Rajada amb un altre mestre, n’Isidre, que va estar molts anys aquí amb nosaltres i que molts encara recorden.


- Per tant, la teva primera feina com a mestre va ser a Cala rajada?
-
Sí. Ja veis com són les coses, volia anar a Formentera i vaig acabar fent una substitució de dos mesos a Ca les Monges. El centre actual de s’Auba encara no hi era i els nins de Cala Rajada eren a dos espais diferents.

- I desprès?
- Vaig estar una setmana al Jafudà Cresques i deu dies a Son Banya, fins Nadal. Es va jubilar un mestre de Capdepera i des d' Els Reis del 1983 no m’he mogut d’aquest municipi. Han estat  6 anys a s’Alzinar i  25 a s’Auba, comptant l'actual curs. Tota una vida!

- Però ara no vius a Capdepera...
- No, la vida fa molts tombs, la meva dona és murera i tinc un fill de 16 mesos. Però no m'he deslligat de Capdepera.

- Seguiràs amb nosaltres molt de temps?
-
Aquesta vida m’ha ensenyat que no pots preveure res, les meves intencions són quedar a s’Auba. Fa molts anys que hi som i això pesa molt. Coneixes els nins, els pares, els padrins... són prop de dos mil nins que ja han passat per les meves mans per a bé o per a no tant bé, i això em marca molt. El problema són els vuitanta quilòmetres que faig cada dia, però mentre no em resulti massa feixuc quedaré aquí. De fet, un dia a la setmana qued a fer activitats esportives i els estius i molts de caps de setmana els pas aquí, amb la família. Així que que el meu fill petit serà un poc gabellí, com els seu germans en Pau i na Pilar. No som una persona d’arrels fortes però aquí m’he aferrat a la terra.

- Què hi trobarem a glaç?
-  Doncs no ho sé, esper que distracció, qualque valor i potser conèixer un poc més  l’autor.

- Per què escrius? Com començares?
-
Per recordar, sí . Vaig començar a escriure per recordar els viatges que feia i no sé com vaig tenir lectors que em varen fer creure que podia escriure. Desprès van sorgint, no saps com, altres històries, et vas interessant pels premis literaris i…, això és la vida!

- Com neixen les teves narracions? Quins temes destacaries?

- De qualque fet que m’ha impactat, de la imaginació, dels llocs més inversemblants, fins i tot una amiga, per provar-me, em va donar un títol i va néixer una història, "El xiuxiueig de les papallones". Quant a la temàtica, no en destacaria cap, simplement són històries de diferents situacions que les han provocades.

- Has guanyat alguns premis...
- Un parell. Quatre accèssits locals del Ploma de Ferro i dos primers premis de narrativa curta a un poble de Castelló, Suera Alta. Però el que record amb més il·lusió va ser el primer accèssit d'aquí, a Capdepera, l’any 2006, que em va motivar per seguir escrivint. Al Ploma de Ferro li tenc molt que agrair,  és una llàstima ( per a mi encara inexplicable) que l’accèssit local hagi desaparegut, sobretot per la gent del poble interessada a escriure.

- Res a afegir?
-
Doncs donar-vos les gràcies, per l’esforç que heu fet, als de Cap Vermell per publicar-me el llibre, i esper que les persones que el llegeixin els agradin les històries, si no totes almanco qualcuna! També vull convidar públicament tothom a la presentació del llibre, en ell Centre Cap Vermell, el proper divendres (23 de  de novembre) a les 19 hores.