Imprimeix
Categoria: Entrevistes
Vist: 2350

El Patró Major de la Confraria de Pescadors "Verge del Carme" de Cala Rajada conversa amb "Cap Vermell"





"Em sembla ridícul que l’Ajuntament no  tingui veu sobre el moll"

 


Dia 12 de maig entrevistaven a, en el programa de ràdio de l'Associació Cap Vermell, el Cafè dels Dissabtes  a  Joan Mercant , com  a Patró Major per parlar de les noves que afecten a la Confraria de Pescadors “Verge del Carme de Cala Rajada”. Amb ell parlàrem de moltes coses al voltant de la mar i dels pescadors

 

- Hi ha res de nou, per  la Confraria?
- Sí, hi ha noticies..., moltes notícies noves, o almanco prou importants. El més important del que estam fent ara és el tema de les vivendes, que estan pràcticament  adjudicades, de fet, de 15 n'hi ha 13 d'entregades. Per a la Confraria és un tema molt important, ja que es tracta d'un trull que ens ve molt gros i ara pareix que veiem el final del túnel.

- És a dir, les vivendes ja estan adjudicades...
- Sí, si de quinze n'hi ha tretze que ja estan entregades, només en manquen dues per adjudicar. I pràcticament estan a punt, crec que aquests dies havia de venir GESA pel tema del llum i no sé si REPSOL... Vaja, que en pocs dies ja hi viuran.

- Deduïm que ha estat un procés llarg i complicat, i que per a una entitat petita com ara la Confraria ha suposat un gran esforç.
- Els que les van començar van ser molt valents i molt optimistes i gràcies a ells s’han fet. Però bé, són coses grosses per la a Confraria, crec jo.



- Cal dir que la Confraria, a banda de tenir un secretari amb dedicació, tots els que formau el “capítol” ho feu de forma altruista,  és a dir després de la vostra feina dedicau unes hores del vostre temps personal per a gestionar totes aquestes coses...
- Bé, jo he de dir que en aquest tema e les vivendes m’he trobat en el darrer tram.  La “feinota” l’han fet els meus predecessors, però m’ha bastat per veure el trull que ha duit. La Confraria es va convertir en promotora d’unes vivendes socials, concretament de 15 vivendes per a pescadors o  familiars directes, amb catalogació de VPO. Això són projectes grossos i tot ha anat bé, s’ha tirat endavant i està pràcticament acabat.

- Tancant aquest capítol i llevant-vos aquest mal de cap del davant pot supsoar dur el dia a dia amb més assossec...
- Deixarem els maldecaps i no xerrarem de crèdits ni d'interessos...

- Esperem que tot acabi bé. Si heu arribat fins aquí, fareu les dues braçades que falten. I la pesca com va?
- La pesca, com tot, es troba amb aquesta mica de neura de la crisi, i va un poc més malament que altres anys. Però bé, hem de ser optimistes i, almanco pel que fa a la quantitat, s’està agafant el peix que toca. En aquest sentit la cosa sembla que va bastant bé. Una altra cosa són els preus, ja que si la gent té manco doblers, els preus baixen.

- Així mateix, es nota molt, la baixada en els preus?
- És clar. Pensa que la gent es priva abans la gamba que dels ciurons.

- Sobretot es deu notar molt amb els productes de més valor, com ara la gamba i la llagosta, que aquí són una base. de la vostra economia..
- Vivim d’això, pràcticament. Se suposa que cadascú paga la crisi en proporció, però no és cert. En tot cas, seria més preocupant si s’anàs acabant el peix, és a dir, que féssim les coses malament. Però no és el cas, sinó, simplement, que es gasten menys doblers perquè se'n tenen menys.



- Tu dius  que les captures més o manco es mantenen, o inclús creixen. Atribuiries això la creació de la  Reserva Marina?
- La  Reserva influeix positivament, especialment per a la pesca amb arts menors, dels petits: inclús tenim notícies que ens diuen que millora més del que s’esperava. I és important, tot i que pensam que encara s’hauria de respectar més.

- La Conselleria  ha llevat part de la vigilància...
- Sembla que estan llevant servei, manco vigilància, manco llanxes... En fi, veig que tot va així.

- En tot cas, pel que sembla, la del Ministeri, continuarà.
- Sí, encara segueix. No ho he pogut comprovar, però es diu que fa menys sortides. Però com que les fa de manera aleatòria, per no ser controlada, també és difícil saber si és realment veritat o es tracta d’una sensació.

- Aquest aspecte és important, ja que si és crea una figura de Reserva Marina i no hi ha control...
- És clau. Si lleves la vigilància tothom farà el que vulgui, i així malament anam, i més quan es veuen uns resultats espectaculars, fàcilment comprovables. La gent que pesca està molt contenta i si d’alguna cosa es queixa és de manca de vigilància, de la pesca furtiva que encara hi ha. Certament,  n'hi ha menys que abans, però encara es podria aturar un poc més.

,

- Canviam de tema. La mar, com la veis? Està bruta? Encara es veuen plàstics que surant...?

- Hi ha brutor, a la mar, hi ha brutor a bastament. Ara bé, crec que n'hi ha menys que abans. Crec que quan jo era petit la mar estava més bruta. Mirau, ara pots guaitar pel moll i l’aigua és transparentíssima, a no ser que faci una xalocada i arrossegui tota la brutor cap a terra. Aquests dies, sense anar més lluny, es podien comptar els cornets del fons de la mar

- Recordam que, en el segle passat, quan anávem a nedar a la platgeta, sempre tornàvem amb morques pels peus.
- Si, vernís, restes de petroli. Els petroliers feien nets els tancs enmig de la mar i les restes arribaven a la vorera. Ara no se'n veuen. Pens que deu estar més controlat.

- Parlant  de brutor a la costa, s’ha de recordar que l’any passat ja es varen llevar les barquetes aquelles que llevaven els plàstics i objectes flotants...
- Llevaven un poc el de damunt, però bé, el que llevaven ja no hi era. A més, fa mal a ala vista, veure brutor surant.  Però sí, l’any passat ja no va funcionar i enguany sembla que tampoc es posarà en marxa, per mor dels “retalls”.
Ara, el que deia, crec que la mar està més neta que abans, s’està cuidant més  i crec que la gent esta més conscienciada. Mirau, abans era normal tira-ho tot per la borda, o entre les barques, sense mirar prim. Ara veuràs que la gent, en baixar a terra, duu la seva bossa de fems i la tira al contenidor, i això abans no se feia. És una cosa senzilla i efectiva, la gent  ho té més clar, i amb això hem millorat molt. I supòs que als iots i altres tipus d’embarcacions passa el mateix.

- Una altra cosa de què també se parla i que trobam important. Es tracta de la possibilitat de privatitzar tot el moll. Heu sentit dir res?
- Sí, sí , n'hem sentit parlar i de fet és una de les coses que ens tenen més preocupats ara mateix, perquè no sabem en mans de qui quedarem... De moment, directament no ens han dit res. De fet, nosaltres hem demanat per parlar amb el gerent de Ports, que és nou, perquè ens expliqui un poc com quedarà la situació del pescador. Nosaltres pagam unes tarifes diferents dels recreatius, tenim uns metres d’ocupació per eixugar les xarxes, i altres aspectes que ens afecten i voldríem saber com ens podria afectar  la privatització, si es fa. En breu en parlarem directament amb els responsables, però ara no vos puc dir res concret, perquè tot són rumors.
Pel que sembla, han fet una oferta al Club Nàutic d’aquí, per a gestionar íntegrament el moll. D’altra banda, també ens han dit que el Club no hi estaria gaire interessat, que només volen una part... Sigui com sigui, pareix que l’idea principal és que intenten privatitzar, no aquest, sinó tots els ports de les Illes Balears, i la nostra preocupació és veure en mans de qui quedarem i com. Es tracta d’una eina fonamental per a nosaltres.

- És el vostre espai vital...
- I tant. Mirau, i això és una opinió meva, sempre he pensat que el moll per Capdepera és tan important com puguin ser cala Agulla o  el Castell, i em sembla ridícul que l’Ajuntament no  tingui veu ni vot sobre el moll. Per ventura ara és el moment que crear, no sé quin nom posar-hi, una mena de gestora amb recreatius, pescadors, associacions de veïns, comerciants... Un lloc on tothom pugui donar la seva opinió i que el moll sigui  més del poble que no és ara.

- Ara per ara, és  la Direcció General de Ports del Govern Balear qui gestiona el moll de Cala Rajada...
- Sí, i no ens tenen gens en compte. De fet, no ens demanen res. Les decisions es prenen a una oficina de Palma i nosaltres no pintam res. Ni nosaltres ni l’Ajuntament, que és el més trist.
Hi ha col·laboracions en aspectes puntuals, policia, terrasses dels bars..., però aquí s'acaba. Si demà Ports decideix aixecar dos metres el moll, no ha demanar permís a l’Ajuntament, per exemple.

- Com el cas de la  tanca que han posat a l’espigó, que no deixa passar cap a la punta del moll.
- Per exemple. I això, a més de ser lleig i poc pràctic, atura un passeig que feien molts de turistes. I no han consultat amb ningú. Atura una sèrie de turistes de iots, de velers,  que és un moviment que hem perdut per un vaixell que no és el necessari que hauria de ser. Almanco em dóna aquesta sensació. Tot el moll per a ell... Com a mínim, hauríem de poder dir alguna cosa, no ja com a Confraria, sinó com a poble.



- Pel tema de la privatització podem fer un pensament: si es tracta d’un servei públic se suposa que es fan uns càlculs per a cobrir les despeses, i si no s'hi guanya almanco que no s'hi perdi, però que es doni un bon servei. Si es privatitza, hi ha una empresa que ha de guanyar doblers i, per tant, per seguir donant els mateixos serveis ha d’apujar els preus. Vosaltres com ho veis?
- Ports de les Illes Balears és una empresa rendible, que guanya doblers. Per què es vol privatitzar? Idò perquè algú guanyi més diners que no l’Estat. Un port com el nostre només el pot agafar una empresa molt grossa, i a no només s'apugen els preus, sinó que també volen augmentar-ne la capacitat.

- I el port es pot ampliar, ara?
- Jo crec que amb la Reserva és més difícil. Físicament, geogràficament, es podria. I si li posen l'etiqueta d'interès turístic, to s'hi val...

- Com va, la nova llei de pesca?
- Ara es troba en el Parlament. I hem de dir, fins on sabem, que estam contents. La futura llei de pesca és una llei molt general, una llei marc, i ara diré una cosa a favor d’aquest govern, de Biel Company: aquesta llei estava començada fa estona, des de principis dels 90, i estava aturada. Cada un que entrava deia que l’havia de posar en marxa, però allà es quedava. I ell ha arribat i en poc temps l’ha presentada, fent una cosa que no havien fet mai. Ens va presentar un esborrany i demanà  a la Federació de Confraries què en pensava. Nosaltres ho várem mirar, varem presentar unes objeccions , poques, perquè ja dic que és una llei molt genèrica, i gairebé tot el que vàrem proposar (devers un 90%, per dir una cosa) ho varen acceptar. I s’ha presentat, i ara crec que es troba en fase d’al·legacions, és a dir, que es troba molt avançada. D'aquesta manera tindrem una llei que dóna marge per fer reglaments i normatives, que al final serà el que dirà si serveix o no serveix.

- Una de les coses que hi queden regulades és la que es refereix a la pesca turística.
- Donarà marge, però és una cosa molt complicada. Fa molt que se’n parla, però és complicat, especialment per temes de seguretat. Pot ser que el cost sigui més gran que els beneficis, però bé, se n’està xerrant.

- Des dels anys 60, de cada vegada hi ha manco barques, manco captures, menys pescadors... Aquesta línia descendent encara es manté, a dia d'avui?
- Si, de cada vegada som menys, i l’esforç pesquer també  és menor que fa vint anys. Però això també és una autoregulació, si hi ha manco pesqueres la gent s’ha dedicar a una altra cosa. Avui en dia no sé si ens trobam a un nivell de pesca sostenible, però ens hi estam atracant, i sobretot a les Balears. Amb la política pesquera comuna europea i  amb la llei de pesca de l’Estat, ens donen un índex de captures que a les Balears es troba a un nivell pràcticament de pesca sostenible, cosa que en tot el Mediterrani espanyol no passa. Ens podem tirar qualque floreta, en aquest sentit.

- Parlant de tot, fa poc has estat a França, no? Quin ha estat el motiu concret d'aquest viatge de treball?
- Amb la Federació de Confraries anàrem a França, al RAC_Med. No sé exactament con es tradueix, però ve a ser un òrgan de consulta de la Comissió de Pesca de la Comunitat Europea. Allà ens reunim pescadors, biòlegs, instituts oceanogràfics, grups ecologistes..., i es crea un marc de diàleg i d'intercanvi d’experiències. No només quan ets a la taula de debats, sinó després, coneixent gent  i plantejant problemàtiques (que per cert són ben semblants a les nostres, tant a Itàlia com a França els problemes són ben pareguts). Va ser una trobada molt interessant. Crec que si hi puc tornar, hi aniré.
Mirau, si ara el Comissari de Pesca vol endegar alguna normativa concreta, idò consulta al  RAC_MED. Supòs que per a l’Atlàntic hi deu haver un altre for de debat i consulta, i no vol dir que la consulta sigui vinculant però t’escolten. Al final comanda la política.



- Recentment, en Jaume Cuart també va ser a una trobada a Itàlia, específicament sobre pesca artesanal...
- Concretament, la trobada era sobre la pesca dins les reserves marines. En Jaume hi va anar com a pescador que es troba en aquesta situació, i va venir molt content, també va ser una reunió molt productiva. Va conèixer experiències d’altres zones i va venir amb la idea que nosaltres anam més o manco pel bon camí.

- Diríema que des del sector pesquer estau donant exemple en el tema de la Reserva...
- A més, el nostre és el sector que té més restriccions. Vull insistir en això. Els recreatius es queixen perquè tenen més dificultats, però l’única  que tenen els recreatius dins la Reserva és que els han llevat dos dies de pesca a la setmana, i poden pescar amb els mateixos hams que abans, amb els mateixos ormejos... Ara hi ha més vigilància, és vera, però la normativa és la mateixa d’abans, no s’ha modificat. Als professionals, en canvi, ens han limitat el nombre d’ham, de xarxes..., les limitacions són més grosses. I així i tot estam contents dels resultats. Pensam que això és el futur, hem de respectar la mar.

-  El tema de la Mostra de la Llampuga, com està?
- El tema de la llampuga és complicadet. Més que complicat, es tracta que la confraria no pot seguir amb aquest trull de cap manera. S’haurà de cercar un altre sistema, i crec que seria una pena que es perdés, ara que ja té un nom. S’hauran d’abaratir despeses, implicar altra gent... Ara en principi no hi ha cap previsió , estam en el punt de dir fins aquí hem arribat i esperar que algú amb idees noves agafi l’iniciativa. Per suposat nosaltres col•laborarem, som els primers interessats en que se mantingui. La mostra ja té un nom a tot Mallorca, i en comparació amb altres que es fan és brillant, és exemplar i seria una pena que se perdés. Però se pot fer d’altra manera.

- Ja fa un temps que manifesteu aquesta sensació de sentir-vos sobrepassats...
- Hauria de començar per dir que els objectius s’han complit. La Mostra de la Llampuga se va fer per revaloritzar i donar a conèixer la llampuga, i això s’ha aconseguit.
Ara fa tres anys que una empresa du tota la part econòmica, amb la qual cosa ja te lleves una bona part de responsabilitat, però l’idea era desvincular-nos de tot poc a poc, però la gent se penja de tu i has d’anar un per un i demanar quasi per favor que venguin. Si no hi ha interès  se deixa de fer i ja està. Per ventura un altre té unes idees més modernes o diferents.



- Retornant al tema de la sostenibilitat de les  nostres pesqueres. Com afecten les barques que venen a les Balears a pescar?

- En general a Mallorca vénen poques barques de fora. Únicament, a nivell industrial, podríem parlar de la pesca de la gamba a Eivissa i això serà mal de canviar. Tampoc es tracta d’una gran sobre explotació. Els científics tenen uns barems, de mortalitat crec que es diuen, i  ens trobem al doble. En el cas de la gamba, maire, moll, escamarlà i lluç que són les espècies que més s’estan controlant, les Balears estan quasi al doble de mida que la resta del litoral espanyol. No és que estam un poc  es més, sinó molt més, això vol dir que es troben menys explotats.

- Ara IB3 es dedica a fer rànquings de tot: de monuments, de cançons...  i també n’han fet de productes alimentaris. Com  no podia ser d’altra manera, la sobrassada ha quedat el primer i segona la gamba...però no la gamba en general sinó la de Sóller....Quant sents això quina sensació te produeix?
- Entre ràbia i impotència. No sabem ben bé d’on ha sortit això, però realment és una estafa perquè la gamba de Sóller només hauria de ser la de Sóller, però les barques de Palma i Andratx com pesquen a prop, i inclús de vegades poden anar a pescar a la pesquera de Sóller, també tenen aquesta denominació. I això quin sentit té? En el mercat se ven gamba de Cala Rajada amb el cartellet de gamba de Sóller.

- Ara volem dir-te Joan que a la presentació del restaurant del Predi de Son Jaumell,  Andreu Genestra  va reivindicar la gamba de Cala Rajada. Va comentar  “aquestes gambes que mengeu no són de Sóller, són de Cala Rajada”.-
- I són el mateix tipus de gamba. D’una pesquera a s’altra se coneix, però has de ser tot un expert. Tenim una anècdota amb això de les gambes de Sóller. A un programa de cuina de televisió una cuinera va fer un plat “evidentment” amb gambes de Sóller i en Pep Uceda encara guarda la factura com eren nosaltres qui havíem venut la gamba a IB3.



- Pot ser una anècdota però emprenya, no digueu!

- La gamba nostra és més forta, la de Sóller per ventura és un poc més gran, però la d’aquí una textura de la carn més consistent, torna negra  més aviat i se ven una mica més cara. I la de Sóller és bona com la d’aquí.
En el que sí hi ha diferència i això ho saben els de Sóller i els de Palma tots, és en el peix i la llagosta del Canal. Aquí si hi ha diferència. I si ens poséssim peix del Canal de Menorca, què dirien? Perquè aquí si que hi ha diferència, és un altre hàbitat i estaria més justificat.

- A l’agricultura, i no sabem si a la pesca, se donen situacions monopolístiques. Per exemple abans de Pasqua arriben partides de mens de l’exterior i baixen els preus. El pagès per malvendre els mens a uns preus molts baixos...Passa això a la pesca?
- Per ventura més. Us donaré uns exemples que posen el pels de punta. Un que és gravíssim per mi és que aquí pots comprar peix  pescat en el Bàltic. Un peix que si aquells països fossin de la CEE no podrien pescar-hi per l’índex de contaminació  que hi ha. I se pot comprar sense problemes. I podem parlar d’altres zones, des d’on duen peix sense cap control ni un. Ni de qualitat, ni de mida, ni de laminatge...ni de res. Ara , és el primer any que s’ha aconseguit que a les Balears no se comercialitzi llagostes fora de mida. Nosaltres tenim una mida per pescar llagosta, per cert ben grossa ja que són 90 mil•límetres fent devers mig quilogram, i tu podies comprar llagostes dutes de Cabo Verde o Argèlia de qualsevol mida. Com és pot competir amb això? A Balears han posat una normativa que vol aturar això, i encara hi ha. Això només a Balears, perquè a Espanya encara no. I del que dius d’envair amb peix de fora uns dies abans de les festes és una pràctica habitual, peix de tota casta sense cap mirament ni un.
Balears, pel tema del turisme, és deficitària en peix. Ha de dur de fora, però si s’han de completar les captures amb peix de fora que sigui de qualitat.
En resum que no t’enganin.

Amb en Joan seguírem parlant una bona estona, espipellant temes referits a la pesca i  la mar. Una llarga i profitosa conversa.