Imprimeix
Categoria: Sant Roc i Sant Bartomeu
Vist: 231
Text del pregó



Senyores i senyors, autoritats, gabellins, tant si heu nascut aquí com si no, tots gent des poble, capdeperins tots:

Em cridà el Sr.Batle, i em diu: Pedro t’he de donar una bona notícia. Bé, jo esperava que era referent a un assumpte que dies abans havíem parlat, però no fou això, sinó que em diu així talment: ‘He pensat que siguis es pregoner de s’anunci de ses festes de Sant Bartomeu’. I jo sense pensar-ho, m’agafà en fred, i li dic: ‘Idò sí...’ (per jo un gran honor). Però desprès, raonant, vaig pensar: què punyetes he fet?, però ja li havia dit que sí. Quant sa dona, que m’escoltava de dins es menjador, em va demanar ‘de què parlàveu amb en Rafel?’, i res, li vaig donar sa notícia, i ella ja tot d’una va exclamar ‘ja hi som una altra vegada!.., nirvis... I ja saps què has de dir? Tu no est escriptor, ni narrador, ni teatrista... Si quan has de fer de solista a sa coral dus un tremolor que no pots aguantar sa partitura.’ ‘Bono, ja pensaré qualque cosa’, li vaig dir.

I ja començ: En primer lloc, per as qui no em coneixeu, som en Pedro Llabata, de mal nom Pedro Llevates, vaig néixer a Capdepera dia 26 de Maig de 1943, en es carrer des Port, numero 33, casa des meus avantpassats paterns. Ara hi viu sa meva filla Elionor. Som fill den Manuel i n’Elionor, persones conegudes pes que teniu sa meva edat, sobretot mon pare que estava a Telégrafos i perquè també va ajudar  a treure bastants de carnets de conduir,  ja que era professor d’autoescola. Som casat amb na Catalina Banús de Cala Moltó, i tenc quatre fills, n’Elionor, en Tako, na Joana Esther i na Kuky; tres gendres i una nora i cinc nets, un germà, En Miquel, que molts coneixereu ja que ha sortit bastant per IB3, ja que com a President de ses Confraries de Setmana Santa de Palma, organitza ses processons. He estat es pagès de Son Jaumell durant 35 anys, fins a sa meva jubilació, a més som aficionat a cantar, som membre fundador de sa Coral s’Alzinar i des grup de ball de bot Castell de Capdepera, encara en actiu a ambdues agrupacions. També som es President de sa Associació de sa tercera edat ‘Ca Nostra’, cosa que em fa sentir molt orgullós.

Després d’exposar es meu curriculum vitae, cosa que no era es meu desig, sinó fer es pregó de ses festes de Sant Bartomeu, però ho vaig creure necessari pes qui no me coneixeu.

Què era Sant Bartomeu per jo, anys enrere, des que en tenc record? Idò una història passada a la Vila de Capdepera i viscuda per mi des de sa meva infantesa fins al dia d’avui.

En primer lloc, ses festes duraven tres dies: es dissabte, Sant Bartomeu i l’endemà, Sant Bartomeuet. Durant tota sa setmana abans, ses campanes tocaven cada dia, repicant, i sa bandera estava posada en es campanar.

Dissabte de festa, s’escampada de bova i murta pes carrers principals, paperins enllaçats pes carrers, de part a part, i a sa plaça de sa berbena un enllaçat que feia goig; a sa mateixa plaça, un cadafal (que per cert m’agradaria sebre què va esser d’ell), allà on sa banda de música feia es seu concert. A part, un escenari on tocaven ses corresponents orquestes, totes de renom en aquells temps. Xeremiers i caparrots anunciaven ses festes i sa banda de música feia es seu passacarrers. Referent a ses berbenes, que s’esperaven amb molta il·lusió, es feien de tot d’una a sa plaça de l’Orient. Record algunes orquestres: Brisas del Jazz, Majórica, Maryland, Players, Vasconia, Acroamas (quintet de Felanitx), Canadá, etc., i d’altres que no record. Posteriorment en Georgie Dann, Románticos, Pimpinela, que va tenir un gran ressò, i d’altres que ja no record. Després se feren a sa Plaça des Sitjar.

Es recinte de ses berbenes era tancat amb barreres i mata, i es al·lots hi passàvem per enmig, perquè eren de pago, bé cosa d’al·lots... També me’n record de sa sarsuela que es feia a sa plaça de l’Orient, ‘Marucha’ es deia, amb cantants de primer ordre d’aquells temps com: Francisco Bosch, Marcos Redondo, Manuel Esclapés, Angelita Naves i altres que no record. Espectacles musicals, record artistes com Irma Vila y sus mariachis, aquella actriu còmica catalana Mari Santpere i d’altres, totes aquestes actuacions sufragades per sa senyora Elionor Servera, sa senyora de can March.

Futbol, ciclisme amb es Forneret, Pipeta, Febrer, Hidalgo, Gamundí i d’altres. Ara es fa sa cursa de Sant Barteomeu i es corre a peu. També teatre regional amb sa Companyia Artis, de na Cristina Valls i es seu germà i posteriorment en Xesc Forteza i altres companyies.

Carreres de cavalls es dia des sant, ses primeres que jo record en es cos de Son Jaumell, després en es Camp Roig, on hi ha ara es Polígon Industrial, i ara en es Cavaller. D’aquells temps record conductors com en Llobet, es Ranxer, i locals com en Xisco Colom, en Florit, en Vador i en Rinyón, en Melcion, en Tomeu Gili i en Toni Rai d’Artà, i ara, recents, en LLevates, en Pascual en Vador Jr., en Rai Jr., etc. Cavalls d’aquell temps com Opel, Magno, Ecu d’Or, Egalí, Ursus, Pomponius, Pedralin, Lady Kid, Sabira i molts d’altres.

Un record de personatges entranyables com es de ses torroneres: en Solleta i sa mare i una altra senyora que no me’n record des seu nom. Eren de Manacor. Pedres fogueres, mistos de pelleta, pilotes de mà que eren de cuiro i plenes de serradís; torrons de cacauets, avellanes, coco, pomes ensucrades i altres dolços.

Es focs artificials per Sant Bartomeu, en es principi, rodelles, quatre fletxes i poc més, però després ja foren de cada vegada millors i es feien a s’Alzinar, on hi ha es parc de ses escoles, i després, des que tenc dates, 1959, en es marc incomparable des Castell (i no ho dic amb conya!)  Sa Banda de Música d’aquell temps també hi participava fent es seu corresponent  concert, directors com l’amon en Toni des Casinu, en Duro, l’amo en Tomeu Carbó i últimament en Miquel Gayà. I ja que parl de música, un record per aquella orquestra local Tumbet de Solfa, aquesta ja mes recent, hi vaig tenir dos fills que hi actuaren, Na Kuky i en Tako. I com que vaig esser escolanet, he de recordar s’acte religiós de Sant Bartomeu: missa major amb ses autoritats assegudes en es banc des batle, com es deia, amb so senyor batle, es sergent de la guàrdia civil, es senyor jutge, es senyors concejals, etc. i missa de tres i altar fumat, com es deia; i a sa sortida, vinet dolç i quatre galletes pes convidats, tot això a sa plaça des Sitjar.

Tot s’ha anat millorant, d’any en any, coses que han desaparegut com ses barreres, cosa molt normal, i n’han sorgit de noves. Sempre per millorar sa convivència i sa diversió des veïns, sempre dins un ordre, respectant-nos uns a es altres, a es nouvenguts, a es residents temporals, en fi, a tothom.

Vos convid  a participar en tots ets actes que figuren en es programa de festes que ha elaborat sa comissió amb tota il·lusió, sempre és millorable, i parlar és molt important i així farem un poble gran, i units tots demostrarem qui som.

Crec que m’he allargat molt, però perquè he fet aquesta narració?, idò perquè això son fets certs i passats en es nostre poble, i això és història, i no he exagerat gens, i si he fallat amb qualque cosa és per causa ja de sa memòria, i perquè crec que he deixat coses dins es tinter. Vos don ses gràcies per haver aguantat aquest ‘rollo’, encara que jo he disfrutat de contar-lo.







Però no em vull despedir sense recitar-vos dos lligats des meu amic Joan Genovart, i diuen així:

No me vull estendre més,

en puc xerrar tot lo día,

tal vegada tot un mes,

millor si és tota la vida

Capdepera ha estat això

i podem anar afegint,

és aquí on hi neixen

es que es diuen Gabellins

 

Gabellins !!, Capdeperins !!, Visitants !!

Pes poder que avui se m’ha donat, i amb el permís del Senyor Batle, don per començades ses festes de SANT BARTOMEU!!

VISCA SANT BARTOMEU!!

VISCA CAPDEPERA!! (TOMEU, TOMEU, TOMEU....)

 

Capdepera 17 d’agost de 2019

Pedro Llabata Sancho  (El Pregoner)