Imprimeix
Categoria: Sant Roc i Sant Bartomeu
Vist: 580
...i un mapping de propina



El diumenge 25 d'agost va ser el darrer dia del llarg periple festiu d'aquest mes al nostre municipi. El programa incloïa dos plats forts de les festes, les carreres de cavalls, a la pista d'es Es Cavaller, i el concert de la Banda de Música. Com ja s'havia informat oportunament, enguany no hi hagué focs artificials, i aquests foren susbstituïts per una projecció -això que ara es diu mapping- a la façana de l’antiga casa consistorial. D'aquest darrer acte en concret, certament frustrant, ja publicàrem la nota explicativa de l'empresa responsable i una altra del mateix Ajuntament. Per tant, no hi afegirem res més, perquè no fa falta.
 
Al capvespre, en es Cavaller, es va crear un molt bon ambient per a assistir a les onze carreres previstes de trot enganxat i galop. A pesar de la forta calor, molta va ser la gent va presenciar aquestes carreres. Alguns grups disposaren envelats per a protegir-se del sol, i que a més comptaven amb menjar i beure. També hi hagué servei de bar. Les carreres estaven patrocinades per la Federació Balear de Trot i l’Ajuntament de Capdepera, amb la col·laboració de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca.






















La vetllada, és a dir, la darrera estirada del programa, va ser per la Banda de Música, a la plaça des Sitjar. Com sempre... Bé, no, com sempre no, abans hi havia focs artificials i ara ja no n'hi ha, ara hi ha un mapping, com ja hem explicat al principi. Una autèntica troballa.

La Banda, dirigida pe Miquel Gayà, interpretà una selecció de temes del segle XX, d'aquells cridats a ocupar un lloc a la història de la música. Poguérem escoltar “Malagueña (E. Lecuona/arr Sammy Nestico, Avatar (James Horner), Baby Elephant walk ( H. Mancini), Benny Goodman Memories (arr. Naohiro Iwai), Desafinado (AC Jobim/arr Naohiro Iwai, Cream of Clapton (arr. Ron Sebregts), Tribut a Ray Charles (arr. Johny Vinson) i Abba gold (arr Ron Sebregts). No ens hi esplaiarem, tota vegada que "Cap Vermell" ja publicà una crònica d'aquest concert, i en tot cas només hi podem afegir que la formació que dirigeix mestre Miquel Gayà va estar a l'alçada, com sempre, i el públic l'obligà a un bis i, com no, a la inefable 'Amparito Roca', una obra sense la qual semblaria que les festes no han acabat. Magnífic detall, per part del director, va ser anomenar els 30 músics que eren damunt l'escenari, nom i llinatges, sense necessitat de llegir cap nota escrita. Molt bé, Miquel.

I com se sol dir, festes passades, coques menjades.