Imprimeix
Categoria: Sant Roc i Sant Bartomeu
Vist: 455


 De rigorós dol, els membres de la Banda de Música de Capdepera accedeixen al cadafal per a iniciar el ja tradicional concert de Sant Bartomeu. El director amb unes sabates negres, polides, netes, brillantíssimes, comença atacant “Malagueña salerosa” del mestre Lecuona i arranjada pel popular Samuel Louis Nistico.

Segueix una selecció del guanyador de tres òscars i taquiller film “Avatar”, per arribar a “Hatari!”, mític film de Howard Hawks que feu les delícies del públic d'aleshores i que ha refrescat gratament la memòria dels més granadets d’entre el públic d’ara. Mai millor triada la peça “Baby elefant walk” del gran Mancini.

Escoltam els arrajaments, sempre refrescants, que ha fet  Naohiro Iwai del swinger  Benny Goodman i somiam que ballam amb un virtuosisme sense parangó davant un majestuós decorat hollywudienc.

Ara si, desafinam amb la música del gran Antonio Carlos Jobim que ens ha confirmat les paraules del mestre: “El que vostès escoltaran és amor... Tota la meva obra és un cant d’amor al Brasil”.

Hem flipat amb “Cream of Clapton”, confessam que desconeixem les versions per a banda del “Déu” que ens han sorprès d’allò més, sense paraules, bocabadats hem quedat.

Rendim tribut al cec d’Albany i la seva obsessió amorosa per Georgia i acaba el concert amb la música dolça, pega-dolsa, més ensucrada que la mel d’Abba.

Evidentment el concert no acaba fins que han sonat els acords de l’himne oficial de Capdepera, Amparito Roca.

I tot el que vos contam i hem viscut ha estat possible gràcies a la Banda de Música de Capdepera i al seu director Miquel Gayà Reynés. Moltes gràcies!