Sant Bartomeu 2017/3/ Microteatre i festa blanca

Bona prèvia de la festa major







Dissabte 18 d'agost de 2017, a les 20:30, es va dur a terme el Microteatre de les festes de Sant Bartomeu. El públic es congregà a l'Escola de Música per gaudir de quatre propostes teatrals interpretades per actors professionals de les Illes Balears. Més de 100 persones gaudiren d'aquest tast cultural.


Hi hagué diferents espais, a banda de l'Escola de Música, per realitzar els muntatges: La sala 1 va ser a Can Piricus, on s'interpretà l'obra RATES, de Marta Barceló, una peça que va ser una barreja de suspens i de terror, que va fer que més d'un assistent cridés a ritme de baticor, amb una interpretació més que notable d'Aina de Cos i Rodo Gener. L'obra, d'interpretació dintre de la interpretació, de teatre dintre del teatre, podia recordar obres de cinema relacionades amb els snuff movie (si salvem les distàncies) com TESIS d'Alejandro Amenábar o REC de Jaume Balagueró. 



El segon escenari va ser per a l'obra JOC NET, ja dins l'Escola de Música, on s'hi estrenà l'obra de Miquel de Marchi, brillantment representada per Aina Jagla i Aina García-Paredes. Ambdúes interpreten dues netejadores d'un cinema; la capça dels objectes perduts els hi servirà per crear un món imaginari que treu a l'espectador del seu tedi. Amb una tècnica magistral, combinen la mímica amb la manipulació d'objectes i el cinema mut, l'obra era una petita joia en blanc i negre feta delicadament i amb bon gust dintre de les quatre propostes.



La sala 3 va ser la Biblioteca Pública, on els intèrprets Enric de las Heras i Pedro Orell porten a terme CODI NEGRE, una comèdia de Marta Barceló ( i van dues), amb cama inclosa que penjava d'un estant de la biblioteca. L'obra estava sota la batuta de Jordi Cumelles. Una macabra troballa en un institut donarà peu a una sèrie de situacions còmiques d'ambigüitat ben travades i divertides. Altra vegada l'Escola de Música acollí



NO HI HAURÀ MÉS FESTES DE SANT VALENTÍ, una peça del consagrat autor Jaume Miró, sota la direcció de Jeroni Obrador, un drama interpretat pels autors Miquel A. Torrens (que el recordam mentre declamava a Bartomeu Rosselló-Pòrcel) i Xavi Núñez. Miquel és el bell i el fort de l'institut, Pau ha començat el procés de convertir-se en dona. El conflicte tindrà un desenllaç terrible, on els actors donaran l'oportunitat al públic de jutjar el culpable, en una tècnica d'emmirallar una situació d'arrelat problema social, que desemboca en una qüestió moral delicada que un jurat popular haurà de deliberar. Una obra inspirada en un cas real ocorregut en un institut dels Estats Units.

Seguidament, la dinàmica de les funcions passava per la simultaneïtat d'obres en espais diferents; cada grup de públic era acompanyat per una assistent, que portava, a la manera de guia turística, un pal amb el numeret de sala a la punta. El públic aprofitava per parlar durant els temps morts de cada funció, intercanviar impressions o preparar-se per a la propera funció, que el faria anar d'una banda a l'altra en una passejada curta i divertida.

En definitiva, el microteatre va ser una proposta necessària i engrescadora per omplir un vespre festiu al poble de Capdepera. Tothom s'hi donà i acceptà la dinàmica proposada pels organitzadors andritxols, que després de cada obra avisaven per megafonia del procediment a seguir. L'any passat ja es gaudí d'aquesta proposta, que enguany ha millorat alguns aspectes com la ubicació i el nombre d'entrades. S'espera doncs que l'any vinent agafi més força i el micro es faci macro i el teatre i els seus actors i actrius, molt més grans.   



I just acabar el teatre la gent ja enfilava cap a la plaça des Sitjar on la festa blanca amb Dj i tot el seu protocol es disposaven a viure una nit memorable. Plaça plena efectes neons, bona música i sobretot ganes de festa.

A les 00:00, la plaça des Sitjar va encetar una de les festes a l'aire lliure més esperades de l'any, per a alguns serví d'avançament de les berbenes. La condició sine qua non era anar vestit de blanc.


Primerament, la plaça s'omplí, a poc a poc, dels primers festers que formaren una rotllana, que deixava un buit enmig de la plaça, que de mica en mica s'anà omplint per part dels més joves i no tan joves. La música (una mica massa forta, tot s'ha de dir) semblava convidar al ball, amb ritmes que anaven del reaggeton a la bachata. El model festiu era una espècie d'exportació a l'aire lliure de les discoteques que hi ha a Cala Rajada. La màgia de la festa ja començava a l'entrada, amb unes teles blanques com a símbol de benvinguda (se sap que el blanc és símbol de puresa). També hi havia un espai per a fotografiar-se. La gent es congregava al bar Sitjar i al tasser que hi havia muntat per a la ocasió. Sonaren peces tan de moda com el "Despacito", que ja arriba a ser un hit massa mastegat amb tot tipus de versions (se veu que el tema triomfa) o "La batidora", entre d'altres, que el discjoquei va saber lligar amb l'electrònica pertinent. D'altra banda, i com a novetat, dues ballarines pujaren a l'escenari per a realitzar espectacles de ball i foc, amb malabars i torxes, que donaren una ambientació destacable, així com la il·luminació que comptava amb un sofisticat aparell tecnològic que va fer de la plaça des Sitjar una espectacle de llum i de color.


Seguidament, hi havia alguns que intentaven parlar, mentre feien l'esforç perquè les seves paraules arribessin a l'oïda de l'interlocutor, que amb prou feines podia interpretar el missatge, amb la lectura de llavis inclosa; d'altres, ballaven en petits grups de jovent o amb parelles animoses que s'ho passaren d'allò més bé. S'ha de destacar també que a una de les façanes de la plaça hi havia una de les pancartes en contra dels abusos sexuals a qualsevol aglomeració de gent. El NO i PUNT, era el lema, que, tristament, encara ara s'ha de recorda.



Finalment, podem dir que la FESTA BLANCA, va complir un any més amb la seva nova edició, que s'ha consolidat dins el programa de les festes. Una celebració distingida que ofereix un ambient refrescant en un dels espais del poble. Esperem que els decibels no fessin recordar a més d'un el soroll de la disbauxa durant el matí següent. La blanca nit gabellina pren forma i fa que el poble pugui gaudir a l'aire lliure d'uns moments d'estiu, on la tramuntana ens retorna la frescor que la xafogor d'aquest mes ens a furtat. Esperem doncs, de bell nou, aquesta combinació: blanc, foc i nit!

Les imatges parlen per elles mateixes...idò això al llarg de sis hores....si en voleu més cercau a la galeria de festes del facebook de Cap Vermell