Imprimeix
Categoria: Sant Roc i Sant Bartomeu
Vist: 1612
 
  "Bones  tardes a tots, som na Bàrbara LLiteras Sureda, coneguda per na Barita Vergera, però  també sóc, i amb molt d’orgull, Catoia, Racona, i Caraca,  perquè per a mi són molt important les arrels i, vagi on vagi, seguiré sent lo que som."









 

   Quan em varen proposar fer el pregó, en un principi em vaig apurar un poc, ja que per a gent com jo és una responsabilitat i un orgull poder-lo fer. Després d'un primer moment d'ensurt, no vaig tenir cap dubte, endavant vaig dir…, ja veurem que dic, segur que si no em surten les paraules, dient visca Sant Bartomeu i visca Capdepera  ja n'hi ha per encetar ses festes. Després vaig pensar que havia d’escriure qualque cosa que tengués un  sentit per a mi i  que segur que si no ho escrivia no em sortiria bé.

  Gràcies Sr Batle i Regidora, per donar-me l'oportunitat i la responsabilitat de fer aquest pregó.

  Un  pregó de festes es pot fer de moltes maneres i totes són molt vàlides, ja que cadascú diu allò que pensa de les festes i del seu poble, però estar clar que els sentits i els sentiments són els ingredients principals en tots els pregons. Jo no m'he pogut desviar d'aquest ingredients a l'hora de preparar aquest pregó, cada vegada que intentava escriure qualque cosa, lo que em venia al cap era un desbordament de sentiments,  sensacions que he viscut i que, malgrat siguin repetitius, és en definitiva lo que nosaltres som i amb orgull lo que hem de continuar sent.

  Capdepera…, o Vilanova i Vila Roja. Jo vos xerraré més de Vila Roja, ja que és on he nascut i crescut i, malgrat que des que  em vaig casar visc en es Carregador, sempre que pas per sa Creu i davall pel carrer Nou tenc una sensació de seguretat, som a ca meva, estic protegida,  aquí no em pot passar res dolent, hem sent bé...


 Abans de donar el sus a les festes de Sant Bartomeu, vos vull contar un parell de records de les meves vivències a Capdepera. Vivències que segur tots teniu i que si feis una mirada enrere vos entrarà una espècie d'enyorança agredolça.

 Hi ha coses que record de quan era petita i encara enyor… Record les olors de Capdepera, el pa de can Caselles, el cafè de can Maia, l’olor de mandarina del taronger de cals meus padrins de Vila Roja, el padrí Agustí Catoi i la padrina Bàrbara Racona, i com no…, l’olor de llet de ca nostra, sempre n'hi havia tanta! Mon pare, en Miquel Cataoi, era el lleter, i ma mare, n’Antònia Vergera, la madona de la llet, i el meu germà n'Agustí Verger i jo, els lecheritos, com deia l'amo en Joan des Forn... I l’olor de xutxes de can Serra..., qui no se'n recorda?

 I els gusts que record… El menjar blanc de la meva padrina Catalina Caraca, les “juanolas” que xuclava el padrí Miquel Verger, l’ensaladilla i els calamars del bar Recreo dels diumenges capvespre, no n'he tornat a menjar de tan bons!, o els cortes de gelat d’avellana de can Patilla i les coques de les meves ties Margalida i Antonia Catoia.

 Les vistes amb les quals he crescut, el Castell sempre present, les estimades Cases Noves, s’escola de s’Alzinar…

 Record  renous, com el de el ferreria de can Pere Joan que cada  matí em despertava, o el del camió d’Agama que venia a cercar la llet a ca nostra. I qui no ha sentit el renou que fan els paperins de les festes  el dia que sona la música, quan el vent els mou, i deim quina fresqueta que fa avui...

 Record amb una dolça nostàlgia les vivències de petita a Vila Roja, podria estar tota la vetlada contant coses que record, però crec que he de ser breu. Vos en contaré una de resumida.

 Anar  a cals padrins de Vila Roja suposava passar per ca els Pelats, entrar a  ca la tia Freda i dir-li bon dia, anar a veure que cuinava la tia Patrona – que bones que eren les seves coques de quarto! –,  passar per cals meus tios Margalida Catoia i Agustí de can Font…, i partir amb la meva cosina Xisca “Petita” cap a cals padrins. No sé com, però quan sortíem sempre coincidíem amb madò Bàrbara Mengola, qui sempre mos deia: ”Com anam, nines?”, i continuàvem fins al carrer de Son Magdalè, on madò Fideuera mos esperava sempre a defora de ca seva per a fer-nos un escolt, passàvem per la Teulera i normalment mos trobàvem amb les Miqueletes i les Gatoves, després anàvem a cals meus tios Antònia Catoia i Jaume Galbis a cercar  la meva cosina Xisca “Gran”, i ja érem al carrer de Son Gregori, on trobàvem la tia Catalina de Son Gregori, i baixàvem fins a can Trobat per collir el carrer Ciutat i, torna-m'hi, cap a ca nostra.

 He volgut contar aquest passeig de petita, no pel passeig en si, sinó per la importància de recordar les persones i els seus  malnoms. Abans tothom sabia qui era qui pel seu malnom. Crec que els malnoms són part important de la identitat d’un poble i que no s'ha de perdre, són les nostres arrels i les hem de conservar. Com he dit abans, jo som Caraca, Racona, Catoia i Vergera, els meus quatre padrins, i a més de Capdepera. Com puc jo no estar orgullosa de ser qui som? Com podeu vosaltres no estar orgullosos de ser qui sou i d'on sou?

 He recordat alguns dels sentits amb els quals he crescut, segur que tots vosaltres en teniu. Aquests sentits i sensacions mos fan ser lo que som.

 Un poble és lo que la seva gent vol i jo vull un poble sensat, que no perdi les sensacions que el fan ser singular i atractiu. Les festes de Sant Bartomeu 2015 han de començar,  i des d'aquestes sensacions les heu de disfrutar.

 Les festes són sentis i sentiments, o dit d'una altra manera: de què disfrutam a les festes?, amb què disfrutam a les festes?, i amb qui disfrutam aquests dies de festa?

 Quan era petita, jo disfrutava del trull de les festes d'una manera molt especial, supòs que la innocència et fa veure i imaginar coses que tant de bo les continuàssim sentint igual sempre.

 De joveneta les disfrutava amb les amigues, fent innumerables plans que de vegades sortien i d'altres no tant!

 D´adulta les disfrut fent allò que  m'agrada, participant en tot lo que puc, menjant, bevent, ballant, xerrant amb coneguts, amics i familiars.

 Les festes es viuen de moltes formes, són uns dies per disfrutar i segur que tots trobarem alguna activitat per participar, des d'anar a l'Ofici fins a voltar el poble amb la diana florejada... Hi ha un ventall de coses per poder fer.

 A les festes de Sant Bartomeu i trobareu moments per s ensumar-les, segur que també trobareu moments, i molts, per a beure (heu de tenir un poc de coneixement, amb això!),  també hi haurà moments de mirar-les, moments d'escoltarles, sobre tot escoltar bona música, i moments per a aferrar-vos,  sigui botant o ballant, com per saludar-vos amb la mà  o amb besades.

 I ara:

 Vos convid a sentir, SENTIR amb majúscules, les festes de Sant Bartomeu 2015.

 No puc acabar sense donar les gracies al meu home, en Juanjo, i als meus fills Toni Miquel i Esperança Rocha. Sense vosaltres no seria res!

 I ara llegiré una glosa de mon pare que crec que pot ser el “sus” de les festes:

Arriba la festa,
s’engalana el poble
i l’olor de murta
encisa l’ambient.

Prenguem xocolata,
beguem aiguardent,
mengem ensaïmada
i anem a l’onada
de vida xalesta
i disfrutem alegres
l’aconteixement

Visca Sant Bartomeu, Visca Capdepera i molts d’anys a tots!