Imprimeix
Categoria: Sant Roc i Sant Bartomeu
Vist: 1240
Sona la Banda


Quan els membres de la banda de música pugen a l’escenari de la plaça des Sitjar, abans dels focs artificials, tots sabem que les festes de Sant Bartomeu són a punt d’acabar. I, a més, des de fa un bon grapat d’anys, també sabem que ens espera un gran concert. “El” concert, aquell que la banda ens regala cada any i que – a mode d’any litúrgic, com va dir el director Miquel Gayà – tanca l’any musical de la formació. Perquè ara començarà un nou exercici, amb moltes aparicions de la formació musical més antiga de Capdepera, però sempre amb la mirada posada en el pròxim Sant Bartomeu.




La banda, ja ho sabeu els de més edat, ha tengut tantes etapes com directors. I l’actual, en Miquel Gayà va apostar, des del primer dia, per rejovenir la formació, i no només pel que fa a l’edat dels seus integrants, sinó, i molt especialment, per l’actualització del repertori. Amb el director margalidà, s’ha fet evident que la música no acabà a començaments del segle XX, i els clàssics del segle passat han sonat per Capdepera amb tota normalitat, i fins i tot s’han fet incursions al món del jazz.



El concert d’aquest Sant Bartomeu n’ha estat una evidència més, i allò que poguérem escoltar va ser quelcom molt significatiu de la música contemporània, des de “West Side Story” a “Pirates del Carib”, passant per alguns dels temes que immortalitzà Frank Sinatra. Però també hi va haver temps per escoltar l’intermedi de la sarsuela “La boda de Luís Alonso”, o el pasdoble “Gabellins” d’Enric Pascor, amb motiu del 25è aniversari d’aquesta obra, que la banda va dedicar a mestre Tomeu Massanet (director quan es va estrenar). Igualment, en Miquel Gayà va tenir el gran detall de recordar en Miquel Moll Colom, que ens va deixar setmanes enrere, i a la memòria del qual es va interpretar l’obra “One Moment in Time”.

 
Si diguéssim que el concert no va concloure amb “Amparito Roca” no us ho creuríeu. Evidentment, aquest pasdoble va ser, un any més, el tancador d’un gran concert i el tancador de les festes, focs artificials a part.



Perquè, clar, poc després de finalitzar el concert, efectivament, arribaren els focs artificials. Un element que, aquest sí, dóna per acabades les festes. Són el punt i final, espectacular i acolorit. Amollats des del Castell, són preciosos.