Imprimeix
Categoria: Sant Roc i Sant Bartomeu
Vist: 1297

El "sus" de les festes....


 

Estimats festers, senyor batlle, regidors, veïns, visitants, sant roquers...

            Encara que molts ja me coneixeu he de dir que som en Joan Mercant de ca’n  Castus.

            Enguany ma tocat fer el pregó de les festes de Sant Roc.

            No se me dona massa be escriure i menys xerrar en públic.

            Esper que sapigueu perdonar sa poca traça.

            Quant he demanat a algun company consells per redactar un pregó de festes, tots han coincidit en el mateix: “ Joan no te allarguis”.

            No he arribat a saber si això vol dir que no volen que vos avorreixi ò que com més llarg més tonteries diré.

Anem-hi:

            He pensat que, d’inici, hauria de fer un poc de memòria de les meves vivències com a “ sant roquer” o “ festero”, però trobo que no es el moment de avorrir a la gent amb “ batallitas” passades de moda i que només entendrien la gent més propera.

            Ho descartem.

            Després he pensat que el que se sol fer es tirar d’història:

-          jo soc un enamorat de l’historia; i crec que aquesta només se pot escriure amb lletres majúscules.

-          La meva, en particular no.

-          A més, algunes vivències millor que es quedin a on son.

De política:

De política només reconec un sant i no es Sant Roc:

Es el del sentit comú.

Un sant que no hauríem de venera un dia al any sinó 365.

 

Si no tir d’història, ni de memòria, ni de política, només me queda una via:

La religió.

Per mi la religió es una cosa molt personal. Cadascun adora el que troba que ha d’adorar.

 Jo venero els sentits, la vista,la oïda, l’olfacte, el gust i el tacte que, per jo, defineixen a la persona:

-   Venero els ulls, els clars i els obscurs, per veure, entre altres coses, el canvis que ha fet Cala Rajada des que la conec fins ara, alguns per millorar-la i altres no tant.

-          Venero les orelles, grosses o petites, per sentir la remor de la mar ( tant nostre), els motors de les barques quant arranquen de matinada o el trull dels turistes ebris que volen aprofitar la seva curta estància a Cala Rajada gaudint-la a la seva manera.

-          Venero el nas, eixerit o xato, per sentir les olors del moll amb les xarxes, les barques i el peix, però també les olors de les cuines dels hotels, del pa del forn i del sofregit que fa la veïna en acostar-se el migdia.

-          Venero la llengua i el paladar, que fan del sentit del gust el més personal i peculiar del sentits, per no perdem-nos l’arròs amb peix de la padrina, les ensaïmades del Juva o, també, alguna copa elaborada, a mes de amb licor, amb companyonia, amb amistat o amb complicitat, amb discussió, amb interès o amb ironia, a qualsevol lloc del poble.

-          I venero les mans i la pell, el més gran i desaprofitat d’ells, per tocar l’arena de les nostres platges, per sentir la frescor espectacular de les aigües de les nostres cales o, simplement, per notar com sens estarrufen els pels, ens baixa una suor freda per l’esquena i ens estremim quant fem l’amor uns damunt els altres.

Però no sortim del que es un pregó de Sant Roc; dic això perquè es el que ha quedat gravat en mi de les festes:

            les sensacions i els sentiments.

            Encara que el que he dit val per tot l’any, es en les festes de Sant Roc quant ho duguem a l’extrem; ens ajudem dels seus actes: berbenes, jocs, espectacles, musica i, el més important, l’acta de fer carrer, de sortir, de trobar-nos amb la gent fora de la feina i del estrès diari per així, gaudir dels sentits d’una manera més especial.

 

Ja n’hi ha que miren el rellotge?

No vos preocupeu.

Com va dir el professor Tierno Galvan:

            “un pregón tiene que ser como una minifalda, corto y que enseñe mucho”

Com per ensenyar s´ ha de saber, i jo se poc, compliré al menys el primer precepte.

Tant sols me queda donar les gracies.

-          Gracies al ajuntament i a la comissió de festes per donar-me l’oportunitat de dirigir-me a vosaltres.

-          Als meus amics per saber aguantar-me

-          A la meva família que m’ha ensenyat tot el que som.

-          I gracies a vosaltres perquè la festa la feu vosaltres.

Donem pas a les festes de Sant Roc oblidant rancors i angunies.

Brindem amb alegria per l’amistat i la festa

I cridem VISCA SANT ROC I VISCA CALA RAJADA