Imprimeix
Categoria: Sant Antoni
Vist: 5569

Gloses Sant Antoni 2011




Jaume Fuster Alzina

 

 

 


Presentació

 


1

Sant Antoni gloriós,

benvingut a Capdepera

siau vós i sa somera,

i benvinguts aquests dos

dimonis emprenyadors

que sempre vos van darrere.

 

2

En temps de crisi, siau,

més que mai, ben arribat,

vós qui sempre heu demostrat

que amb un rosegó passau

i que no necessitau

res per estar conformat.

 

3

Vàreu viure en sa pobresa,

però per dins éreu ric,

i segur que més d’un pic

vàreu tenir per riquesa,

sols de s’aire sa puresa,

i un porcell per tot amic.

 

4

Seguint sa vostra petjada,

mirarem d’anar passant

aquest nou any, desitjant

que en tota aquesta contrada

sempre hi tengueu bona estada,

vós i es vostre exemple sant.

 

5

I jo un any més miraré

de confegir s’argument,

procurant tenir content

es lector, per bé que sé

que a qualcú molestaré,

sense voler... o volent.

 

6

Aquí don per suposat

que aquest modest argument

deu comptar amb so pertinent

permís de s’autoritat:

batle, rector i tanta gent

que assumeix es lectorat.

 

7

Més de dos m’han suggerit

que ara estic desenfeinat

i que vaig ben descansat,

sense horari definit,

i que a més és divertit

fer feina de jubilat.

 

8

Però, creis-me, si vos dic

que aquesta feina és feixuga,

o és que som una llemuga

i em faig un embolic

amb s’horari, més d’un pic,

mentre sa dona em remuga.

 

9

I a més tenc un nou ofici

que m’engreixa d’alegria,

mare ha estat sa meva filla,

i des d’aquest natalici

jo som padrí. Es sacrifici

a ningú el barataria.

 

10

Ara no em ret ni glosar,

que és un treball bo de dur,

me’n vaig a jeure madur,

rebentat de trullejar,

amb un pensament ben clar:

tenc més passat que futur.

 

 

 

Economia

 

11

Sa temporada turística

començà de mala gana

i aquell volcà sense fama,

ara famós, una artística

vaga, més bé crematística,

ens foté a s’os de sa cama.

 

12

Tots temíem lo pitjor,

però, afortunadament,

després vengué molta gent,

perquè es mercat emissor

s’animà. Volguem o no,

som un destí depenent.

 

13

Depenem de s’alegria

d’Alemanya i Anglaterra

i de si en aquella terra

marxa bé s’economia.

Mos convé que cada dia

els soni bé sa guiterra.

 

14

I depenem, igualment,

d’anar millorant s’oferta

amb una actitud oberta

i amb personal eficient,

més preparat i conscient,

en aquesta hora incerta.

 

15

L’església ja té doctors

i jo sols som escolà,

però gens ajudarà

que s’aturin es motors

d’es sector amb controladors

que no es poden controlar.

 

16

Vull creure que aquest racó

de s’illa és privilegiat.

Sa natura s’hi ha abocat,

generosa, com un do,

però a preu de patató

es cotitza en es mercat.

 

17

Ja sé que sa competència

és implacable, però,

d’es valor d’allò que es bo

n’hem de tenir consciència

i recordar amb insistència

que això no és llauna, això és or.

 

18

Segueix somort es mercat

del món immobiliari

i es sector subsidiari

de sa construcció. Aturat

va romandre l’any passat,

no podem dir lo contrari.

 

19

En parlar d’es món pagès

sempre hi trob dificultat

i és ben segur que heu notat

que jo no en som un entès,

però també haureu comprès

que és, per mi, un món admirat.

 

20

Per això, precisament,

és que no puc consentir

que aquell món d’es meu padrí,

que ell treballà durament,

vagi morint, fatalment,

i no pugui subsistir.

 

21

S’ametla, va arribar escassa,

inferior a l’any passat,

-algú ha dit que la meitat-

i no presentà cap traça

de millorar preus. És massa

dura sa realitat.

 

22

I és que es fruiters de secà

travessen un mal moment

i van desapareixent

figueral, garroverar

i també s’ametllerar,

víctimes d’es temps present.

 

23

Com molt bé recull es Pla

de Desenvolupament

Agrari, aquí, finalment,

només queda es bestiar,

i no gaire. Per sembrar,

es cereals, solament.

 

24

No direm que sigui mort

ni que es trobi en es final,

però és testimonial

es paper que aquí té s’hort,

que si mai no ha estat molt fort

ara ja és residual. 

 

25

L’any passat vaig amollar,

i ara es Pla també ho proposa,

que potser fos bona cosa

mirar de recuperar

s’olivera, i de sembrar

més vinya, que no fa nosa.

 

26

És això sa solució

de s’empantanegament

d’es camp? Molt possiblement,

no del tot, però és millor

prendre alguna decisió

que morir covardament.

 

27

Ses gloses que ara heu llegit

tot just acab d’enfornar

i ja em comença a pesar

haver dit això que he dit.

Quin som jo, pobre rupit,

per venir a consellar?

 

28

Sa pesca, mai millor dit,

mos capeja es temporal,

mal que bé. Molt racional,

es sector s’ha entossudit

a protegir, decidit,

es seu recurs principal.

 

29

I tot això fa albirar

un futur ple de bonança.

Però aquesta confiança

l’any passat la van trencar

es preus: es peix va baixar

i això minva s’esperança.

 

30

Es setembre mos dugué

una vaga anunciada,

potser massa retardada

en es temps, que no tengué,

com tothom va veure bé,

una resposta adequada.

 

31

Motius? N’hi havia de més,

amb problemes abismals,

quan ses prestacions socials

han patit un retrocés

que afecten molt es obrers

i en es més dèbils fan mal.

  

 

32

Ses mesura es proposades

p’es Govern semblen desvari:

preus més alts, manco salari,

jubilacions retardades

prestacions eliminades,

costa amunt com un Calvari.

 

 

 

Política

 

33

Algú va dir, i amb raó,

i aquesta dita té gràcia,

que això de sa democràcia,

p’es no creients, té s’honor

de ser-ne sa religió.

Millor que sa teocràcia.

 

34

I Grouxo Marx bé digué

que política és cercar

problemes, diagnosticar

en fals, després aplicar

mals remeis, tot per quedar

com un rei, si molt convé.

 

35

L’any passat, a Capdepera,

es va fer ben evident

que dialècticament

es regidors fan plorera.

No és igual tenir xerrera

que parlar adequadament.

 

36

Segurament xerren massa

sense tenir res que dir.

Els hauríem d’exigir,

donada llur poca traça

que callin més. No vos passa

que els teniu mals de sofrir?

 

37

Si aquests són es seus sermons

i aquest és tot s’argument,

em sembla ben evident

que en venir ses eleccions

tendrà molt poques raons

per anar a votar, sa gent.

 

38

Sé bé que en aquesta vida

en tot sempre hi ha excepcions

i es municipals escons

alguna veu distingida

agombolen. L’he sentida

en distintes ocasions.

 

39

Tot té fi, en aquesta vida,

i aquesta legislatura

que a mi m’ha fet tanta agrura

prest passarà a millor vida

i donarem per finida

tanta i tanta desmesura.

 

40

Si es que van dins es vaixell,

uns voguen i es altres cien,

per bons remadors que sien

tot plegat serà un bordell.

Ni si caigués es Castell,

molts a això no ho entendrien.

 

41

Moltes realitzacions

en aquests anys precedents

es queden com a elements

per a treure’n conclusions.

Valorem sense pressions

es guanys i es inconvenients.

 

42

Jo encara demanaria

que es polítics no han de dir

res que no puguin complir.

Sa gent els ho agrairia,

i no com avui en dia,

que no paren de mentir.

 

43

Ja de cara en es comicis

de maig, es distints partits

es troben ben divertits,

i es líders i es seus seguicis

fan mil i un exercicis,

orals, per signes i escrits.

 

44

Fins a vuit candidatures

es diu que es presentaran,

i totes oferiran

ses millors llaminadures.

Ses ganàncies són segures

amb tot lo que prometran.

 

45

I, dit això, tenc ben clar

que hem de votar amb convicció,

perquè sempre és molt pitjor

si decidim no votar.

Implicar-nos i triar

és sa nostra obligació.

 

 

 

Es temps que fa

 

46

Per si vos n’heu oblidat

i ara ho voleu recordar,

aquí vaig a repassar

es clima de l’any passat.

Parlar d’es temps sempre ha estat

un recurs fàcil i a mà.

 

47

I posats a començar,

començaré, evidentment,

pes gener, un mes inclement

que molt de tot va deixar.

Sa pluja no ni va faltar,

ni es fred, ni tampoc es vent.

 

48

Mos va ploure pes febrer

i es diu que febrer abeurat

és mig any assegurat.

Aquest no és un mes balder

perquè vesteix s’ametler,

i així va ser l’any passat.

 

49

Vuitanta litres de pluja

que va caure acompassada

deixaren ben amarada

la terra, i una nevada

mos va deixar enfarinada

sa muntanya, allà on més puja.

 

50

Abans que no canviàs

s’estació, marcejà

i es març  també mos deixà

tot es camp fet un domàs

blanc de neu, tot molt fugaç

però digne d’admirar.

 

51

Entre sa pluja i sa neu,

trenta litres mal comptats

recollírem. Enredats

quedàrem quan s’apogeu

de fred  resultà més greu,

amb quatre graus congelats.

 

52

De ple dins sa primavera,

es temps es va comportar

com a s’abril sol passar,

mig mes va diluviar

i s’altre s’encaminà

tot dret cap a sa sequera.

 

53

Litres?, una seixantena,

trenta-cinc en un sol dia,

del cel van caure. Fugia

s’hivern. Cap a sa vintena

de graus, s’enfilà s’antena

d’es mercuri, sols de dia.

 

54

Sols quatre dies plogué,

en es maig, amb un total

de trenta litres, frugal

precipitació. Vengué,

després, mig mes que dugué

un temps ben primaveral.

 

55

Si parlam d’un juny normal

volem dir que es comportà,

tot ell, sense provocar

cap ensurt, tramuntanal.

Només cap en es final

es termòmetre pujà

 

56

Es temps anava passant

i sa pluja ens oblidava,

la terra que s’assecava,

s’estiu que anava arribant

i jo que anava pensant

sa calor que m’esperava.

 

57

Però es juliol, amable,

no va tenir cap sobrant

de calor i anà avançant

un estiu molt agradable.

Va resultar suportable

i fins i tot refrescant.

 

58

Tots creguérem que s’estiu

ja s’havia superat

perquè s’agost, reposat

tampoc es mostrà agressiu.

Tot resultava joliu,

tot era ben temperat.

 

59

I així hauria estat si, uns dies,

ja Sant Bartomeu passat,

sa calor no hagués pujat

fins a dalt, sense manies.

En es sol et sofregies

i sempre anaves suat.

 

60

Finalment, en repassar

s’estiu com havia anat,

vérem que havia pujat

sa calor, fins superar

es promig, que es depassà

tres dècimes, tot plegat.

 

61

Una pluja sols passable

es setembre deixà anar,

vull dir que no es va passar,

segons es resum comptable.

Tot aquell mes, prou estable,

setanta litres sumà.

 

62

Igual estabilitat

es termòmetre oferí,

i en cap moment s’excedí.

No passà, en realitat,

de vint-i-vuit graus, bondat

que tots vàrem agrair.

 

63

Més humit, com de costum,

s’octubre es va presentar,

a voler diluvià

i si n’he de fer es resum,

en litres, es seu volum

de cent trenta-sis passà.

 

64

Fou un mes desapacible,

més aviat inestable,

inconstant i variable,

per moments imprevisible

i fins i tot irascible,

frescot i desagradable.

 

65

I que no vagi per dit,

és sols una opinió,

i és segur que algun lector

trobà es mes ben divertit.

Jo m’estim més sa calor;

es fred em té malsofrit.

 

66

Cent trenta litres i escaig

p’es novembre mos va fer

de litres d’aigua. Plogué

tot es més, sense fer matx,

tot i que va ploure a raig

qualque estona. Va anar bé.

 

67

De llebeig, bàsicament

aquell mes, es vent bufà,

cosa que mos procurà

que tenguéssim un ambient

temperat, inclús calent

per lo que es pot esperar.

 

68

Es desembre va ser sec,

més que no cal esperar,

sa pluja no va arribar

ni a vint litres. Això, crec

que és poc. Pareix que es batec

del cel algú va aturar.

 

69

Temperatures anant

amunt i avall, desbocades,

que vàrem veure enfilades

a vint-i-tres graus, baixant

després fins als set. Per tant,

un mes amb fortes sacsades.

 

70

Crec poder dir, finalment,

que hem tengut un any escàs

en pluja. En aquest repàs

trobam, de forma evident,

un dos mil deu més calent

i més eixut. Curt i ras.

 

 

 

Cultura

 

71

Em féu passar una penada

na Bàrbara Femenies,

en molt males companyies

de dimonis, enfilada

i a s’Atiafoc lliurada.

Coneixent-la, no ho diries.

 

72

En Manuel Muntaner

sa seva obra presentà,

“Remor de tu” titulà

un disc que sona molt bé,

on aquest glosador té

s’honor de participar.

 

73

Es “Cap Vermell” va entregar,

l’any passat, es seu guardó

a un excepcional doctor,

a un metge que mos tractà

sàviament, amb bona mà

i amb gran sentit de s’humor.

 

74

És es doctor Balaguer,

home culte, intel·ligent,

i una persona excel·lent.

Es poble ho reconegué

i a s’acte hi comparegué

una munió de gent.

 

75

Un vespre ple d’emoció

i un premi molt encertat.

Sa majoria d’edat

ha assolit aquest guardó

que premia es receptor

i també es que l’ha lliurat.

 

76

Sa senyora Canaan,

d’”El Castillo”, deixà escrit

un llibre molt divertit,

un relat com no se’n fan

de s’hotel, que arriba quan

“Cap Vermell” l’ha traduït.

 

77

Un altre llibre encertat,

bo des de qualsevol caire,

clàssic i també amb un aire

modern, deixa publicat

Felip Esteva, i ha estat

“El plaer del boletaire”.

 

78

A més de molt bon cuiner,

en Felip és un micòleg

d’alta volada. S’apòleg

d’es bolets que mos va fer,

llegir-lo és un gran plaer

sense deixar-ne ni es pròleg.

 

79

Va guanyar, en Miquel Moyà,

es premi Art Jove de còmic,

que no és un premi econòmic

però se li publicà

es llibre que dibuixà

des d’un seient ergonòmic.

 

80

Si no, no hagués acabat

aquesta feina acurada,

que a la fi fou presentada

p’en Miquel Llull, inspirat.

“Baleàric”, un retrat

d’es foners de sa contrada.

 

81

En Suso Rexach ha fet

una cançó de primera,

“Això no és un Capdepera

Blues”. Un recull molt complet

de sobrenoms que ha refet

a un ritme que fa ballera.

 

82

Una obra ben endreçada,

una confessió d’amor,

amb sa qual es ret honor

a tot es poble. Gravada

en Suso ja l’ha deixada.

Moltes gràcies, cantautor!

 

83

Si de glosar anàs cansat,

aviat recorreria

a uns joves que, dia a dia,

han apostat p’es glosat.

Biel Garau n’ha creat

una bona confraria.

 

84

A Facebook la trobareu,

a un lloc dit “Jo també estim

sa nostra glosa”. Es polsim

de bells versos hi veureu.

Aquest grup vol ser s’hereu

d’un glosar que molts sentim.

 

85

Dubtau que ses Serenates

d’Estiu mos han fet passar

moments per a no oblidar?

Unes vetlades molt grates

que mos han sortit barates

pel que hem pogut degustar.

 

86

Ara, lamentablement,

hi veim un futur fatal.

Ses Joventuts Musicals

duen un bon cansament

i amb so seu desistiment

això fa olor de final.

 

87

Ara no sabria dir

si tenim quatre corals

o en tenim tres, o que és fals

que una es vulgui dividir

en dues. Si fos així,

quedaria en es annals.

 

88

Per si qualcú no ho sabia,

segons digué un erudit

de pa amb fonteta, instruït,

es mallorquí ja corria

quan es català sortia

de s’ou, ben magre i petit.

 

89

De sa mateixa manera,

es castellà aquí es parlà

d’es temps d’es romans ençà.

Algú diu que Capdepera

potser va ser sa primera

localitat que el xerrà.

 

 

 

Esports i coses d’aquestes

 

90

Després d’anys de patiment

a Primera Regional,

per fi va arribar es final

d’es túnel, quan finalment

mos va pujar a Prerferent

un Escolar excepcional.

 

91

En Mariano va ser

s’entrenador que el pujà

i així se recordarà,

i ara hauríem de poder

conservar es sarró ben ple

de punts, per no davallar.

 

92

L’Escolar té una pedrera,

com es diu modernament,

que produeix constantment

futbolistes de primera.

Alguns, lluny de Capdepera,

troben agombolament.

 

93

Na Clàudia Troppa tengué

un any no gaire potent,

anà a Eivissa finalment,

on vull que li vagi bé,

corrent com un ca llebrer

a força d’entrenament.

 

94

S’atletisme, a Capdepera,

sempre té un valor segur,

amb gran present i futur,

i és na Melina Sagrera.

És fondista de primera,

una atleta en estat pur.

 

95

Na Francisca Rosselló,

una atleta veterana,

ha tornat, de bona gana,

de ple a sa competició.

Recordwoman, amb honor,

d’es deu mil, és encara ara.

 

96

Mos va dur, es Campionat

del Món de futbol, jornades

de passió ben amarades.

“La Roja” va entrar en combat

i va provocar un esclat

de goig i eufòria, a grapades.

 

97

Banderes i banderoles

per façanes i portals,

amb es colors nacionals.

Tot eren flors i violes,

ses ensenyes espanyoles

onejaren triomfals.

 

98

Això no és nacionalisme,

pensa tu!, ni és cap excés.

Nacionalista és, només,

es que, en tot aquest procés

d’eufòria, no hi veu res més

que un punt d’irracionalisme.

 

99

Crec que és molt més saludable

lo que ses Cranques Reumàtiques

fan en ses seves erràtiques

excursions, d’admirable

aventurisme entranyable

i amb connotacions llunàtiques.

 

100

Abans de passar endavant

i aquest apartat concloure

pos una altra glosa a coure

per lloar s’any tan brillant

de s’egua “Nit de Llevant”,

que com un llamp se sap moure.

 

101

A Joan Llabata, igualment,

desitj que dugui es timó

de sa Federació

de Trot encertadament.

Esper que es nou president

encerti en sa gestió

 

 

 

Altres herbes

 

102

El Bisbe mos visità,

va ser p’es mes de gener,

es prelat aquí vengué,

i no com en temps primer.

Cap arc no li varen fer,

més d’un ni s’assabentà.

 

103

Jo crec que, gràcies a Déu,

són altres temps, i per mi

són més normals. Va venir

amb tot es seguici seu.

La nova marededéu

del Carme va beneir.

 

104

Va ser grossa s’alegria

que algun sortat s’endugué,

perquè aquí tocà es primer

premi de sa loteria.

A s’abril això ocorria

i qui va treure no ho sé.

 

105

Un afer molt comentat,

i que donà que xerrar

passà quan es capellà

de sobte es trobà enfrontat

amb sa gent d’es Patronat

d’es Castell. I qui guanyà?

 

106

Una manifestació

p’es hotelers propiciada

va reunir una gentada

exigint sa solució

de sa regeneració

d’una platja malmenada.

 

107

Com sabeu, aquesta platja

és l’Agulla, que ha patit,

d’es temps i sa gent, s’envit,

i ha sofert un gran damnatge,

s’ha alterat es paisatge

i s’amplària s’ha encongit.

 

108

Deixar actuar sa natura

i no anar contra corrent

crec que és lo més convenient

i sa cosa més segura.

Ja sabem lo poc que dura

regenerar malament.

 

109

Dia vuit d’agost vengueren

els Reis, una altra vegada,

però en aquesta arribada

cap jugueta mos dugueren.

Reis reals del cel caigueren

per devers Cala Rajada.

 

110

No eren els reis d’Orient,

eren els reis de Madrid,

i es jardí reconstruït

de can March, molt bellament,

inauguraren, amb gent

molt famosa en es convit.

 

111

Però sa gran majoria

mos ho miràrem d’enfora,

mos deixaren a defora,

fins que després, un bon dia,

vàrem tenir s’alegria

de voltar-hi més d’una hora.

 

112

Una sínia restaurada

es mes d’agost mos dugué.

A Sa Cala es seu lloc té

i si no l’heu visitada,

creis-me, és visita obligada.

Ha quedat millor que bé.

 

113

Un tema ben destacat

ha estat, d’uns mesos ençà,

crec que n’heu sentit parlar,

aquest parc anomenat

“Tierra Santa”. Quin bugat

més mal de desllorigar.

 

114

Jo ja ho sé que Capdepera

i sa terra que m’aguanta

és un indret que fa planta

i fa goig i fa mirera,

però no sabia que era,

es meu poble, terra santa.

 

115

Quatre capvermells hi ha:

un de pedra, natural,

un Cap Vermell digital,

i un vaixell molt mariner,

i ara es nom el duu, també,

un centre monumental.

  

116

Hi havia molt per triar

i remenar. Finalment,

per devers s’Ajuntament,

res millor han sabut trobar

que un nom que a molts confondrà.

Idò ja ho veis, quin invent!

 

 

 

Fires i festes

 

117

Quan sa crisi més empeny

i es recursos minven més

és quan surten es festers

de bon de veres, i amb seny,

mirant de no fer desdeny,

s’impliquen sempre es primers.

 

118

Un temps del tot inestable

va voler descolorar

sa festa que ve a encetar

s’any, de manera entranyable.

Amb pluja desagradable

els Reis varen arribar.

 

119

Ho van prendre amb paciència,

envoltats de molta gent,

que d’un temps tan inclement

en va fer festa. Excel·lència

demostraren, i anuència,

per superar aquell moment.

 

120

De manera especial

va xalar sa gent menuda,

perquè, dels Reis sa venguda,

sempre esdevé excepcional.

En veure es vaixell reial

s’al·lotea va moguda.

 

121

Sant Antoni de gener

és un sant que aquí estimam

i cada any en celebram

sa festa, i un formiguer

de gent surt en es carrer

i tot es carrer és un clam.

 

122

Sa sana rivalitat

amb sos veïnats d’Artà

ha acabat d’esperonar

una festa que ha passat

de certa immobilitat

a un present que creix ufà

 

123

I no en va ser una excepció,

sa festa de l’any passat,

i ni tan sols un ruixat

escadusser i traïdor

no desbaratà es guió

i tot sortí ben rodat.

 

124

Amb tot, cal tenir present

que no se fa tota sola,

aquesta festa. Rodola

perquè algú la va empenyent,

i gràcies a aquesta gent

res desdiu ni res grinyola.

 

125

Dones de mà experta i destra

deixaren dos nous vestits

de dimoni, ben cosits.

Na Catalina Genestra

i na Bel Amer, quin extra!,

com se sap, tenen bons dits.

 

126

I aquí, en nom de s’Obreria,

ses gràcies els hem de dar:

res els volgueren cobrar.

És una immensa alegria

comptar amb sa filantropia

de gent amb tan bona mà.

 

127

En fi, que aquest Sant Antoni

de l’any passat, resultà

un nou èxit i acabà

tan bé com va començar,

i un pic més va triomfar

sa figura del dimoni.

 

128

En s’hivern, quan fa més fred,

en es cos i a sa butxaca,

una festa que destaca

és sa Rua, amb un esplet

de gresca i trull que, tot dret,

d’es mal humor mos rescata.

 

129

Ses rues de l’any passat

varen ser tan reeixides,

ses colles tan divertides

i s’ambient tan engrescat

que ni es fred ni s’humitat

les feren manco lluïdes.

 

130

I ja per afegitó,

p’es “Sol Naixent” passejaren

sa sardina, i en torraren

a voler, damunt carbó,

i després, amb devoció,

dins sa panxa... l’enterraren.

 

131

Arriba sa primavera

i amb ella arriba es Mercat

Medieval. Com l’any passat,

i com fa onze anys, Capdepera

un pic més va fer mirera,

tot es poble endomassat.

 

132

El temps mos va generar

més d’un dubte. Finalment

tengué un bon comportament,

sols es divendres deixà

una brusca. Va escampar,

i acabà plàcidament.

 

133

N’Antoni Flaquer Obrador,

una persona entranyable

i certament admirable,

també és un bon orador

i mos va llegir un pregó

documentat i agradable.

 

134

Quan El Carme arriba, sent

que es cor batega més fort

i fruesc en veure es port

endiumenjat, ple de gent.

Aleshores tenc present

que viure aquí és una sort.

 

135

I una altra sort és comptar

amb aquesta Confraria

que s’esforça, dia a dia,

per mirar d’organitzar

unes festes, ran de mar,

que són sa nostra alegria.

 

136

Bé demostra, aquesta gent,

que festa vol dir actitud,

i aquest grup té sa virtut

de ser ja un gran referent,

imprescindible element

i col·lectiu benvolgut.

 

137

Per això em fa molt de mal

i no he entenc s’actuació

de Ports, que mos fa un favor

i a ses rodes posa pals,

exhibint uns grans cabals

d’injustificat rigor.

 

138

Però ni Ports ni altra gent

mos malmetran una festa

que duim en es cor, i aquesta

ja ha arrelat profundament.

Per noltros és sentiment;

per Palma, sols suma i resta.

 

139

Amb tot, el Carme sortí,

com cada any, una monada.

Amb veu entenimentada,

en Quiquet Pons va llegir

un pregó mig menorquí

i mig de Cala Rajada.

 

140

Es programa es completà

sense ensurts. Sa processó,

fidel a sa tradició,

resultà s’acte major,

la seguí una gernació

fins que es focs la van tancar.

 

141

Més que Sant Roc, Sant Roquet,

va resultar l’any passat,

s’imposà s’austeritat

perquè es pressupost s’ha estret,

a sa butxaca hi fa fred

i ses festes ho han notat.

 

142

Mos quedàrem sense focs,

un mode d’estalviar

que ningú pot criticar

quan es doblers són tan pocs.

Arribaran més “sant-rocs”

i podrem recuperar.

 

143

Però se’n va salvar es jazz,

molt bo, i també es recital

Femenies-Gomis, tal

com fan cada any: un puntàs.

També fou un exitàs

sa gimcana nocturnal.

 

144

Per pregoner s’escollí

en Pep Fuster “de sa Cova”.

Sense dir cap cosa nova

tampoc no es va reprimir,

de crítica en repartí

crec que un poc més d’una arrova.

 

145

Va dir quatre veritats

i això no sempre cau bé,

però es pregó que va fer

mos va deixar ben gravat

que ses coses  d’es passat,

no sempre les hem fet bé.

 

146

Sant Bartomeu, Capdepera,

festa i més festa, un esclat

de joia, i això malgrat

es pressupost vagi enrere,

tot fa olor d’alfabeguera,

tot està ben disposat.

 

147

Un any més varen dur es pes

d’es programa, brillantment,

almanco musicalment,

es grups locals. Aquí res

mos falta de lo que hi és,

i lo que no hi és, bon vent!

 

148

Està vist que de cantera,

cosa que a la vista salta,

mai per mai mos n’ha fet falta.

És un poble, Capdepera,

musicalment, de primera

i que pot anar cara alta.

 

149

En comptes de pregoner,

vàrem tenir a Capdepera

una bella pregonera

que a més ho va fer molt bé

i que en tot moment sabé

bastir un pregó de primera.

 

150

N’Elionor Orpi ordí,

perquè és molt bona oradora,

una peça evocadora

que es públic li va aplaudir.

Escoltant pregons així,

d’aquest poble hom s’enamora.

 

151

Tots es actes, animats,

sa crisi ben aparcada,

en es carrer una gentada

i cent dimonis forcats

que anaven desbaratats

fent lulea socarrada.

 

152

Algú devia comptar

i digué, sense cap mena

de dubte, que manco plena

era sa plaça, en ballar,

i jo me vaig preguntar

si ara ve d’una d’una dotzena.

 

153

I en tot cas no hi hagué tocs

per anar a sopar a la fresca;

en aquesta nit de gresca

no hi solen anar es badocs.

Hi van, siguin molts o pocs,

es qui no els ve d’una llesca.

 

154

Per tant, no vos sembli estrany

si dic que em conformaria

si sa festa discorria

sempre amb semblant alegria,

i per tant demanaria

un altre tant per enguany.

 

155

Sa festa també hi fa estada

per Canyamel i sa Cala,

tota sa contrada exhala

flaire de festa animada,

i en s’estiu,  tot perfumada,

cap altra estació la iguala.

 

156

Quan arriba sa tardor,

cada any mos porta, la mar,

un present com no n’hi ha,

un peix d’excel·lent sabor:

sa llampuga. Es pescador

l’espera com al manà.

 

157

Però un pic que s’ha agafada,

aquesta espècie excel·lent,

comprovam ben tristament

que no està prou valorada,

que costa una animalada

treure’n tot es rendiment.

 

158

Això és lo que va obligar

a organitzar una mostra

d’aquest peix, en què es demostra

mil formes d’aprofitar

es seu valor. Nou anys, ja,

fa que dura i ja és ben nostra.

 

159

Sa llampuga es promociona

i amb ella, Cala Rajada,

aquí arriba una gentada

que sa distància perdona,

menjant peix passa l’estona

i d’aquí se’n va encantada.

 

160

Enfora queda s’estiu,

ben lluny queda sa calor,

i posam es tancador,

en es programa festiu,

ja en s’hivern. Davalla es riu

d’es temps, sense aturador.

 

161

La Verge de l’Esperança,

patrona de Capdepera,

comptà amb una pregonera

excel·lent. Amb confiança,

n’Antònia Garau, lloança

en féu, devota i sincera.

 

162

Ses Completes, ben lluïdes,

magnífica sa torrada,

tota sa festa animada...

Unes jornades seguides

p’es gabellins, molt sentides.

Història recuperada.

 

163

Patrimoni és delcarada

de tota sa Humanitat,

per la Unesco. Hem situat

sa Sibil·la en destacada

posició i l’hem preservada

de qualsevol atemptat.

 

164

Un any més ha ressonat,

un any més l’hem escoltada,

i a s’Edat Mitja, abrandada,

de nou mos ha traslladat.

Sa Sibil·la, d’es passat,

cada any és recuperada.

 

 

 

Demografia

 

165

El dos mil deu ha deixat

noranta-sis naixements,

noranta traspassaments,

i, segons que m’han dictat,

hi va haver, en tot l’any passat

cinquanta-dos casaments.

 

166

Això, relativament,

ja que, com canta es padró,

sa dada de població

mos va suposar un augment

de devuit persones. Gent

que el món duu a aquest racó.

 

 

 

Comiat

 

167

Crec que ha arribat es moment

de plantejar es comiat

d’aquest tan modest glosat.

Jo ja estaré ben content

si amb tot això que he anat fent

en res no vos he agraviat.

 

168

Deixam un any endarrere,

un any de dificultats,

de moments ben delicats,

tot sabent que Capdepera

té força, com sa primera,

per sortir d’aquests sotracs.

 

169

Mallorca se’n sortirà

i es nostre poble també,

si és que feim ses coses bé

i miram de conservar

lo que es déus mos van llegar

i encara no hem fet malbé.

 

170

El dos mil onze serà

millor, si així ho desitjam,

si entre tots mos proposam

no deixar-nos estirar

p’es desànim i miram,

colze amb colze, d’avançar.

 

171

En tot cas, tenguem present

que sa vida són dos dies

i ses majors alegries

te les trobes, normalment,

si estàs en pau amb sa gent

i es mals humors  no congries.

 

172

Això no ho dic resignat,

tampoc tir sa tovallola,

dic que és una bona escola,

sa vida, i que m’ha ensenyat

que esperar poc és sagrat

i que acceptar-te et consola.

 

173

Que passeu un molt bon any

vos desitja es glosador,

que no vos falti s’humor

i que no patiu cap dany.

Tengueu sa salut per guany

i sa sort en abundor.