Imprimeix
Categoria: Sant Antoni
Vist: 731



Les festes de Sant Antoni 2020 han començat i acabat deixant un bon gust de boca. Seguint les directrius de l’Obreria els dos dies de festa han seguit el seu protocol festiu, comptant amb tots els elements necessaris per que tot rutlli com pertoca. Però el que fa diferent aquesta festa és l’entusiasme de la gent que omple carrers i places.

Abans dels actes festius pròpiament dits n’hi ha tota una sèrie de rituals, gairebé tradicions de pocs anys ençà, que se repeteixen i que tothom espera: les visites als centres escolars, a la Residència i Centre de Dia, la invitació al poble i al batle, els preparatius, la tria de la pregonera, el cartell de festes... De tot ja us hem informat.

Volem comentar la notícia de “Diario de Mallorca”  que posava en valor l’existència de dos obreres major, la serverina Maria Brunet i la gabellina Bàrbara Llliteres, ambdues entraren a l’Obreria després d’una profunda renovació. Molt interesant l’article d’en Biel Capó.
 

També hem de comentat el cartell de Juani Sosa. Una aposta valenta de l’Obreria que ha fugit de la clàssica imatge de moments de la festa. Com tots els canvis, a uns els ha agradat i a altres no tant. El cert és que suposa una renovació en la línia duta fins ara, i en Juani Sosa ha fet una molt bona feina amb un estil molt personal. Per cert a facebook circulava unes vinyetes de com se gestà el dimoni “bicolor”

Un altre element de la festa han estat les “ferratines “ dels missatge de mòbil. Ja les havíem vistes l’any passat, però enguany s’ha generalitzat el seu ús. Qui no l’ha rebuda?

Amb la Picarolada de dia 15 de gener se pot dir que arranquen definitivament els actes festius. Enguany comptà amb una gran participació popular i que fou seguida pels mitjans de comunicació insulars i la televisió. La volta s’inicià a la plaça de l’Orient, pujant pel carrer Fondo, plaça des Sitjar, carrers Nord i Ciutat, fins arribar a Ca Na Vergera. Allà, a la balconada, la clamatera d’enguany, Juanita Sansó “Porquera”, va fer la crida a la festa. Un pregon sentit i emocionant, d’una persona que viu intensament Sant Antoni des de sempre. Després d’agrair l’invitació i convidar a viure intensament Sant Antoni, s’oferiren crespells amb forma de dimoni i cap a la plaça de l’Orient mancà gent per a fer una xocolata calenta amb coca.

A les 20,30, puntualment, amb el teatre ple de gom a gom poguérem gaudir de les gloses de Mateu “Xurí”, Pau Rierol i Ramon Reus. Abans d’arrancar el combat de glosat, na Bàrbara Flaquer va recitar uns versos en record de Mateu Garau “ Bessó” i  Llorenç Garau “Mestrés”. Després  els tres es desfermaren tractant els temes propis d’aquests actes, com a tema específic del nostre municipi glosaren a la “cafetera” desapareguda de la Policia Local, al batle i a l’Obreria.


 

Dia 16, dissabte de Sant Antoni, la convocatòria de la sortida del dimoni de Ca Na Verguera estava prevista a les 15 en punt, i així va ser. Però abans es preparà el dinar de Sant Antoni amb presència d’autoritats,  col·laboradors, banda de música, dimonis, obrers i amics. Un bon arròs brut per agafar forces.



En acabar el dinar se va entregar un obsequi a na Margalida vídua de Miquel Garau Bessó, obrer, i se recordà  Llorenç “Mestrès”. Fou un moment molt emocionant.

Amb les cançons de Sant Antoni i els preparatius dels dimonis i la banda de música, arribà l'esperat moment d’obrir les portasses i arrancar el primer ball.



Al primer ball, com cada any, els santantoniers gabellins van desfermar la seva emoció. Ballant i cantant van acompanyar el dimoni fins la plaça de l’església on una gernació esperava el moment de la trobada dels dos dimonis i la desfeta de la creu  de mata. Un moment únic, amb una participació massiva.





Després, així com pogueren, arrancaren cap els carrers Centre i Coves, fent el volt per Vila Roja. Poc a poc, lentament, la banda s’obria pas i s’aturaven als punts habituals per a fer els balls.

 

Abans d’acabar Vila Roja, a la costa de Can Capet, hi hagué el ball de Ca Na Verguera. Els dimonis tragueren a ballar tres generacions de Vergueres, totes ben implicades, des de sempre, amb les festes de Sant Antoni.
 

De camí a Vila Nova, just abans de fosquejar, tocà l’aturada a Can Patilla on dimonis i banda van fer de les seves, a un espai on no cabia una agulla. Sortits a Sa Creu, enfilaren cap el carrer del Mar. Si bé en aquest tram queda manco gent,  encara el nombre de participants era molt nombrós.

Després de l’aturada a ca l’Obrer Joan Ramon, per reposar forces  (i cantar cançons santantonianes) i preparar-se pel darrer tram que els du cap a l’Orient, passant pels carrers Velleta, Auba i d’Es Port. Abans però hi hagué ball davant ca l’obrer, amb participació de tota la família.





Arribats a la plaça de l’Orient la Banda tocà i els dimonis es llevaren las màscares i se preparà la parella que havia de fer la volta nocturna, que enguany va començar per Vila Roja i acabar per Vila Nova. L’inici del recorregut va ser, com també és habitual, al fogueró de la Tercera Edat.

A la plaça de l’Orient hi hagué foguerons amb música amb Dj pels més “marxosos”. Mentre una colla de músics voltaren pels foguerons cantant les cançons populars de Sant Antoni. Dos maneres ben diferents de viure la festa.

 



Però cal valorar la pròpia existència dels foguerons que cada any reuneixen a veïnats, amics i convidats al voltant del foc per compartir sopar i conversa.







Divendres, 17 de gener, van tenir lloc les beneïdes de Capdepera amb un bon nombre de carrosses i cavallistes.











A la plaça de l’Orient se cantà la codolada, es va fer el sorteig i els dimonis ballaren el darrer ball mentre part dels assistents demanaven més.  L’acte final va tenir lloc a l’església de Sant Bartomeu, amb la missa de Sant Antoni. 

















A Cala Rajada se va viure un Sant Antoni un amb sabor agredolç . Dissabte la climatologia va acompanyar (les anunciades pluges no van arribar) i va permetre unes corregudes massives. Com podeu comprovar als vídeos i les imatges del seguiment puntual i immediat de Cap Vermell, enguany ha estat un dels Sant Antoni més participatius des de la sortida al darrer ball. L’aglomeració de gent ha provocat que la marxa no fos molt fluida, en alguns moments, i que hi hagué moment de nirvis i tensió en instants puntuals. La feina dels dimonis i de la banda ha estat més dura i complicada, però el seu esforç i bon quefer ha fet que la festa arribés a bon port.

Com cada any s’han viscuts moments espectaculars con la sortida de la cotxeria de Can Toni “Miquelet”, l’encontre a l’església, la desfeta de la creu de mata, el ball amb els dimonis d’Artà, el ball a ca l’obrer Joan “Ros” , el ball del moll i... el darrer ball. I sempre amb la banda que se converteix en una peça imprescindible de la festa.














Acabada la volta de l’horabaixa, quasi sense descans, ha començat el volt pel foguerons recent encesos. La volta ha començat pel passeig marítim, fins el local de la tercera edat i ha seguit fins tard, gairebé la mitja nit.







A Cala Rajada també ha hagut el grup de músics que voltaren per alguns foguerons cantant cançons de Sant Antoni. Malgrat tot, la tònica de molts de foguerons és posar música “disco” i alguns locals munten autèntiques festes amb música a tot drap, això sí cal dir que davant la visita de l’obreria s’aturaven i respectaven a la banda i els balls dels dimonis.



Diumenge se suspengueren les beneïdes de Cala Rajada. Hi hagué la missa a les 10, amb cantada de gloses de Sant Antoni a càrrec de la coraleta del Carme.







Tot seguit, al porxo de l’església, se cantà la codolada, se va fer el sorteig de la rifa i se balla el darrer ball. Tothom aprofità per a fer-se una fotografia amb Sant Antoni i els dimonis.







Ja ho hem comentat, molta gent, molta participació i el temps, que només deslluí les beneïdes de Cala Rajada. Com a nota negativa comentar que han hagut algunes baralles i discussions, alguna d’elles amb intervenció policial i denúncies pel mig, un fets que contradiuen l’esperit de les festes de Sant Antoni.

Des de Cap Vermell, enguany hem fet un seguiment especial de les corregudes de Capdepera i Cala Rajada, gairebé instantani dels elements i moment més significatius, amb molt bona acollida. A més a través del facebook hem creat un àlbum d’imatges que encara està per completar, però que ja ha rebut moltes visites. Gaudiu-lo és vostre.



Tot un marató festiu santantonià que ha posat a tots i totes a prova, amb la preocupació dels pronòstics de mal temps, que es materialitzà amb la suspensió de les beneïdes de Cala Rajada.