Imprimeix
Categoria: El Carme
Vist: 247



Sr. batlle, director general de pesca, president de l’Associació Festes del Carme, patró major de la comfraria, regidors i a tots els assistents a aquest acte, bones tardes.
En primer dir com deim tots, quan me convidaren a fer el pregó, vaig quedar sorprès, ja que creia i crec que jo no era el més indicat, que havia de ser una altre persona més propera al moll, però en Joan fuster me va dir que jo era una persona que sempre col·labor en l’Associació de les Festes i que me tocava a jo.


Bé, vaig a començar, jo som n’Andreu Gutiérrez Lliteras, fill d’en Baldomero i na Maria (Fumet). Vaig nèixer a Manacor, on hi vaig viure fins els 9 anys, després com que munpare era guàrdia civil, el varen destinar a Cala Rajada, d’això només en fa 65 anys, així que puc dir que som un calarrajader més, des de el primer dia me vaig trobar molt a gust i còmode entre vosaltres.

Quan vivia a Manacor venia sovint a cas padrins a Capdepera, ho passava molt bé tot el dia jugant o per fora vila amb el padrí, per venir venia amb el camió de l’amo en Juan Serra i el preu del bitllet era voltar la manxa per fer gasogeno, quan venia Sant Bartomeu ben mudats anàvem a l’ofici i el capvespre a les carreres de cavalls i per Nadal a fer s’alei-alei que es padrí me preparava els feixos de faies.

Una vegada arribat a Cala Rajada per jo tot va ser un canvi, la llibertat que tenia aquí no la havia tinguda a Manacor, ja que quan els meus pares deien hem d’anar a veure els padrins pareixia que me posaven un càstig.

Anàvem a l’escola damunt “can Diego”, avui “Cactus”, i don Vicenç Nadal era el mestre. Podem dir que ens va ensenyar a respectar a sa gent i a noltros mateixos ser amics i companys, quan esperàvem que arribàs jugàvem a conions a sa platja davant Ca Na Putxa, a futbol a sa plaça de can Tomàs o lo que se presentava. Els vespres anàvem a la rectoria a fer vetllades, jugar a futbolí, ping-pong, pale, ramiro o el que fos, i si no ens bastava de vegades anàvem a tocar portes. Quan començava a fer calor el nostre vestit era el banyador que el duiem tot el dia i quan posàvem vacances tothom a n'es moll, a jugar, pescar o en remull sempre per la vorera de mar. A final d’estiu pareixia que havíem arribat amb una “pastera” doncs érem ben negrets, poder fer capficos de dalt del mur i de sa farola del mur per noltros era molt agradable. En tornar l’hivern ens reuníem 11 al·lots mínim i a jugar a futbol contra els “capdeperins”, “artanencs” “llorencins” i “serverins”, es camp de futbol estava aquí on ara hi ha el bar Castellet i la inmobiliaria Dosagui.



Als 15 anys vaig dir a munpare que no volia estudiar més i que volia fer de pescador, munpare no ho va voler que anàs a la mar i va xerrar amb el mestre Pep Terrassa de sa central vaig començar a fer feina al taller mecànic, a pesar que la mecànica sempre m’ha agradat jo era el mosset que el que feia era posar parxes, fer qualque cotxe net, fer gas per solar i agranar el taller, d’això me vaig cansar i vaig insistir a munpare per canviar de feina i que volia fer de cambrer, no li va parèixer bé però al final va donar el vist i plau. Vaig començar a fer feina al “tres pins” amb en Pedro i en Miquel Corem. L’any següent ja vaig començar al hotel Bella Playa, va ser un canvi total, ja que la feina era totalment distinta, vaig aprendre des mestres que vaig tenir, ens ensenyaven a trinxar, pelar fruita, etc... També he fet de llibreter i de botiguer, però la meva passió sempre va ser la hostaleria.

Bueno, anem a xerrar de les Festes del Carme. Per jo sempre han estat les que més sentiment m’han despertat, ja que sempre han estat les més properes al poble i a la mar, quan pens en aquells temps me venen al cap ses torroneres, els xeremiers, s’olor a murta i en “Sollete” que se passejava amb una senalleta penjada, ses verbenes que feien amb bons grups i grans artistes, sa missa a la església i després la processó amb les barques engalanades. Fer la missa damunt el moll crec que va ser un gran encert doncs tot el que se fa allà pareix que llueix més, ja que tot està més proper al poble.

D’una cosa que estic molt orgullós és de quant vaig estar dins la directiva de l'APA haver lluitat per aconseguir les escoles a cala Rajada, vàrem fer molts de viatges a Palma, sort que teniem na Juana Terrasa que no ens va deixar dormir-nos i va posar molt d’empeny, ella més que ningú.

I d’una altra cosa que també estic molt orgullós és de haver lluitat amb els mariners per poder aconseguir la reserva marina, m’agrada donar suport i lluitar per tot el que faci falta pel nostre municipi.

Som membre des de fa molt d’anys de la coral s’Alzinar i la coraleta Verge del Carme, és un orgull estar amb ells, encara que algun dia és molt dur ens ho passam molt bé i feim alguna bauxa.

Després de tot el que he dit fins ara crec que és hora d’anar acabant i deixar-vos que gaudiu d’aquest concert amb les peces que jo gaudiré de cantar i esper que siguin del vostre gust.

Vos deix amb la coral s’Alzinar i vos desitjo unes bones festes.

Visca El Carme i visca Cala Rajada.