Imprimeix
Categoria: Alei, alei
Vist: 2004
Més de cent nins, acompanyats de pares i padrins, canten l'Alei-alei pels carrers del poble


Hi havia ganes de festa, de novetat, de poder jugar amb el foc, de portar-ho personalment amb els pares a la vora. Molts comparegueren abans per fer la visita de rigor al mercadet de l'Orient. Cap a les 6, quan tot ja es fosc, s'apagaren la major part dels carrers del casc antic del poble i començà l'encesa de faies. Enguany, amb ordre, cosa que donà seguretat, distància i solemnitat a la festa i allargà el cercavila. 

L'organització havíem fet al voltant de cent faies i sols en quedaren tres. Molta presència dels al·lots més petits, de menys de 6 anys. A les seves cares es podia veure la il·lusió de portar el foc amb el temor del si de cas...Un bell espectacle que hem pogut captar amb les fotos que teniu a continuació.




Al llarg del recorregut es pogué escoltar la cançoneta:

«Alei, alei,
penjant amb un cabell.
Anit, anit,
un gall farcit.
Demà, demà,
el mos hem de menjar.
I passat demà,
el mos hem de acabar”.



La festa és tan senzilla com intensa, recorda quan e
l dissabte de Nadal, entrada de fosca, els padrins feien uns focs en mig dels carrers i els nins i nines podien jugar amb foc. Una festa d'arrels precristianes que coincideix amb el solstici d'hivern i que celebra que el dia ja comença allargar-se i que la claror s'imposa a la fosca. 


Jugar amb foc o aigua és un dels reptes i plaers de qualsevol infant. Córrer amb un manat de faies enceses cantant l'Alei-alei és una festa infantil única a les Illes. És una festa que té grans semblances i una relació intensa amb altres festes o celebracions de la Mediterrània; en concret, amb la festa de la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola (declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco) i de les aixames de Xixona (Alacant).



El mes d'octubre es celebrà el V SIMPOSI DELS FOCS FESTIUS DE LA MEDITERRÀNIA on es presentà una comunicació sobre l'Alei-alei i que tengué un gran ressò entre els participants. Allà s'explicà que aquesta festa té tots els elements que defineixen una festa:

Cançó: alei-alei….
Material: flor del càrritx (faies)
Element: manat de falles (faies).
Procés de preparació: segar les faies, assecar-les i fer els manats.
Protagonistes: els infants.
Espai: carrers del municipi.
Tradició: contada per tots aquells que, a dia d’avui, tenen més de 55 anys.
Data: el darrer diumenge abans de Nadal o l'Esperança.


Aquesta festa s’ha recuperat en tres convocatòries des de l'any 2018, gràcies a l’impuls de tres associacions culturals del municipi: Associació Cap Vermell, Associació L’Esperança i l'Associació empresarial gabellina. En aquest breu espai de temps ha adquirit una gran vitalitat i s’ha tornat a convertir en un senyal d’identitat de Capdepera, després de 50 anys de no haver-se celebrat.



La feina de l'equip organitzador ha fet que a la propera reunió del CONSELL ASSESSOR DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL DE MALLORCA es plantegi que la festa de l'Alei-alei sia declarada Festa d'interès cultural. 


És l’única festa que celebra el solstici d’hivern amb foc i amb uns rituals i característiques molt definides a Mallorca. És evident que té unes arrels precristianes (paganes) que s’han imbricat al llarg del temps en la tradició cristiana de les festes de Nadal. El mateix nom, alei-alei, és una contracció de la paraula al·leluia.

A més, té una característica molt especial que l’embranca encara més, si cap, dins del cicle festiu de Nadal (solstici d’hivern) el protagonisme dels infants. I, d’aquesta manera, es fa partícep de la comunitat als més petits deixant-los portar faies amb foc. Un element perillós i que omple d’autoestima als més petits.





Les cares dels infants ho diuen tot!






La baixada de les escales del Castell cap al Pla den Cosset fou espectacular. Semblava un rosari de llums que il·luminaven tot el carrer.









El grup de jovençans gaudí i mostrà el domini de les faies i del foc.



Els pares sempre atents a les faies que portaven els seus fills.







El ritual acaba llançant el resta de faia al foc i envoltant-lo en una rotllana i tornar a cantar l'alei-alei. 



I per acabar, sols per als més valents, botar el foc. Tot un repte!





La festa ha tengut un gran ressò en els mitjans de comunicació de l'illa que reconeixen la seva singularitat.



Enhorabona!!!!



Si voleu aprofundir en el coneixement de la festa Cap Vermell ha fet aquest dossier:



Fotos de Toni Alzina i Pere Cortada