Imprimeix
Categoria: Premis Cap Vermell
Vist: 601

40 ANYS DE "CAP VERMELL"






"Cada matí quan m'assec davant l'ordinador, la primera cosa que faig és obrir l'accés directe del "Cap Vermell", a fi de començar el dia sentint el batec del poble".




Tots els gabellins estam d'enhorabona. Celebrar el quarantè aniversari del naixement d'una revista local tan prestigiosa com és "Cap Vermell" no s'esdevé cada dia. Em demanen que escrigui qualque cosa entorn d'aquest esdeveniment, com han fet altres persones molt més lligades amb els seus inicis i la seva llarga trajectòria.

Ara per ara, puc dir que som poca cosa més que un lector assidu i entusiasta. Cada matí quan m'assec davant l'ordinador, la primera cosa que faig és obrir l'accés directe del "Cap Vermell", a fi de començar el dia sentint el batec del poble. Després toca el torn a altres fonts d'informació: els diaris de Ciutat, la programació televisiva, els correus electrònics...

Però ben mirat, i fent un poc de memòria, puc dir que no m'he limitat a ser un lector passiu de "Cap Vermell", sinó també un col·laborador circumstancial en algunes ocasions. Record que als inicis, l'any 1981, quan la revista i els seus promotors estaven assajant camins viables, hi vaig participar amb la publicació de tres rondalles que anys més tard, el 1996, foren incloses dins el recull "Rondaies mallorquines inèdites". També el "Cap Vermell" s'ha fet ressò de les passes que he donat per camins de fora poble en matèria cultural, i m'ha fitxat en algunes ocasions per formar part del jurat del concurs literari "Ploma de Ferro". I sobretot vull remarcar la concessió del premi "Cap Vermell" (2011) i la col·laboració en la publicació de llibres i altres fites culturals.

Abans de la fundació de "Cap Vermell", vaig tenir una experiència destacable dins el món de les revistes de poble. Essent rector de Peguera, a l'estiu del 1973 decidírem amb un grup de joves posar en marxa "Vora Mar", una publicació mensual que en principi figurava com a bolletí informatiu del CADE (Club Artístico-Deportivo) de Peguera. Alguns d'aquells joves han anat madurant i conquerint un nom dins el món de la cultura: Lleonard Muntaner, Josep Noguerol, Josep Cortès...

Els inicis foren clandestins, degut a les restriccions imposades per la dictadura franquista. Fins a l'estiu del 1974 no s'obrí una mica de badall a les portes embarrades, i aleshores es pogué legalitzar "Vora Mar", començant la numeració "oficial" i la inclusió del Dipòsit Legal.

La meva missió era múltiple: redactar editorials i altres treballs diversos, passar escrits a màquina, encalçar col·laboradors, fer fotocòpies a l'hotel Villamil, imprimir portades de cartolina a l'oficina de l'Associació de Veïns, apromptar revistes i posar direccions en el local parroquial, etc. Durant aquells sis anys de vivència de "Vora Mar" anàrem delimitant criteris i tasques en quant a llengua i cultura i en quant a convivència entre empresaris i obrers, donat el caràcter eminentment turístic de la localitat, de la qual reivindicàrem el nom correcte: Peguera en lloc de Paguera. Persones tan destacades com el gran filòleg Francesc de B. Moll aplaudiren i encoratjaren la nostra labor, cosa que ens animà a seguir endavant.

A la tardor de 1976, ja dins una incipient democràcia, vàrem optar per recuperar la numeració real, que va continuar fins al maig de 1979 amb el núm. 67. A l'estiu d'aquell any vaig deixar la parròquia de Peguera i em vaig fer càrrec de la de Son Macià. Un any i mig després entrava en escena "Cap Vermell, que ja de tot d'una incorporà el segell de l'Associació de Premsa Forana.

Per cert, vaig tenir la sort de compartir els prolegòmens d'aquesta Associació. A una primera trobada 'fundacional' del que aleshores s'anomenava premsa 'local' o 'comarcal' hi feren acte de presència representants de les publicacions "Dijous" (Inca), "Felanitx", "Manacor", "Perlas y Cuevas" (també de Manacor), "Sóller" i "Apóstol y Evangelizador" (Petra). A la trobada següent, que tingué lloc a Manacor dia 10 de maig de 1978, s'hi afegiren "Flor de Card" (Sant Llorenç), "Bellpuig" (Artà) i "Vora Mar". Es tractaven interessos comuns, principalment de caràcter ideològic i econòmic, i del diàleg en sortien escrits editorials que es publicaven conjuntament. A una tercera trobada, dia 13 de juny a Inca, s'acordà per unanimitat la meva proposta de canvi de nom: "Premsa Forana" en lloc de "Premsa Comarcal". Modèstia a part, crec que fou un bateig molt encertat.

Mentrestant, el nounat d'aleshores ja fa temps que ha assolit la majoria d'edat i ha engendrat nombrosa descendència.

I salut per molts d'anys! 

 

Pere Orpí Ferrer

Cala Rajada, desembre de 2020



(*) NOTA DE REDACCIÓ: El nostre insigne artista, escriptor i amic, Premi Cap Vermell 2012, com bé deixa palès a l'article, fou un pioner de la premsa forana. Cap Vermell deixà constància del fet l'any 2017 en un article amb motiu d'una publicació de l'Ajuntament de Calvià. Aquí el podeu rellegir:

Pere Orpí, pioner de la premsa forana

Gràcies, Pere!!