De la mà de la Simfònica de les Illes Balears, la Coral s'Alzinar i el cor Ars Antiqua, el Centre Cap Vermell va ser escenari d'una fita musical històrica.

Per primera vegada en el nostre municipi, el Rèquiem de Mozart va sonar en la seva integritat, amb tota solemnitat.

   Qualificar el concert que poguérem escoltar el dia 16 d’abril en el Centre Cap Vermell, a càrrec de l’Orquestra simfònica de les Illes Balears “Ciutat de Palma” i la coral s’Alzinar, amb la col·laboració del cor de cambra Arts Antiqua de Manacor, ens resulta molt difícil. Primer, per la proximitat (és la nostra coral!) i segon per l'escassa qualificació com a “crítics” musicals dels que redactam la notícia. En qualsevol cas, estam en disposició d'afirmar que si aquesta no ha estat la millor interpretació que s'ha ofert mai de l'obra de Mozart, sí que va assolir un nivell de grandíssima categoria, digníssima com deim en el titular, i la millor possible a partir de la base coral del nostre poble. També estam segurs que tothom (públic, músics i cantaires) que va assistir a la interpretació del Rèquiem en re menor (KV626) en va sortit amb la sensació d'haver rebut un magnífic regal. Per a nosaltres, el concert va ser un autèntic gaudi per a l'oïda i per al cor. A tot plegat hi contribuí no poc la magnífica acústica del centre Cap Vermell (cosa de la qual ja havíem deixat constància en anteriors concerts, com en el cas de la Coral Universitària). El divendres, orquestra i cor varen sonar esplèndids. Se sentia cada veu i cada instrument, amb tots els seus matisos. 



    Davant el gran repte que suposava envestir una obra d'aquestes característiques, de gran complexitat, la nostra coral  va estar a una gran alçada, sense oblidar la també esplèndida col·laboració d'Ars Antiqua. Els més de cinquanta cantaires de les dues formacions oferiren el volum vocal que el Rèquiem exigeix. El fet de cantar amb l’Orquestra Simfònica no va semblar un entrebanc, sinó més aviat un estímul, i l'entusiasme dels cors, que bé es veia que gaudien cantant, es va transmetetre al públic. Més d’un espectador ens comentà que s’havia emocionat. I què podem dir dels nostres solistes (Bàrbara Femenies, Katharina Neunzig, Pedro Llabata i Vicenç Nadal)? I de la direcció del mestre Salvador Brotons? I de l’Orquestra Simfònica? Com dèiem  al principi, ens manquen qualificatius. Només podem dir que ens va semblar un luxe, un concert difícilment repetible.

  Gràcies a la Coral s'Alzinar, a la seva directora Elionor Gómez Quintero (que tant ha fet perquè aquest concert fos possible i que amb tanta dedicació i esforç ha menat els seus cantaires fins a aquesta fita), a Ars Antiqua, a la Simfònica i el seu director, Salvador Brotons. Tots els assaigs, totes les hores de preparació han valgut la pena. Enhorabona.



En acabar, els directors varen rebre un ram de mans de membres de la coral.



El públic respongué, omplint de gom a gom la platea (passadissos i entrades inclosos), molts d'ells aguantant d'empeus l’hora que durà el concert) i agraí la interpretació d’orquestra i cor amb un llarguíssim aplaudiment.





En aquesta pàgina ja hi podeu trobar publicat uns vídeos, a mode de tast de l’actuació.


Directora i president de la Coral s'Alzinar, més relaxats, després del concert