Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 2148
Assaji dansa, amb l'espectacle Femme et oiseaux,
                                                                       última proposta del festival




A l’any 1940, Joan Miró inicia a Varengeville-sur-Mer (Normandia) una sèrie de 23 aiguades que, posteriorment, serà coneguda com Constel·lacions. D’aquestes, 22 mereixerien altres tantes proses paral·leles d’André Breton. Quan l’exèrcit alemany bombardeja Normandia, Miró torna a Espanya i les aiguades continuen fent camí a Palma. Una d’aquestes obres, de petit format, duu per títol Femme et oiseaux, i és en aquesta pintura que la companyia Assaji dansa s’ha inspirat per al muntatge que duu el mateix títol que el de l’obra mironiana.

Miró va viure el moment horrorós de l’esclat bèl·lic com un procés d’instropecció, d’una banda, i de fascinació per l’Univers, de l’altra, feta de símbols i de signes personalíssims, molts dels quals continuen, avui, identificant l’obra gràfica de Miró.

Assaji dansa (Ada Obrador, Llucia Coll i Helena) ha acceptat el repte de posar en moviment tot aquell univers, tota aquella explosió de color, les mil espurnes titil·lants del firmament de pintor barceloní. Mitjançant una combinació d’espais de silenci, de sons d’origen urbà i de música clàssica, les tres ballarines van elaborant, en perfecta conjugació, i des d’una molt personal lectura de l’obra pictòrica, un teixit de moviments i de passos de gran plasticitat. Ara arrapant-se al terra, ara cercant l’infinit, les tres ballarines no interpreten l’obra de Miró, sinó que en fan la seva personal lectura, una versió actualitzada, posada al dia i, a més, des d’un vessant artístic absolutament distint.

A parer nostre, Assaji dansa supera el repte que s’ha imposat i, almanco en aquesta actuació del passat dimarts, dia 3, a la plaça del Centre Cap Vermell, va estar a un nivell més que notable.

 De gent, per variar, poca.

Com dèiem en el titular, amb aquesta espectacle conclou la segona temporada del Festival de les Arts al Carrer. Molt més modesta que la primera, entenem que per les inevitables restriccions pressupostàries, s’ha centrat, enguany, en artistes de l’illa, cosa que, en cap cas, hem de considerar negativa. I sí, en canvi, esperar que el festival pugui comptar amb una tercera edició.