Pere Orpí, entrevistat a "Llengua Nacional"
“Llengua Nacional” és una capçalera de referència per a tot el que està relacionat amb el català, tant per als professionals i especialistes com per a les persones simplement interessades per la situació sociolingüística, per qüestions gramaticals, per les novetats bibliogràfiques sobre aquests aspectes, o per qualsevol altre tema. És de tirada trimestral, impresa a tot color i distribuïda arreu dels Països Catalans i, en els gairebé denou anys d’existència, ha assolit un prestigi que ningú discuteix.
El fet és que, en el darrer número d’aquesta publicació, corresponent al tercer trimestre d’aquest any, l’entrevista central –sis pàgines d’entrevista!–, en una secció titulada “Amics i mestres”, té per protagonista el nostre paisà Pere Orpí, que entre nosaltres no necessita de presentacions... L’autor n’és Gabriel Barceló Bover i el títol no pot ser més expressiu: “Pere Orpí, patriota, musicòleg i poeta”, qui en l’interviu dóna resposta a un reguitzell de preguntes en què es repassa la seva trajectòria com a prevere i com a intel·lectual.
Entre d’altres coses, algunes de ben sucoses, Pere Orpí diu: “La llengua és qualque cosa més que una manera d’entendre’ns... Vull dir que no són únicament sons articulats o escrits, sinó que la llengua pertany a la part més íntima de la persona. La llengua estructura la manera de pensar, de tractar-se... Cada llengua té una personalitat pròpia, al marge de la cosa concreta, de la cosa física. La llengua és un patrimoni intransferible que tots portam dedins ja des de ben petits, el que anomenam llengua materna: la mamam amb la llet de l’enconar”.
I més endavant continua: “Sant Pau diu: fides ex audite (la fe entra per les orelles). La llengua, també. Si els nouvinguts no la senten parlar, mai no l’entendran, ni molt manco la parlaran. La llengua, si no la defensam nosaltres, no ens la defensaran els altres, ni des de defora ni des de dedins. De cada dia som més radical, per dir-ho així de clar, no hem d’afluixar, perquè cada vegada que no fem un aqcte positiu ajudam a un acte contrari, negatiu, de reculada.”
La coherència de Pere Orpí, i no només en els aspectes relatius a la llengua, queda palesa al llarg de tota la conversa.
