Divendres 25 d’abril, a les 20:30 la biblioteca de Capdepera acollí el club de lectura dedicat al llibre El dia abans de la felicitat. El llibre conta les peripècies d’un jove en plena postguerra a la ciutat de Nàpols. El jove en la seva recerca de la felicitat haurà d’aprendre a madurar a força de coratge.

Primerament, fou la rebuda a la sala gran de la biblioteca, per a després passar a la petita, on els tertulians s’assegueren per comentar el llibre. La bibliotecària com és de costum va introduir l’autor, comentant que és una persona que patí les dificultats de la postguerra i es va veure influït per les històries que contaven les dones a casa seva. Escriu en italià, però això no li ha fet abandonar els dialectes. Va realitzar diversos oficis manuals (obrer de fàbrica, camioner…) També va ser conductor de combois a la guerra de l'ex-Iugoslàvia, i tampoc s’ha d’oblidar la seva afició a l’alpinisme. 

Seguidament, els tertulians comentaren la manera de narrar de De Luca, alguns trobaren que fou un llibre bo de llegir, però que hi havia escenes sobreres, com per exemple les maneres de narrar l’acte sexual, que semblen massa artificials. D’altra banda, el personatge i mentor de Don Gaetano, cobra força durant tota la novel·la, car ajuda al protagonista amb les seves lliçons de vida, perquè no s’ha d’oblidar que ell és orfe. Altres tertulians comentaren les meravelles de Nàpols, que és una ciutat que no s’ha de veure amb un dia, sinó que necessites almenys una setmana per amarar-te dels museus i dels edificis que hi ha. Fins i tot i hi hagué ganes de visitar-la. Altres incidiren en el fet que hi havia una de les dones que apareixen en la novel·la indicis que allò que proposava era absurd, comentari contrarestat per altres tertulianes. Sigui com sigui aquest llibre lleuger, que ens apropa a la història iniciàtica del seu jove protagonista, no deixà ningú indiferent. 




 
Finalment, acabà el comentari del club, amb les frases enginyoses de l’autor i amb una col·lecció de més de quatre títols propis. Després passàrem a la sala gran on es degustà una gran quantitat de plats per a l’àpat bibliotecari: des de pizzes, macarrons amb vinagre, coques, i el pastís que era també propi del llibre llegit, com mana la tradició. Si consideram que aquest club coincidí amb la setmana de la festa de Sant Jordi, podem afirmar que es tracta d’un club literàriament redó. Esperem que el pròxim 13 de juny també ho sigui. 


 

Joan Cabalgante i Guasp