Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 591

Yasmín Ferrer Huckson s'estrena amb el poemari "Cuánticamente afines", que presentà a la Biblioteca de Capdepera



La Biblioteca de Capdepera acollí dijous 19 de desembre a les 19h la presentació del poemari "Cuánticamente afines" de la poeta gabellina Yasmín Ferrer Huckson, davant d'amics i familiars i persones interessades en el món de la literatura.

Primer de tot, a la biblioteca hi havia mestres que arreglaven nins, professors que arreglaven adolescents, els menescals que arreglaven animals, entre d'altres...i els poetes que arreglaven paraules. Perquè les paraules també es trenquen, es malmenen, es gasten i es tuden. La tècnica que escollí Yasmín per reparar les paraules va ser el Kintsugi, on l'or juga un paper fonamental per arreglar l'artesania. Una peça artesanal que es trenca, es pot arreglar amb la reparació amb el preuat líquid daurat, en una tècnica oriental minimalista. La poeta té una gran facilitat de moure el seu objectiu descriptiu, l'ull de l'escriptura, d'allò més gran a allò més petit, també de generar gran empatia i planejar pels camins de la probabilitat, on es posa sota la pell dels amants potencials, on és capaç de fixar la seva atenció en les coses més petites, també sap parlar d'amor, o més ben dit, de poliamor. En aquest sentit no és habitual que una generació de poetes joves parli sense complexes de temes tan íntims com el sexe o l'amor, la totsolesa o la llibertat. Tampoc no és el primer poeta que parla d'un tema científic de la mà de la poesia. N'hi ha molts de casos, com per exemple el famós poeta-químic Àngel Terrón (també servidor va escriure un poemari inspirat en la teoria matemàtica dels Límits infinits) on ciència i poesia realitzen un aliatge perfecte i obri nous horitzons al coneixement. Yasmín ho ha aconseguit, en certa manera, al manco en el seu àmbit local, entre els seus, mentre els dona llum, mentre els arregla també amb la tècnica del Kintsugi, perquè els poetes no sols reparen lletres, sinó també ànimes.

Seguidament, Yasmín explicà les raons del poemari, les experiències amb els seus encerts i els seus errors que l'han portada a publicar aquesta plaguette literària, on el vers lliure fa de les seves, perquè és el vers de la modernitat, o de la postmodernitat, millor dit. Ella n'és conscient i així ho va explicar, ja que no va escriure amb el mètode clàssic. No per aquesta raó hem de menystenir la poesia de l'autora: des de Dámaso Alonso ençà , per posar un exemple, aquesta és la forma de la poesia. Els poetes estan per trencar clixés, formats o estructures. També ho fa Enric Sòria o Carlos Marzal o Vicente Gallego o Sebastià Alzamora, de vegades. El vers lliure acompanya a Riba o a Estellés. No hem de pensar que no és poesia allò que no està "en sílabas contadas" com bé li agradava recordar als savis del Mester de Clerecía.

Lo que duele ser uno,

sin poder dispersarse.

La complejidad del auto-abrazo.

Diu la poeta. D'altra banda, la teoria del poliamor va animar a algun dels presents a participar de la presentació i a fer el seu comentari: Mentida o veritat? Moral o immoral? Ús o abús? La qüestió és que Yasmín s'obri camí poèticament i aquest fet a Capdepera i a la resta de les Illes Balears és molt important. Primera, perquè és dona, i ja està bé que tot circuli al voltant del patriarcat literari, la segona és perquè és filòsofa, i no una qualsevol, sinó la que s'ha atrevit a temptejar els camins d'altres disciplines, aquest pic la poètica, per estudiar els comportaments humans, perquè si la filosofia és la matèria de les grans preguntes de l´ésser, la poesia és la de les qüestions més personals, no per això menys rellevants. Els micromóns poètics tenen la seva particularitat i cada poeta és un món com cada persona és un món. Amb Yasmín, aquesta "punketa" d'atreviment social elevat, la poesia gabellina ha sortit guanyant, la filosofia també. La publicació no és fàcil i ella ha optat per l'autoedició. L'acte va tenir taquilla inversa, on s'afegia la quantitat que volies per emportar-te el llibre, que pot millorar i créixer amb el pas del temps. Un altre dels seus versos.

Lo irracional es sumamente más poderoso.


Finalment, l'atreviment de la poeta l'ha duita a avançar dins el camp de la poesia, amb un tema controvertit, però a la vegada actual. Encara aquest dissabte el presenterà a la cafeteria del teatre d'Artà. Els que no heu pogut assistir, no us ho podeu perdre. Els assistents gaudiren també d'unes pastes i uns tès per fer una petita tertúlia i aprofitaren per donar-se els molts d'anys. El Nadal porta també poesia i gràcies a aquesta autora gabellina, una nova sensibilitat per descobrir. Capdepera està d'enhorabona, la poesia també i Yasmín, encara més. Visca l'amor quàntic!

Aquí en teniu un tast: 



 

Joan Cabalgante Guasp, per a Cap Vermell