Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 666
Una obra valenta, directa i fresca 

Un smiley, un icona, un somriure enviat o rebut pot significar tant i tant. Aquest es el punt de partida d'una obra de teatre valenta amb text i escenes directes i sense floritures.

Una obra que explora molts d'àmbits de la vida i les relacions personals començant per les noves tecnologies, de fet, com ens comuniqem a traves del WhatsApp i altres xarxes socials dona peu a tota la trama.

Un caramull de missatges no contestats després d'una nit d'amor apassionat fa que n'Alex es decideixi a enviar un llarg monòleg al contestador de veu d'aquell home amb qui havia cregut trobar l'amor. Però no ho rep qui ho havia de rebre, un sol numero canviat a 'hora de marcar i en Biel escolta tot un conjunt de paraules d'ira, amargor i desil·lusió.

Diu una llegenda japonesa que tots estem units a l'amor de la nostra vida per un fil vermell invisible (com es sap que es vermell si es invisible?) i que aquest fil mai es romprà malgrat el temps i la distancia. En Biel i n'Alex s'havien conegut d'aquesta manera tan màgica i mitològica.

Els personatges entren en una espiral de dubtes vers com afrontar la relació, com començar, com dir el que vols dir, com fer saber a l'altre el que sents, com treure de sobre la por a despullar l'anima, (que despullar el cos no va ser difícil, però mostrar l'interior ja es altre cosa).

Que pesa més l'atracció física o emocional? Com comença tot?. Per uns primer va el cos i per altres primer l'afinitat emocional?. Cercam l'amor en els que son iguals a nosaltres o en els que son diferents?. Preguntes que els dos personatges esbrinen dialogant entre ells o be dirigint-se directament al públic, inclús fent aclariments per els assistents heterosexuals de la sala.

A aquestes alçades de la crònica ja heu vist que parlem de una relació gay, i sense embuts i amb total naturalitat el mon que l'envolta es mostra tal com es: pagines a Internet per homosexuals, bars d'ambient, gays amb ploma i sense ploma, gays casats amb dones i pares de família o gays de gimnàs.

El text està ple de cites i referencies per mostrar les afinitats i diferencies entre els dos homes, un cambrer de bar que cultiva els seus músculs al gimnàs (i que poc temps dedica a cultivar el cervell) i un arquitecte culte, enamorat del cinema, els llibres i la bona musica.

En Biel parla de New Order, Madonna i Lady Gaga i n'Alex només coneix la música electrònica que de tant en tant punxa al bar. N'Alex es pregunta com pot anar als bars que freqüenta amb els seus amics musculats amb un home tan retret i insípid com en Biel.

En Biel es planteja de que parlarà n'Alex si el du a un dels sopars amb els seus amics arquitectes i cultes quan comentin la reforma urbanística de Tokio o repassin la gran obra d'en Norman Foster o na Zaha Hadid.

L'obra es també un homenatge al cinema i les comèdies romàntiques de Hollywood.

“La fiera de mi niña”, pel·lícula d'en Howard Hawks protagonitzada per Cary Grant i Katharine Hepburn té un gran pes tant a la vida d'en Biel com a l'obra en si (en contrapunt n'Alex el darrer que havia vist al cinema era Avatar d'en James Cameron).

Tant a la pel·licular com a Smiley, dos personatges antagònics i amb diferències gairebé irreconciliables es troben units sense saber-ho per el fil vermell i invisible. I com diu la profecia japonesa estan destinats a trobar-se i enamorar-se. Malgrat ambdós segueixin a la recerca de l'amor i comencin noves relacions que tanmateix no tenen futur.

Deia en Biel referint-se a les cerveses que el cambrer li oferia que no necessita que siguin les millors, d'importació, d'una marca o altra, el que cerca es que sigui fresca, senzilla i amb bon gust. Com l'amor.

Com ja hem dit aquesta és una obra valenta, directa i fresca que ha rebut grans elogis allà on s'ha representat ja siguin escenaris de grans ciutats o de petits pobles.

Smiley ha recorregut teatres a Espanya, Xile, Puerto Rico, Uruguai,  Perú, Itàlia, Grècia o Nova York sempre rebent les millors critiques.

Escrita per Guillem Clua, periodista, escriptor i dramaturg que ha estat mereixedor de un bon grapat de premis (un parell d'ells precisament per Smiley). Es autor de una dotzena d'obres de teatre però també ha destacat com guionista de televisió o com autor de llibrets musicals.

A Capdepera vam gaudir de Smiley de la mà de Joan M. Albinyana qui va dirigir l'obra de forma impecable. Pel que fa als intèrprets (Hèctor Seoane i Joan Toni Sunyer) ens quedem curts si diem que varen fer un treball magnífic, donant un ritme, intensitat i versatilitat que enganxava a l’espectador des de el primer minut.

Tristament, i així ho hem de dir, les butaques buides eren moltes. En contrapunt els assistents van agrair l'haver gaudit de la posada en escena d'aquesta obra al nostre teatre amb un llarg i enèrgic aplaudiment.