Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 525

"En Pere es mereixeria un homenatge que li fes l’Església de Mallorca per la seva contribució a la renovació del cant litúrgic. Es mereixeria un homenatge que li fes la Conselleria de Cultura per la seva contribució a la divulgació de la nostra llengua amb la delicadesa i la precisió dels nostres modismes propis amb què Pere la sap expressar. I aquest llibre, que l’ha treballat ell personalment, serà el seu gran homenatge".

(llegit per Joan Genovart ja que Sebastià Salom no pogué assistir a l'acte)


Bon vespre. Estic molt content de ser avui aquí, per aportar el meu petit granet d’arena a la presentació d’aquest llibre.

En Pere s’ho mereix, i bé que s’ho mereix. Es mereixeria un homenatge que li fes l’Església de Mallorca per la seva contribució a la renovació del cant litúrgic. Es mereixeria un homenatge que li fes la Conselleria de Cultura per la seva contribució a la divulgació de la nostra llengua amb la delicadesa i la precisió dels nostres modismes propis amb què Pere la sap expressar. I aquest llibre, que l’ha treballat ell personalment, serà el seu gran homenatge.

En la dècada dels anys 50 i 60, quan estudiàvem en el Seminari, començava la renovació litúrgica que va culminar en el Concili Vaticà II. Cantàvem, sobretot, en gregorià i en llatí. Els cants populars religiosos en mallorquí eren pocs (Crec en un Déu, Déu vos salve Maria, Mirau-me amb clemència...).I no molts més. Els nostres llibres de cant eren o l’Usualis o el Cantoral editat per D. Bernat Julià. Començaven a arribar càntics nous en castellà o traduccions d’autors francesos. Després vingueren cants religiosos d’autors catalans i espirituals negres en versió catalana.

Qualque amant del gregorià s’ha atrevit a dir que el cant gregorià s’ha perdut per culpa del Concili. I això no és ver, el Concili diu en el número 116 de la Constitució sobre la Litúrgia que “l’Església reconeix el cant gregorià com el propi de la litúrgia romana...”, però també diu en el número 118 “Que es promogui amb interès el cant popular religiós” i en el número 121 demana “que s’afavoresqui la participació activa de tota l’assemblea dels fidels”.

Els qui sabem un poc de música, sabem que el gregorià no és la millor fórmula de fer cantar tot el poble, tant perquè la música gregoriana té una cadència sense el compàs habitual, binari o ternari, sinó que segueix un ritme molt peculiar, com també perquè la lletra és en llatí i es fa difícil adaptar-li una traducció. El cant gregorià és un cant coral, una pregària per cantar a coro a l’uníson, per grups preparats i habituats, llibre en mà i quasi improvisant. És un cant que no s’hauria de perdre i que les corals que canten a les esglésies n’haurien d’interpretar de tant en tant alguna peça, i no solament com una peça de concert, sinó com una pregària litúrgica d’un alt nivell espiritual. Els cants gregorians que el poble sabia cantar com la Salve..., el Tantum ergo..., el Te Deum, o la missa d’Àngels..., el poble no n’entenia la lletra ni els podia cantar amb la unció pròpia del cant gregorià.

I aquí ve la gran feina que ha fet en Pere Orpí. A l’índex alfabètic de cants, si no ho he comptat malament, he sumat 178 textos seus que s’han musicat. A més dels seus versos, que els compositors han revestit amb una melodia, hi ha algunes melodies vingudes de fora, a les quals en Pere hi ha posat una traducció en mallorquí. Record ara, per exemple, la traducció mallorquina d’en Pere de tres càntics religiosos (dos castellans i un italià),  que al meu parer han millorat notablement el text original: “Vós, heu passat vora l’aigua...”, “Junts avancem per la vida...”, “Deixau-nos beure, Jesús...”.

I no diguem de la gran quantitat de càntics que cantam a les esglésies, que ja és com si no fossin lletres d’en Pere, perquè les hem fetes ja nostres. Recordem-ne algunes: “Senyor, vós sou el camí...”, “Tornaré penedit...”, “Vos don un nou manament”, “Veniu Esperit Sant...”, “Déu vos guard, Maria...”, “Com germans que s’estimen...”, “On hi regna la pau...” I no continuu.

Gràcies, Pere. Gràcies a tots els compositors que tan bé heu musicat aquests versos seus. I gràcies a tots els qui heu contribuït a la publicació d’aquest llibre.

                                                                                                                             Sebastià Salom Mas