Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 744
Un projecte de l'artista Rosell Meseguer i comissariat per Fernando Gómez de la Cuesta amb belles imatges de Capdepera. Premi Bienal Pilar Juncosa 2018 de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.



Rosell Meseguer (Oriola, Alacant, 1976) és una artista que es caracteritza per emprendre intenses i extenses investigacions en àmbits científics, històrics, poètics, màgics i plàstics, que són tractades com a formulacions autònomes però amb evidents vincles entre si, conformant una xarxa de xarxes, un meta-text ple d'imatges i relacions, un mapa de recerques i troballes en continu creixement i revisió. En aquesta proposta titulada "La dissuasió: la marea i el límit", mentre amplia un de les seves anàlisis més longeves, aquella que es va iniciar amb "Bateria de cendres. Metodologia de la defensa" l'any 1999 i del qual el present projecte porta causa, Meseguer continua amb el seu estudi taxonòmic, conceptual i espiritual de les múltiples arquitectures defensives, de camuflatge, d'aixopluc, d'atac i de frontera que es troben en diferents zones de la costa del Mediterrani, uns elements que ella tracta com a símbols de diverses forces: d'aquelles que es refereixen als totalitarismes, de les que es relacionen amb la protecció militar d'una nació, d'un context o d'una cultura, fins i tot d'aquelles que connecten amb els moviments de resistència.

Una de les opcions de supervivència que ens queden en aquesta contemporaneïtat superlativa és tornar a la caverna, un procés primitiu de protecció, d'ocultació, de fortificació, de bunkerització, al qual mai hem deixat de recórrer malgrat les seves successives i heterogènies renovacions. A "La dissuasió: la marea i el límit" els elements vinculats al control ia la repressió, a estructures de salvaguarda, refugi, contraatac i oposició, al fort, al mur, a la torre i al búnquer, són analitzats per construir unes obres que parlen sobre el buit, sobre l'hermetisme del poder i la distància d'aquest amb el poble, però que també apel·len a la bellesa, a la irrealitat i a la defensa suïcida i romàntica de qualsevol ideal. Uns espais que serveixen per articular aquesta lluita, cada vegada més necessària, que té a la cultura, a l'art ia la creació com a agents actius i vertebradors d'aquesta conjura resistent, des del pensament, l'experiència, l'ètica i l'estètica, que dóna forma a una bella i inquietant metàfora al voltant del límit, el refugi, l'atac i la defensa.



Meseguer examina, deconstrueix i reformula aquestes representacions reals, físiques, de protecció i de resistència, en què no només se situa la figura del combatent, del soldat, sinó també la del migrant, la del rebel i la del revolucionari, ja que és en aquesta trinxera, la de la confrontació entre el poder i el contrapoder, des d'on sorgeixen algunes de les anàlisis més precisos de l'actualitat, com aquells que es refereixen a la singular arqueologia que s'estableix sobre aquests elements de defensa i de control tractats com símbols de conceptes tan presents i tan complexos com el d'espera, el de vigilància, el de frontera, el de resguard o el de presó. Aquests dispositius, recontextualitzats i replantejats, deixen en evidència la rigidesa i inexpugnabilitat, la inaccessibilitat i impenetrabilitat del sistema, de les estructures i superestructures, compostes per unes unitats que, sens dubte, són una de les icones més inquietants dels diferents estats que es han instaurat, com monuments de significat canviant, a la zona grisa del nostre temps.

Projecte conceptual i de gran bellesa. Enhorabona. 

Si voleu saber més visitau la seva web: 

http://www.rosellmeseguer.com