Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 851

Intervenció dels autors: Tolo Alzina i Pere-Jordi Munar


Bona nit a tothom. Gràcies, Miquel…

En primer lloc, el meu company/amic Pere Jordi i jo volem donar les gràcies a Miquel Llull per acompanyar-nos avui en la presentació del nostre llibre, i també volem fer una menció molt especial del doctor Quim Valls, de Silvia Gelices i de Xavier Caparrós, que han volgut apadrinar aquest text amb els seus magnífics pròlegs.

Després volem dir-vos que ens sentim molt afortunats de poder compartir aquesta estona amb cadascú de vosaltres, en aquest racó tan especial com és el Centre Melis Cursach.

Sigui com sigui, gràcies per haver acostat el vostre cor a aquest petit acte, tan simple com una mica revolucionari, ja veureu…

D'entrada, vos volem dir que avui presentam un llibre que per a alguns pot ser un recull d’inspiracions, i fins i tot, per a uns altres, una eina de reflexió.

 

Com tots sabeu, si fos una novel·la o una obra de teatre, tendria un inici, un nus i, finalment, un desenllaç. I en canvi nosaltres només vos proposam l’inici…

FER DE LA GRATITUD UN HÀBIT DE VIDA

Com va deixar escrit fa molts anys el filòsof romà Ciceró, ’la gratitud no només es la més gran de les virtuts, sinó que aquesta engendra totes les altres’. Després de tants mesos, nosaltres no podem dir que li faltàs raó. Més aviat creiem que estava en lo cert. Després hem sabut que estudis recents han comprovat els efectes de la gratitud sobre la nostra salut i benestar, un munt de beneficis físics, psicològics i socials, en realitat, però aquesta no va ser la nostra porta d`entrada…

D’on parteix aquest recull?

Fa temps, va arribar a les nostres mans un llibre d’un tal Bill Bowen, pastor nord-americà, que du per títol “Un mundo sin quejas”. Ell ens proposa el joc, gens innocent, de no queixar-se, no jutjar, no criticar ni difondre xafarderies durant 21 dies seguits. Segons els científics, 21 dies és el temps necessari per a canviar un hàbit.


Només 21 dies!

- Il·lús de mi, vaig intentar posar-ho en práctica i només vaig aconseguir no queixar-me durant quatre dies. Això sí, tres pics, com deis vosaltres!

- Idò jo no vaig quedar enrere, ho vaig intentar també alguns cops i al màxim que vaig arribar van ser tres dies sense queixar-me.

Curiosament, el fracàs ens va dur a on som, a cercar l’antídot que, tal i com proposava el mateix autor, era i segueix sent…, la gratitud.

La queixa és un esport universal, potser el més practicat i addictiu del món. Ens queixam de la sogra, de la gent en general i de vegades dels amics, del moix o del lloro de la veïna. I fins i tot del temps o de fer coa, o d'un centenar de coses increïblement estúpides. I el mes curiós és que sempre trobam companys de queixa, companys del 'i jo més!'

Ja que no érem capaços de deixar de queixar-nos, vàrem pensar que durant el temps que dedicàssim a agrair no ens queixariem tant, ni que fos un cop al dia, i ens va agradar la idea.

- Però vols dir que un mes no és massa temps?

- I jo com a bon mallorquí, li vaig contestar: en té pinta, però, no passis pena, ja ho veurem.

Que il·lusos! Aviat vàrem descobrir lo equivocats que anàvem. Un mes? Finalment varen ser 18! De fet més, perquè encara hi som en això d’agrair cada día.

Un cop més, la vida ens parla de la innocència, d’estar oberts, de no parar de sorprendre'ns, de meravellar-nos, en definitiva, d’estar presents, de tornar a connectar amb el nin que tots portam dedins: juganer, amorós, curiós, ple d'entusiasme, agraït…

Sí, ja ho deia el savi: La gratitud és l’alegría de la memòria. És l’alegria en Ser i no en Tenir. Només motius d’agraïment. Potser cal mirar la Gratitud com a experiència i descobriment, i adonar-te del que estàs sentint i del que estas vivint quan estàs agraït.

 Tal com vos dèiem, no espereu un llibre, només són modestes troballes que vos poden servir d’inspiració, de joc, que ben mirat ens permetin connectar amb nosaltres, amb el que sentim, el que pensam, el que volem… La Gratitud, una eina tan simple com poderosa, capaç de fixar l’instant i la presència en les nostres vides.

Pensau per un moment, amb qui et dutxes tu mentre et dutxes? Ho fas amb els teus problemes amb aquell amic? Amb el director que t’ha fotut una putada de feina justament aquest cap de setmana? Quanta gent, no? Quants dins la dutxa…, menys tu! Perquè ets tu, precisament, qui falta...

Ets tu…, i l’aigua calenta sobre la teva pell i el sabó, i en aquell moment la consciència que al món no som molts que ho poguem fer sovint i que potser caldria honorar l’instant i agrair l’aigua que és calenta i el sabó cremós, i fins i tot la caldera que ho fa tan senzill… Agrair…

Per poc que ho poseu en pràctica, veureu com aquest joc vos anirà portant de la queixa a la gratitud.

I NO, NO DEIXAREU DE QUEIXAR-VOS (o no de tot d’una), pero ho fareu amb menys convicció, aixó segur! Entrareu en una petita transformació que vos durà a la innocència, al redescobriment del present, a la poesia de la vida… Però no ens cregueu a nosaltres. Ho haureu de comprovar vosaltres mateixos.

De fet, a nosaltres ens ha portat a recuperar el pols de la Vida, a gaudir de les grans coses petites, dels mons quotidians i ja invisibles, i per damunt de tot, de les persones que ens envolten.

Així com hem anat avançant els 18 mesos, ens hem trobat amb una infinitat de gratituds sortides del cor, del pensament, del sentiment, de l’emoció, de la relació amb la gent, de la relació amb les coses que ens envolten, de la relació amb la natura, de la reflexió sobre el sentit de la vida, i altres herbes…

En definitiva, quan ens vàrem adonar que la criatura anava collint vida, vàrem decidir dividir les gratituds en capítols, i així en aquest llibre vos trobareu quatre capítols que més o manco van relacionats amb el seu contingut. Passant a descriure un poc el contingut de cada capítol, vos adonareu de la importància del regal de la vida, del moment present, d’estar aquí….

Revisant el primer capítol titulat Agrair bàsicament, ens trobam amb coses tan bàsiques i alhora tan ignorades que ens varen donar per pensar i reflexionar:

Gràcies pel tacte que em permet descobrir, sentir i

viure noves textures i formes, gràcies per poder

descobrir, sentir i viure nous olors i aromes, gràcies

per veure la vida, gràcies per escoltar la vida,

gràcies per ensumar la vida, gràcies per tocar la

vida, gràcies per degustar la vida, gràcies per intuir

i sentir la vida. Que cony!,

GRACIES PER LA VIDA!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES

O

Gràcies als responsables de la meva existència,

gràcies a la seva brillant labor en aquesta vida i al

seu amor incondicional,

gràcies PARE I MARE,

gràcies, gracias, grasis




En es seguent capítol, Agrair naturalment, tot el que sosté el nostre món i no deixa de meravellar-nos, a banda de les coses que diàriament feim amb total naturalitat, sense parar-hi atenció, gaudint-ne:

Gràcies per la bellesa i les coses boniques que

m'envolten i soc capaç d'apreciar. Ser capaç de

d'acaronar-les, usar-les, gaudir-les i compartir-les

sovint és un proposit que hauria d'estar emparat

per llei. (Les peces de roba escollides especialment

per a avui, aquella cullereta tan ben dissenyada -al

meu parer- amb què prenc el cereals, aquella

tassa de parets vermelles que guarda el primer glop

de te, i altres plaers minusculs...)

Gràcies per la bellesa en totes les seves formes.

Gràcies. Gràcies. Gràcies

O

 

Gràcies per les energies renovades de la nova

estació. La tardor i la seva aigua, els bolets,

l'hemorràgia de colors de terra

i el canvi de vestit de la natura.

Gràcies per poder-ho gaudir,

apreciar i aprendre.

I continuant i fent camí, també ens adonarem que la vida són emocions, i les emocions mouen el món. Plores per una melodía que et toca el coret, pel somriure innocent d’un infant, la tendresa que et desperta una persona major, i una infinita paleta d’emocions que està al teu abast en tot moment:

 

Gràcies per prendre consciència de la fragilitat de la

vida i de la urgència de viure (ahir es va morir un quinto

meu, company d'institut). Aquí feim referència

a Miquel Flaquer, mort el desembre de 2016,

i a Manolo Muntaner, mort l’agost de 2016.

Gràcies, gràcies, gracias

O

 

Gràcies per les 'cadires plenes' del sopar de Nadal:

amb les seves llums (omplen d'alegria el nostre món

i ens escalfen el cor) i amb les seves ombres (cal que

siguem el canvi que volem en el nostre petit món).

Gràcies per les 'cadires buides' del sopar de Nadal:

gràcies a ells som i estam, amb les seves llums (que

cal aprofirar i agrair) i amb les seves ombres (cal

obrir les mans i deixar anar aquesta herència).

Gràcies. Gracias. Gra6.

 

I finalment vàrem arribar al quart i darrer capítol d’aquest recull, enfocat i obert a la sorpresa de la vida, a l’entusiasme abans esmentat que duim tots de sèrie. Malgrat el temps i la suposada experiència ens hi posin rovell, al final jo pens que els nins són més experts en viure que nosaltres els adults. I diuen així:

 

Gràcies per l'aroma d'infància que ha envaït

l'habitació només obrir el ulls: avui (re)torn a una

de les meves pàtries, Mallorca.

O

Gràcies pels llargs i enriquidors silencis escollits,

gràcies a la foscor de les queixes que m'ajuden a

treure la llum de la gratitut!

Gràcies, gracias, grasis

 

FINAL

Ara, quan sortiu per aquella porta o vos acosteu a la taula per comprar aquest recull (ja vos hem dit que això no era llibre, si de cas tan sols un inici; el nus i el desenllaç es cosa vostra), ens agradaría pensar que vos hem despertat la curiositat per provar i recordar coses tant de tota la vida com invisibles moltes vegades...

Vos deixam amb un petit joc. Si sou tan amables, tancau els ulls i deixau-vos dur pel vostre nin interior. Vos plantejam un petit repte collit del llibre “El próximo minuto”, de Luis Galindo i Mario Kogan. Comença així:

 

QUÈ FARÀS EL PRÒXIM MINUT?

ESCOLTARÀS EL TEU COR?

A QUI LI DIRÀS QUE ÉS MOLT IMPORTANT PER TU?

QUÈ APRENDRÀS?

A QUI DONARÀS LES GRÀCIES?

AMB QUI COMPARTIRÀS UN MOMENT D’ALEGRIA?

A QUI PARARÀS ATENCIÓ?

A QUI MIRARÀS ALS ULLS?

AMB QUI T’EMOCIONARÀS?

A QUI COLLIRÀS DE LA MÀ?

A QUI ABRAÇARÀS?

A QUI BESARÀS?

A QUI LI EXPRESARÀS EL TEU AMOR?

 

EN EL PRÒXIM MINUT TU DECIDEIXES QUÈ FER.

DE FET, TU DECIDEIXES A QUI DONAR LES GRÀCIES EN AQUEST PROPER MOMENT, ÚNIC, DE L’UNIVERS.

NO VOLDRÍEM, PERÒ, CONCLOURE SENSE donar les gràcies a Cap Vermell, a Documenta i a tots el que ens han recolzat en el nostre llarg i agraït camí.... a tu, Miquel, per voler-nos acompayar aquesta tarda, Jaume per la correcció i Toni per la confiança…

I finalment ens agradaria que sentíssiu tota la nostra GRATITUD per donar-nos calor i fer-nos companyia aquesta tarda.

GRÀCIES, GRACIAS, GRASIS!!!!