Són molts d'anys d'ofici de fe, de caminar pels camins de la marginació, acompanyar els addictes en el seu passeig per l'infern, tal vegada des de la distància...d'aquestes anècdotes, Bartomeu Català (Vilafranca de Bonany, 1941) n'ha escrit un llibre, perquè n'ha estat testimoni. Com molt bé recorda tota una generació de joves que va passar per les seves mans, Bartomeu, va desenvolupar la seva tasca educativa a l'Institut d'Artà, actual Llorenç Garcies i Font, on diferents alumnes que eren de Capdepera, varen tenir el privilegi de tenir-lo de professor al 1er i 2n curs de religió, a demés, va fundar i dirigir el club de basquet de Capdepera, entre d'altres. En un viatge d'estudis a Roma, quan el religiós va acompanyar alumnes com Dani Muñoz, Pere o Tolo Alzina, que tenien devers 16 anys d'edat, a veure un partit de bàsquet, res els feia pensar que sobtadament desapareixeria uns dies per començar a gestar allò que es conegué com a Projecte Home. Així ho recorda Tolo Alzina, qui també remembra, en la seva època de batle de la vila, com es va presentar Bartomeu Català a una exposició sobre Projecte Home, delicat de salut i tot.
Primerament, el llibre està dividit en 86 capítols, que relaten 86 històries relacionades amb PROJECTE HOME, la seva principal tasca i l'objectiu de la seva vida, que ha sabut dur a bon port, gràcies a la seva dedicació i entusiasme. Bartomeu és una persona que ha considerat la seva part de lleure, com una part més de la seva formació, a banda de la seva formació acadèmica. Així doncs, a part de l'educació reglada, anar d'excursió o fer esport han format part de la seva vida i els ha incorporat com a actes recuperadors de les víctimes de les drogues.
Després de dir que aquests capítols es poden llegir de manera independent, podem afegir que aquest és un llibre testimoni de moments delicats per causes d'adiccions, però també del testimoni de personalitats destacades que es relacionen amb Projecte Home, com pugui ser el cas de l'ex reina donya Sofia. A més són relats perquè puguin superar i créixer aquells que les han patides i encaminar aquells que s'hi troben.
A més, Bartomeu és fill adoptiu de Puigpunyent i d'Alcúdia. Ell s'ha forjat dins l'ofici sacerdotal, dins el PROJECTE HOME, coneix bé Roma, València, Barcelona i Mallorca, on l'educació ha estat el seu principal referent. Valora molt la qualitat humana i la maduresa com a principal font del coneixement. A més, té una característica ben gabellina: l'esperança com a motor de canvi de la naturalesa humana i de creixement. Guardonat amb el Premi Ramon Llull el 1997, i altres guardons, també va ser pregoner durant la Setmana Santa a Artà el 2014, a més de ser rector de la Parròquia de Puigpunyent.
Finalment, a la presentació del seu llibre I si decidesc viure? hi hagué la presència de l'editor del llibre Antoni Pons, Ferran Rodés, vicepresident del grup HAVA i president de redacció del diari ARA, i Pere Pasqual, administrador de la cadena hotelera VIVA hotels. També va participar Paula Serra, directora de Programes audiovisuals del grup Serra. Rodés afirmà que "la droga és una industria terrible". Entre el públic nombrós que hi assistí hi havia algun dels protagonistes de les històries. Esperem que aquest llibre pugui il·luminar tots els lectors que necessitin una mica de llum en el punxegut camí de les addiccions.
Agraïments:
Maria Vives Garau "Llissa" i Tolo Alzina "Cuní"