Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 581
La biblioteca de Capdepera comentà aquest llibre de Wajdi Mouawad



Els divendres de tertúlia, l'entrada de nit a Capdepera es fa menys sòrdida, més bona de dur. A la biblioteca Municipal, alguns dels tertulians ja esperen la vinguda dels altres. Aquest llibre tot i que sembli una repetició, no ha deixat indiferent a ningú. La bibliotecària va presentar l'obra donant especial rellevància a la trajectòria de l'autor, que des de Canadà articula tota la seva tasca dins el panorama teatral més avantguardista, sense oblidar els orígens, perquè el Quebec és allà on l'ha portat, juntament amb la seva família, la guerra civil libanesa (1975-1990), de la que fugiren.  Ell presenta una obra de teatre bona de llegir, amb una història cruel de família, un triangle entre la mare i els seus fills que té uns moments tensos i violents. Una oració curta, unes paraules contundents, el dramatisme enmarcat en el Líban, estat fronterer ni més ni menys que pel nord i per l'est per Síria i pel sud per Isrrael i Palestina, només reb el conhort de les aigües del Mediterrani. L'obra forma part de la  tetralogia  Le sang des promesses ( Forêts ,   Littoral ,   Incendies ,   Ciels ), escrita i dirigida per ell. La seva darrera obra es titula Ànima.

 
Seguidament, s'encetà la tertúlia, amb un silenci gens habitual, només aquell que deixen les obres fortes, que s'han llegit d'una tirada i que han colpejat la consciència del lector. Un tertulià, fa referència al context del lloc: és d'una duresa esfereïdora. Les paraules es claven com a ganivets, els senyors de la guerra es fermen la seva bota masclista, on la religió juga un paper rellevant, en això hi estan d'acord dos tertulians, que saben de la força i la polèmica que l'envolta, tant de cristians com de musulmans; no és tasca fàcil parlar-ne, tot i així es fa: cauen els nens de la guerra, les immolacions, les injustícies, el paper dolorós i castigat de la mare, en la seva doble condició de mare i dona (es podria afegir que triple, si és musulmana). Molts de lectors coincideixen en què no és una obra lleugera. Un àvid lector ens conta que ha vist la representació teatral i que l'impacte és demoledor. Es creix en la seva estupefacció. D'altra banda, la bibliotecària ens projecta escenes de la pel·lícula o film en un portàtil. Algú demana aigua, altres mengen pistatxos compulsivament. Els rastres de la guerra, on la infància és la víctima, es deixen veure en el foc permanent dels pous de petroli. També la cultura influeix i castiga amb la pobresa i el poder oligofrènic; tot està relacionat amb la hipocresia dels governants i els seus interessos, pensa el tertulià. Deixam fer els camps de refugiats, el poble saharaui està ben perdut i el Líban, on el desarrelament, la lluita per la subsistència i la guerra hi són presents, és un infern amb els seus incendis. 

            L'obra de teatre representa la tragèdia i l'èpica, perquè és gairebé una epopeia d'un poble que ha de fugir, en una escenificació sota la direcció d'Oriol Broggi, que li valgué 5 premis al Teatre Romea de Barcelona, aquesta temporada 18/19. Els components del club de lectura estan sobrecoïts, la lectura així ho demana, i cerquen un lloc a recer per la seva aprensió motivada per les pàgines del llibre. Realment és l'Edat Mitjana la que torna? O serà una valoració exagerada? En tot cas la culpabilitat s'arrossega per tot el llibre i porta cadenes de ferro roent. Sort del consolador sopar col·lectiu.



Finalment, passam a la sala contigua, avuí més temàtica que mai, ja que una excel·lent cuinera ha portat uns llomets d'indiot a la libanesa, guarnits amb arroç i pebres farcits, una delicatessen d'excepció. També l'ensaïmada, tot i no ser gens apropiada pel tema, hi és present, aquest pic amb carabassat; també hi ha una llampuga en escabetxo dels pocs cuiners hàbils, una mousse libanesa, també palets de galleta per llepar-se els dits, un guacamole gustós i altres plats confitats, que són la delícia dels tertulians, que conversen i degusten aquests manjars tan exquisits i diversos, on els sabors de l'orient es combinen amb els gustos tradicionals de la cuina mallorquina. L'exotisme està servit, la literatura també. La pròxima lectura és Matar un rossinyol de Harper Lee, una obra mestra que es comentarà dia 14 juntament amb la tradicional xocolatada. Hi estau, lectors, convidats!