Imprimeix
Categoria: Noticies
Vist: 389


Cada dia, una poetessa gabellína ens ofereix la seva obra


 RINXOL DE REÜLL


 


RINXOL DE REÜLL

 

 

Rinxol de reull.

Tardo tant en pentinar-me

el xiscle del vent

arrosega l'olor

de fulla de morera

dins l'habitació.

Precipita en espiral i mareja,

avui donen agua,

o la don jo.

Estels enganxats

seguint instruccions de l'IKEA,

cauen al nostre pas.

Pasaria de la feina,

la gossa està preciosa,

només vull passejar-la

i estar a casa.

Sols nosaltres sols,

sols sabem,

que un elefant sap estimar-se

a una passiflora falta d'aigua.

Sols nosaltres sols,

sols sabem,

que quan tothom calla,

és quan dins hi ha enrenou,

és que alguna cosa s'amaga.

Quan riem, ens quedem en silenci,

com negar que ocultem alguna cosa,

una bala en la recàmara,

un deliri d'infantesa,

un diumenge migdia

entre la creu dels nostres braços,

una posta de sol

morint-se davant Aucanada.

M'agafes la mà ben fluix

i em pessigues la tema dels dits,

repetint que m'estimes,

em desanima tant

que ens perdem el soroll del vent,

per tant pensar,

es desfan els ripunts de les cortines,

trinxeres entre l'ampar i la bogeria,

és aquesta la casa

on volgueres viure

quan et casaries?