No era fàcil. Un públic d'allò més divers, petits i grans, amb pares...però,... la questió és: perquè només mirar? Per què no anar una mica més lluny i viure la creació artística des de dins, animant a aquestes titelles? Això és el que proposà dimecres un gran actor.
En una primera fase, el públic guiat pel titellaire descobreix, a través de l'experimentació, els elements que componen l'espectacle de titelles. Els moviments, la veu, l'espai ... Tot es converteix en una eina al servei d'una escenificació única en la qual cada participant, i particularment els nens i nenes, poden aportar el seu talent per a la representació final.
La implicació de pares i fills fou total i s'aconseguí un ambient màgic. Enhorabona!